És just allò que ha d’anar trobant en somnis amb l’ajuda d’una clau ben especial, al món oníric des d’on, per una qüestió genètica, pot emprendre accions que afecten el món real.
Als 14 anys és ben freqüent ser un somiatruites. Fins i tot, si tens fam ―i a aquella edat en tens molta i molt variada―, somies rotllos. Ara bé, el que no és tan habitual és somiar libèl·lules, perquè els parotets, cavallets de séquia o espiadimonis no solen formar part de l’imaginari adolescent. Això és el que comença a inquietar Palmira i li desperta el desig que li fa descobrir un secret de família que mai ningú li havia contat.
Mentre transcorre la seua vida compartida entre dos domicilis com a filla de pares divorciats ―un canvi setmanal entre el barri d’Hivernacles, on ha passat la infantesa; i una zona més esnob, on resideix ara sa mare amb la nova parella, a qui no té massa simpatia―, es retroba amb un personatge cabdal, l’oncle Gregor. L’oncle Gregor li obri les portes, que és just allò que ha d’anar trobant en somnis amb l’ajuda d’una clau ben especial, al món oníric des d’on, per una qüestió genètica, pot emprendre accions que afecten el món real.
Palmira s’ha distanciat d’alguna de les seues amigues de sempre, de les amigues de la banda de música, que ara li semblen éssers abduïts per algunes convencions i modes que ella ni entén ni comparteix.
El descobriment d’aquest do fascina, alhora que espanta una mica, la protagonista. No és fàcil trobar-te amb una circumstància així quan eres una adolescent que intenta trobar el seu lloc en el cercle social que l’envolta, un cercle que, com tot, canvia amb el temps sense que l’evolució particular siga sempre la mateixa que la de la resta dels que fins el moment t’havien acompanyat en totes les aventures. Palmira s’ha distanciat d’alguna de les seues amigues de sempre, de les amigues de la banda de música, que ara li semblen éssers abduïts per algunes convencions i modes que ella ni entén ni comparteix. Sembla que tothom puga opinar de la seua manera de vestir, dels seus cabells, de la seua afició al patinatge, ni tan sols sa mare troba que siguen adequades perquè, per a ella, sa mare s’ha tornat molt finolis des que viu amb el “pardal”.
Certament, és l’oncle Gregor l’únic muscle sobre el qual pot recolzar-se per a descansar tota la tensió que li genera aquest do i la seua aparició, sa mare sempre li ho havia ocultat ―no se sap si per protegir-la o per por que l’utilitze inadequadament. A canvi, però, haurà d’ajudar-lo a eixir del desert que el té pres des de fa temps.
La narració es divideix, o comparteix, entre la realitat i el món oníric, entre tot allò que passa en la consciència diürna i les vivències del subconscient nocturn. Per això, Palmira, decideix escriure un dietari on puga anotar i recordar el que ocorre en aquest nou espai.
Tot semblaria una habitual història d’adolescents i els seus primers temptejos i descobriments, si no fora perquè la narració es divideix, o comparteix, entre la realitat i el món oníric, entre tot allò que passa en la consciència diürna i les vivències del subconscient nocturn. Per això, Palmira, decideix escriure un dietari on puga anotar i recordar el que ocorre en aquest nou espai. Per a diferenciar-ho, el llibre empra un símbol que emmarca tot el relat dels somnis, una espiral que conforma la clau d’aquell lloc on encara se sent perduda. Ser una lliuresomiadora no és fàcil, ni desperta ni dormint, ja que a poc a poc apareixen alguns lligams entre els dos estats que poden facilitar o embolicar algunes situacions.
Amb aquesta novel·la, guanyadora del Premi l’Alcúdia de Narrativa Juvenil, Paco Esteve debuta en el gènere per a joves. Somiaria libèl·lules conté, efectivament, tots aquells elements que sovint defineixen el gènere: personatges adolescent, una colla d’amics, el centre escolar com a escenari, els problemes d’exclusió social del grup per no ser convencional… inclou, però, el complement de la fantasia que capgira les expectatives de la història i la converteix en una narració amb un toc de bogeria que frega la ratlla de la inversemblança i l’extravagància amb personatges com l’oncle.
Una vida adolescent no és sempre fàcil. Si has de combatre amb dos, la del dia i la de la nit, la ment pot tocar fons. Has de trobar el teu lloc i adaptar-t’hi en dos indrets diferents, encaixar amb nous amics que no sempre són el que pensaves.
Una vida adolescent no és sempre fàcil. Si has de combatre amb dos, la del dia i la de la nit, la ment pot tocar fons. Has de trobar el teu lloc i adaptar-t’hi en dos indrets diferents, encaixar amb nous amics que no sempre són el que pensaves, descobrir que tot no és tan honest i net com imaginaves. Sovint el detonant que fa que tot comence a encarrilar-se, malauradament, és una explosió que fa que les peces volen i vagen encaixant per la força de l’expansió. Així és com, a partir de les ferides, la protagonista comença a dominar el seu poder i a conseguir emprar-lo per a unir o influir en les dues dimensions que li ha tocat de viure.
Tot aquest procés és possible gràcies al mestratge de l’oncle Gregor que, una vegada surt del desert on era pres, adreça la seua vida professional i personal amb l’ajuda del do. També descobrir que la mare el comparteix, tot i ser una lliuresomiadora tardana, fa que el nus de les tensions que creava l’ocultació del do, es convertisca en complicitat pel secret compartit. I, sobretot, saber utilitzar el poder dels somnis li permet adreçar i posar en el seu lloc, sense que els altres en siguen conscients, alguns personatges incòmodes.
I, sobretot, saber utilitzar el poder dels somnis li permet adreçar i posar en el seu lloc alguns personatges incòmodes.
D’aquesta manera, el somnis ajuden a capgirar la visió de la realitat perquè si abans no seguir el model establert pel cercle social suposava ser diferent entés com un fet negatiu, ara la diferència és la que li permet l’avantatge. La nova consciència li atorga una nova mirada envers els altres que li permet veure’ls, veure’s, de nou guapa o bonica, o bonica i guapa. Ben bé havia oblidat com era la vida sense capficar-se i buscar explicacions i ara que tot torna al seu ordre natural i al que ella ha decidit en alguns casos, descobreix que, al cap i a la fi, ser especial tampoc està tan malament.
