La protagonista comença a camejar per l’horta, on redescobreix el món de l’agricultura i les olors i els sorolls de la terra i del camp. En aquests passejos també descobreix un home alt i malcarat que, tot i fer-li por, l’atrau.
La pandèmia és un període recent de la nostra història que, d’una manera o d’una altra, ha marcat la vida de la nostra societat. Estat d’alarma, confinament, quarantena o nova normalitat són paraules que, tot i voler oblidar, la majoria de la gent sempre recordarà. Aquesta ambientació és la que tria Elisabet Roig per a construir la trama de Tancament perimetral, Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida 2021. Però com és possible crear un relat eròtic i bell en un context tan catastrofista?
Tot comença quan, poc abans del confinament total, la protagonista, una dona de trenta anys, trenca amb la seua parella i, a pesar d’haver d’estar tancada, se sent lliure. Malgrat tot, l’emoció i la positivitat acaben prompte:
“Però la setmana es va allargar. Quinze dies més. I quinze més. I va anar passant la sensació de llibertat, i vaig caure com tothom en el pou de la monotonia solitària, i em vaig cansar de fer pilates jo sola”.
No s’ha d’oblidar que la novel·la és un relat eròtic, d’un erotisme tan delicat i intens que en alguns moments cal deixar de llegir, parar i respirar.
La protagonista s’autoenganya pensant que el confinament la farà retrobar-se amb si mateixa, però el que realment li demostra és que està molt sola. Fet i fet, després del llarg confinament, la protagonista comença a camejar per l’horta, on redescobreix el món de l’agricultura i les olors i els sorolls de la terra i del camp. En aquests passejos també descobreix un home alt i malcarat que, tot i fer-li por, l’atrau. De fet, l’atracció és tan gran que la protagonista decideix saltar-se el tancament perimetral i seguir aquest home a un altre municipi. “No pots venir darrere de mi”, sentencia l’home enigmàtic, prohibició que fa que la dona encara senta més desig per la fruita prohibida: un desig carnal incontrolable.
Per una altra banda, la novel·la conta de manera detallada i fidedigna emocions i experiències que moltes persones van viure durant aquells mesos, mesos de mascaretes, de distanciament social, de no tocar o de netejar les coses una i mil voltes. La lectura ens recorda, des d’un punt de vista prou neutre, la vida distòpica que ens va tocar viure.
Aquesta història parla de la sexualitat i el plaer des del punt de vista de les dones; en conseqüència, és una necessària reivindicació del plaer femení.
Ara bé, a pesar d’aquesta ambientació apocalíptica, l’escriptora crea un relat atractiu amb un llenguatge, per moments, poètic que aconsegueix captar l’atenció del lector des de les primeres pàgines. Cada capítol s’anomena com un element orgànic, una verdura o una fruita que ens recorda la importància del menjar, de l’olfacte o del tacte en la sensualitat. I és que no s’ha d’oblidar que la novel·la és un relat eròtic, d’un erotisme tan delicat i intens que en alguns moments cal deixar de llegir, parar i respirar. Parlem clar. Un dels principals objectius d’una novel·la eròtica és obtindre l’excitació de la persona que llig i Elisabet Roig ho assoleix de bon tros.
El llibre està narrat en una primera persona que, de sobte, s’adreça a un tu, encara que aquest tu no és el lector, sinó l’home alt i malcarat. Com si fora una mena de diari, la protagonista li explica com van fer realitat les seues fantasies sexuals en una època de prohibicions i incomplint les normes. I en aquestes fantasies de la protagonista el menjar es fa molt present amb les prunes, les cireres o els mangos, convertint alguns paràgrafs de la novel·la en una bacanal dels sentits. A més, aquesta història parla de la sexualitat i el plaer des del punt de vista de les dones; en conseqüència, és una necessària reivindicació del plaer femení. En altres paraules, el llibre traspua erotisme per tots els cantons, però, principalment, pel vessant femení.
És una lectura eròtica plena de goig que, ambientada en una època adversa, és una festa dels sentits i dels plaers del cos i de la terra.
Comptat i debatut, el veritable mèrit de l’autora és escriure una obra atractiva, eròtica i bella a partir d’un esdeveniment desolador. Aconsegueix trobar bellesa en la catàstrofe, fer bonic allò que sembla lleig. Ens recorda que en aquella vida de ciència-ficció que ens va tocar viure també hi vam sentir coses boniques que mai no hem d’oblidar. Tancament perimetral és una lectura eròtica plena de goig que, ambientada en una època adversa, és una festa dels sentits i dels plaers del cos i de la terra. En els temps difícils que vivim darrerament, ens calen relats com els d’Elisabet Roig que, amb la seua narrativa, fa créixer flors enmig del desert.
