Hi ha vides anodines i altres extraordinàries. Aquestes són les escaients per a les bones biografies. La de Giangiacomo Feltrinelli fou apoteòsica, la d’un empresari comunista fill d’un home molt ric, editor d’El doctor Givago contra les pretensions soviètiques, que mor en explotar-li la bomba que prova de col·locar en una torre elèctrica.
El 1955, sense els trenta fets, fundà una editorial combativa. Serà un editor perspicaç, amb “el cap als núvols i els peus a terra”. Innovarà l’edició.
Una novel·la de ficció tindria problemes de versemblança amb una història així, però la vida és més rica que qualsevol simplificació, per excel·lent que siga. Al capdavall, “els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres”.
Senior Service es publicà, per Feltrinelli Editore precisament, el 1999. Enguany, més d’un quart de segle més tard, el tenim en català. És una notícia fantàstica perquè llegir-lo facilita tres coses, sobretot: copsar la cultura i política italianes del tercer quart de segle XX; entendre el context intel·lectual d’aleshores i, en particular, l’esclafit revolucionari dels seixanta, i, per últim, passar-s’ho bé, element decisiu en la lectura, que sovint passem per alt. Està ben escrit i captiva l’interés. Potser és sobrera alguna citació llarga.
L’autor de Senior Service és Carlo Feltrinelli, el fill de Giangiacomo. Qualsevol llibre s’ha de llegir amb una certa suspicàcia. Aquest, òbviament, també. Carlo no se n’amaga. L’escrigué “per admiració, per ràbia, per amor i perquè era la història més potent que coneixia”. La potència és incontestable i l’amor i la ràbia –perdé el pare a deu anys- són comprensibles. L’admiració, tot i compartir militància, és més discutible.
Carlo Feltrinelli, avi i homònim del narrador, president de la Federació Feixista de la Indústria de la Fusta, feu molts diners, però morí –suïcidi?– per les pressions del règim de Mussolini contra la família. El fill Giangiacomo, nascut el 1926, lluità amb la resistència italiana al final de la Segona Guerra Mundial. Vendetta? Zeitgeist?
D’alguna manera, no deixà mai de ser partisà. El 1955, sense els trenta fets, fundà una editorial combativa. Serà un editor perspicaç, amb “el cap als núvols i els peus a terra”. Innovarà l’edició: llibre de butxaca, col·leccions diversificades, modernització en distribució i llibreries…
Un bon editor és una mena de centaure, d’una banda, un venedor que ha de quadrar resultats i, d’una altra, un caçador que ensuma pistes a la recerca dels millors manuscrits, bé directament –li arriben a l’escriptori– bé per mitjà de “contactes” –els busca. En té, de bons, a tot arreu. Així, “entre les bombes que li cauen damunt la taula ha de triar les que llançarà al seu torn per fer-les esclatar al cap dels lectors”. Ai, les metàfores!
Un militant del PCI, Sergio D’Angelo, l’adverteix sobre una novel·la d’un poeta rus anomenat Borís Pasternak. El 1956 obté el text a Berlín. De seguida, mana traduir-lo.
Un militant del PCI, Sergio D’Angelo, l’adverteix sobre una novel·la d’un poeta rus anomenat Borís Pasternak. El 1956 obté el text a Berlín. De seguida, mana traduir-lo. El XX Congrés del PCUS, però, havia sigut un miratge. No era només Stalin. El Doctor Givago, asseguren, és un llibre antisoviètic, “un atemptat contra la revolució”, i intenten impedir-ne la publicació. Impliquen el camarada secretari general Palmiro Togliatti i Aleksei Surkov. Durant la visita del president de la Unió d’Escriptors Soviètics els crits es poden sentir per tota l’oficina.
Els soviètics no preveuen l’efecte Streisand i continuen embolicant la troca: el ministre d’Afers Estrangers Dmitri Xepilov qualifica la novel·la de “feroç libel contra l’URSS”, obliguen Pasternak a enviar una sol·licitud per a ordenar fer arrere el llibre i, més endavant, a no recollir el Premi Nobel i, a la mort de l’escriptor, condemnen la parella, la poetessa Olga Ivinskaya, i la filla, a un camp de treball.
La CIA, per descomptat, aprofita l’oportunitat. La Guerra Freda també fou cultural. Tanmateix, a l’Europa occidental la llibertat de publicar no és idíl·lica: segrest de llibres a Itàlia –Feltrinelli no hi pot editar Tròpic de Càncer de Henry Miller fins a 1967–, processament d’autors i editors que denuncien crims de l’exèrcit a França, detenció del director de Der Spiegel a l’Alemanya Federal… D’Espanya, Portugal i Grècia no cal parlar-ne.
L’editor comunista no cedeix i defensa la novel·la de les pretensions dels intolerants. Gràcies! D’aquesta odissea fa molts diners i nomenada. I disgustos i plets, però els drets internacionals romanen en ca Feltrinelli.
El doctor Givago no és l’únic èxit. Arriba El Gattopardo. Incorpora al catàleg noms com ara Bellow, Forges i Lessing. Més endavant Sábato, Vargas Llosa i… Cien años de soledad. “Feltrinelli viatja per tot el món, i menys a la Unió Soviètica, li obren totes les portes”. Edita llibres sobre ciència, incloses les “socials”, rigorosos, però també obres d’avantguarda. Construeix una editorial total.
Viatja per tot el món i menys a la Unió Soviètica, li obren totes les portes”. Edita llibres sobre ciència, incloses les “socials”, rigorosos, però també obres d’avantguarda. Construeix una editorial total.
Tanmateix, quan tenia a l’abast esdevenir, tot salvant les distàncies, un Gallimard italià, i malgrat que “ha tingut la prova que el seu ofici pot influir en qüestions decisives”, se’n desentén i el captiva la revolució cubana. Ha abandonat discretament el PCI. Vol editar unes memòries del llenguallarg Fidel Castro. No se’n surt. Edita la revista Tricontinental. El detenen a Bolívia. I l’expulsen. La CIA el considera el principal agent castrista a Europa. Qui diu que els serveis secrets no fan literatura?
La visió de Feltrinelli es torna “cada cop més apocalíptica”. Creu en la guerrilla com a fórmula per a “salvar” la revolució. La policia el busca per l’atemptat de Piazza Fontana. Passa a la clandestinitat. Funda els Grups d’Acció Partisana, una de les primeres bandes armades de l’esquerra dels anys de plom, la més coneguda de les quals serà les Brigades Roges. Osvaldo, el seu nom clandestí, és maldestre amb els explosius. La seua serà una de les més de quatre-centes morts del període.
Feltrilleni fou d’una “època en què els llibres encara no es consideren daus per al brou”. La vídua, Inge, i el fill continuaran el negoci. Avui és un grup econòmic potent, que inclou l’editorial, una gran distribuïdora, un canal de TV, la fundació, escoles d’escriptura i, entre altres, més de cent llibreries. Molts clients hi entren sense saber que el patriarca fou un terrorista que escrivia al fill, amb vuit anys, que “entre amos i obrers sempre hi ha una lluita. Ara a Itàlia aquesta batalla s’ha tornat especialment àrdua, dura i violenta”.
