Un retrat complet de Rosa Sensat que inclou també, i de manera ben travada, una aproximació al seu pensament i la seva plasmació en una carrera fecunda consagrada a la docència.
El nostre país gaudeix d’una important tradició pel que fa a la pedagogia amb voluntat modernitzadora, una tradició que es remunta a començament del segle XX i que té l’origen en la iniciativa particular de mestres, educadors i figures destacades del món cultural que van fer possible el desenvolupament de propostes innovadores o, si més no, obertes a interrogar-se sobre les finalitats i les metodologies de la professió educativa.
Aquests moviments, sense els quals seria ben diferent l’escola tal com avui la coneixem, van promoure una educació basada en l’experimentació, la creativitat, la cooperació i el respecte pel ritme i les necessitats de cada infant. En contraposició al model tradicional –memorístic i autoritari–, els artífexs de la renovació van apostar per una escola activa, oberta a la realitat i a la formació integral de la persona, imprescindible per a la construcció d’una educació inclusiva i compromesa amb els valors culturals, cívics i democràtics.
D’una rica afluència de fonts documentals, entre les quals destaquen els testimonis, en primera persona, d’antics alumnes, però també de parents, amics i coneguts.
Entre els noms capdavanters que van fer possible aquest procés, destaca amb llum pròpia el de Rosa Sensat i Vilà (1873-1961), una mestra la fonda vocació de la qual va impulsar-la a conèixer de prop la Institución Libre de Enseñanza i l’Institut Rousseau de Ginebra, dos dels models pedagògics més avançats en l’àmbit europeu.
Des de l’Escola del Bosc i, més endavant, des del Grup Escolar Milà i Fontanals, la seva acció va ser pionera en aspectes tan rellevants com l’activitat física dels nois i noies, el contacte amb la naturalesa, l’estímul a la reflexió crítica i el factor psicològic per entendre i respectar la personalitat diferenciada de cada alumne, una tasca que va tenir igualment una dimensió teòrica per mitjà de la publicació de llibres i articles.
Aquest és el context en què s’emmarca el treball més recent de Salvador Domènech, pedagog i especialista en història de l’educació a Catalunya. Amb la complicitat de l’actiu segell Voliana, que n’ha vehiculat l’edició, l’historiador ha elaborat un retrat complet de Rosa Sensat que inclou també, i de manera ben travada, una aproximació al seu pensament i la seva plasmació en una carrera fecunda consagrada a la docència.
Redactat de manera pulcra però planera, en un registre que prioritza la claredat expositiva enfront de l’enfarfegament academicista que de vegades llasta aquest tipus d’obres.
L’obra transita, al llarg de dues-centes vuitanta pàgines, a través d’un itinerari vital fascinant, des dels primers estadis de la seva polièdrica formació fins als reconeixements de què ha estat objecte, passant per les vicissituds en forma d’expedient i jubilació forçosa en els moments més cantelluts de la postguerra sota el franquisme.
Vertebrat al voltant d’una recerca experta i minuciosa, el llibre es nodreix d’una rica afluència de fonts documentals, entre les quals destaquen els testimonis, en primera persona, d’antics alumnes, però també de parents, amics i coneguts, i és que, com remarca encertadament la doctora Anna Pagès i Santacana en el pròleg, “Les persones som, també i sobretot, la xarxa d’altres que ens han acompanyat a la vida”.
Dins d’aquest apartat, mereixen un esment especial les tretze pàgines que l’autor ha reproduït procedents de les memòries inèdites de Neus Rojo Lahoz (1930-2015), una barcelonina d’ascendència aragonesa que va estudiar al Grup Escolar Milà i Fontanals, on descriu, amb una prosa d’una deliciosa simplicitat, les vivències d’una nena de pocs anys en el marc de la Guerra Civil. Aquest escrit exemplifica a la perfecció la utilitat que pot tenir el memorialisme com a material d’investigació historiogràfica.
Si la lectura es fa inexcusable per a qualsevol persona que tingui en el món educatiu un dels seus centres d’interès, resulta igualment atraient per a un públic lector ampli i dotat de curiositat.
El llibre està estructurat i redactat de manera pulcra però planera, en un registre que prioritza la claredat expositiva enfront de l’enfarfegament academicista que de vegades llasta aquest tipus d’obres. El complementa una extensa selecció d’il·lustracions formada per fotografies d’arxius particulars, reproduccions de publicacions, cartells, tríptics, plànols i documents diversos.
Amb tot això, si la lectura es fa inexcusable per a qualsevol persona que tingui en el món educatiu un dels seus centres d’interès, resulta igualment atraient per a un públic lector ampli i dotat de curiositat, que hi trobarà un extens cabal d’informació sobre una figura rellevant del món de la pedagogia, no tan sols a nivell local, sinó internacional.
