Ens conviden a abandonar les visions idealitzades de lactància i a abraçar la complexitat de les experiències reals. Si estaves pensant que hi ha només dues opcions —pit o biberó— prepara’t per descobrir un espectre tan ampli com el nombre de testimonis recollits.
Després de les llargues converses familiars sobre la meua decisió de no ser mare, he desenvolupat una fascinació gairebé antropològica per les maternitats contemporànies i les seues variacions. M’ha semblat que, en un món saturat d’ideals d’alfabetització materna, l’experiència real i diversificada de la lactància era un territori gairebé inexplorat. Per això, no podia deixar passar l’oportunitat de submergir-me en Totes les lactàncies molen, de Mireia Serra i Saioa Baleztena, un assaig que promet donar veu a aquells aspectes sovint silenciats de l’alletament i, per què no?, enriquir la meua comprensió del tema.
El llibre, que es presenta com un crit de guerra contra la tirania de les expectatives maternes imposades, ens ofereix una radiografia de la lactància des d’una perspectiva diversa i radicalment honesta. Segons el manual no oficial de la maternitat, la lactància ha de ser una experiència celestial, almenys de portes enfora, però aquesta no és l’experiència real de la majoria de mares:
“Vivim en un sistema que idealitza la maternitat. El negoci que l’envolta, les grans corporacions mediàtiques i la publicitat reprodueixen un imaginari edulcorat d’una realitat infinitament complexa. I aquest mateix patró es reprodueix amb la lactància materna, que no és ni fàcil ni instintiva. Hem crescut pensant que pel fet de tenir la capacitat de gestar i parir sabem alletar la mainada. Res més lluny de la realitat.”
Amb l’etiqueta #totesleslactanciesmolen com a precursor, Serra i Baleztena ens conviden a abandonar les visions idealitzades de lactància i a abraçar la complexitat de les experiències reals. Si estaves pensant que hi ha només dues opcions —pit o biberó— prepara’t per descobrir un espectre tan ampli com el nombre de testimonis recollits.
“Pel que sembla, per a molts, només hi ha una única lactància hegemònica i vàlida. I aquesta visió reduccionista de la lactància fa mal a les dones. Què cal fer per solucionar-ho? Modificar la perspectiva i reflexionar: per quina raó les dades de lactància són les que són, per què la guerra de mares és viva al carrer i a les xarxes socials, per què les dones se senten soles i frustrades? Cada lactància és diferent, és un tresor per ella mateixa i, sigui com sigui, és vàlida.”
Reprodueixen les experiències personals de trenta persones que poden ser representatives de les realitats de molta més gent, però mai iguals, perquè cada persona viu l’alletament de manera diferent.
Mireia Serra i Saioa Baleztena reprodueixen les experiències personals de trenta persones que poden ser representatives de les realitats de molta més gent, però mai iguals, perquè cada persona viu l’alletament de manera diferent. El que sí que seran iguals són les crítiques, perquè no importa què ni com es faça, la societat sempre qüestionarà la lactància que es trie i el tipus de maternitat que es practique. I és que en aquest llibre prenen la veu mares i persones gestants que han alimentat els seus nadons donant-los el pit, amb llet natural en diferit, amb llet de fórmula i biberó. Persones que han alletat mentre gestaven de nou —sí, Mireia i Saioa també s’encarreguen de desmentir els mites, en aquest cas el que diu que el lactant li roba els nutrients al nadó que s’està gestant— o que han alletat en tàndem. Persones que han passat per un procés de relactació, o que s’han hagut d’induir la lactància. Sabíeu que existien tècniques i medicació perquè les dones —o fins i tot els homes— que no han parit puguen alletar? Perquè jo no en tenia ni idea!
A través d’un viatge des del miratge d’una lactància idíl·lica fins a la dura realitat d’una lluita constant contra el sistema que sembla estar dissenyada per fer-te sentir malament per cada petita decisió des del moment en què et quedes embarassada.
També persones que han hagut d’alletar utilitzant un sol pit, persones que han donat als bancs de llet per a superar la mort de les seues criatures o persones trans que han hagut d’enfrontar-se als prejudicis d’una societat que no està preparada per a veure alletar a una persona amb característiques considerades masculines. Però el llibre no només es basa en experiències personals: també incorpora les veus d’expertes que ofereixen consells i desmenteixen fal·làcies comunes. Aquestes aportacions, tant de testimonis com de professionals, contrasten amb les imatges idíl·liques de lactància que solen inundar les xarxes socials, i revelen la profunda bretxa entre la teoria idealitzada i la pràctica quotidiana.
Totes les lactàncies molen és com una reunió d’un grup de suport per a “mares desenganyades”: et porta a través d’un viatge des del miratge d’una lactància idíl·lica fins a la dura realitat d’una lluita constant contra el sistema que sembla estar dissenyada per fer-te sentir malament per cada petita decisió des del moment en què et quedes embarassada. Cada relat aporta una peça al trencaclosques de la lactància real, amb les múltiples facetes i lluites associades. Des d’un plantejament clau, és a dir, que “la lactància desafia el mandat patriarcal”, Serra i Baleztena alliberen de la culpa les persones i els obrin el camí cap a un procés autònom en el qual la dona decideix l’alimentació de la seua criatura, la qual cosa li permet reconciliar-se amb les capacitats del seu propi cos, tan posades en dubte per la societat. Un treball informatiu i de divulgació escrit des de l’amor, la diversitat i la vindicació.
