La Veu dels llibres
‘Un cor verd’, de Quim Curbet: la memòria a cor obert

Un itinerari vital i professional que és el pinyol del llibre i que ha passat per diverses facetes que comentarem ara, en un destil·lat d’aquesta trajectòria i com un compendi de la seva biografia.

La vida, el pensament i l’acció, d’en Quim Curbet és com un trencadís de difícil encaix i reconstrucció. Només ell té els elements per recompondre mirant enrere una biografia feta de retalls i fragments, d’anades i vingudes, d’horitzons vitals oberts i diversos. I tot i que només ell pot fer aquest exercici potser no l’hagués fet mai si no hagués estat l’encàrrec i la invitació que li va fer el juny de 2024 la doctora Mariàngela Vilallonga en nom de la càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent, de la Universitat de Girona.

El repte de les Lliçons de la Càtedra posaven en Quim Curbet en la tessitura d’haver de recapitular, recopilar, sistematitzar i elaborar un compendi de la pròpia trajectòria. L’encàrrec li arribava en una de les diverses cruïlles de la vida que ha hagut d’abordar, en aquest cas la cruïlla en molts sentits inevitable de la jubilació. Des de la nova talaia podia fer un repàs del temps escolat i de les experiències viscudes, sense parar esment en el fet que en l’actualitat una jubilació significa un canvi de vida, però molt sovint no indica el final imminent d’una vida.

Una declaració de principis per la qual la tendresa queda arraconada en un segon pla per situar en un primer terme, citant Kundera, el fàstic: “El problema no és l’oblit sinó el fàstic que ho inunda tot”.

Ara justament en Quim Curbet encara els temps que venen, sotja en el mercat de futurs de la vida que li queda, conscient de la incertesa que amaga el futur, i encara aquest futur amb la maduresa assolida. De fet en Quim Curbet no s’atura mai i, des d’aquesta nova perspectiva, desgrana paisatges, mirades, itineraris, que dona a conèixer per camins molt diversos, des dels de l’edició convencional fins a la publicació d’articles seriats i il·lustrats amb les seves pròpies fotografies, fins als camins que proporcionen les noves tecnologies i les xarxes socials.

En Quim Curbet sempre ha estat un personatge autocontingut i ara sembla que, des de la jubilació, hagi optat per un punt de desinhibició més alt i sostingut. Després d’un itinerari vital i professional que és el pinyol del llibre i que ha passat per diverses facetes que comentarem ara, en un destil·lat d’aquesta trajectòria i com un compendi de la seva biografia, signa els articles com a “fotògraf i escriptor”.

Quim Curbet, Un cor verd, Afers (2025)

Fixa els records de la família, els orígens i procedència i l’evolució del pare i de la mare. Després es concentra en les quatre activitats desplegades al llarg de la vida.

He emprat l’expressió autocontingut per compartir el pudor, la discreció, la distància amb ell mateix que fa servir el nostre autor. Filosòficament en Curbet no fa concessions a la intimitat, o en fa poques, i quan en fa dona la impressió que mai no s’acabi de deixar anar del tot. És justament aquesta distància amb el propi jo el que el porta, a la nota introductòria, a una declaració de principis per la qual la tendresa queda arraconada en un segon pla per situar en un primer terme, citant Kundera, el fàstic: “El problema no és l’oblit sinó el fàstic que ho inunda tot”.

Però el recorregut que ens proposa podria ser un desmentit categòric d’aquest principi i d’un cert fatalisme, pessimisme còsmic i escepticisme radical que traspua la mirada d’en Quim Curbet. La seqüència prevista per a correspondre a l’encàrrec de les Lliçons dibuixa cinc apartats successius; el primer, més netament memorialístic, fixa els records de la família, els orígens i procedència i l’evolució del pare i de la mare.

Aquest llibre i algun altre de recent superen el trencadís fragmentari de l’articulisme i atorguen més múscul a una obra que afina en el llenguatge, transmet sensibilitat i delicadesa al costat de la irritació.

Després es concentra en les quatre activitats desplegades al llarg de la vida: les arts gràfiques vinculades a l’ofici i a l’empresa familiar d’impressors i el descobriment, a mig fer estudis sobre la matèria a Barcelona, que la informàtica i la tecnologia desbordarien i superarien el vell ofici que arrencava del segle XV; la fotografia, que sempre ha acompanyat i acompanya en Quim i aixeca acta testimonial i instantània de moments precisos; l’edició, que ha estat un complement natural de l’ofici d’impressor i que ha deixat una petjada molt notable de la qual soc un testimoni i un beneficiari directe. El segell editorial d’en Curbet ha cobert dèficits clamorosos i ha obert camins testimonials de personatges que tenien coses a dir.

L’escriptura marca la culminació d’aquest repàs vital i biogràfic; justament aquest llibre i algun altre de recent superen el trencadís fragmentari de l’articulisme i atorguen més múscul a una obra que afina en el llenguatge, transmet sensibilitat i delicadesa al costat de la irritació per la incoherència, i ajusta la mirada a un cicle vital que obre nous registres i que albira també la finitud de tot plegat.

Ens acosta a la inversió dels termes de la introducció: la tendresa supera el fàstic. I la literatura esdevé testimoni lliure d’una personalitat rica i variada.

Els records i la memòria s’entrelliguen en tots els apartats i al costat de les experiències més pròpies, viscudes biogràficament, sorgeix el perfil nítid dels pares, el pare futbolista i impressor i la mare que va acompanyar els paisatges de Girona fins al darrer moment i que va portar en Quim a l’experiència de buidar la casa, vendre-la, i tornar als paisatges d’una perifèria urbana i rural alhora que evoquen els entorns primigenis de Campllong.

Després d’una aproximació a cor obert, tinc la impressió que aquest repàs induït per les Lliçons ens acosta a la inversió dels termes de la introducció: la tendresa supera el fàstic. I la literatura esdevé testimoni lliure d’una personalitat rica i variada.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa