Durant la Segona Guerra Mundial, Ibuse, havia treballat per al departament de propaganda del Ministeri de Guerra Japonès. Un lloc privilegiat d’observació. Anys a venir elabora una novel·la.
Després de les tragèdies causades pels bombardeigs atòmics d’Hiroshima i Nagasaki, el 6 i el 9 d’agost de 1945, al Japó apareix la “literatura de la bomba atòmica”–censurada els primers anys pel Codi de Premsa. La veu dels testimonis que han viscut l’Infern i el trauma de l’extinció es fa sentir amb dolor. Ōta Yōko, Tamiki Hara i Masuji Ibuse en són els autors més traduïts, tot i que no els teníem en català.
Ibuse és el primer que en va fer una novel·la, i ara la podem llegir, en una bona traducció, gràcies a l’excel·lent iniciativa de l’editorial Flâneur, que l’ha publicat coincidint amb el 80è aniversari de l’explosió nuclear. Flâneur sempre és segell d’encert, qualitat i collita selecta.
Durant la Segona Guerra Mundial, Ibuse, havia treballat per al departament de propaganda del Ministeri de Guerra Japonès. Un lloc privilegiat d’observació. Anys a venir elabora una novel·la, on a través de la ficció incorpora la realitat d’un fet esborronador, amb la base testimonial de les víctimes –hibakusha–, que ell havia investigat a consciència.
La vida de Shigematsu i la seva família amb els efectes de la radiació posteriors a l’explosió. Gairebé cinc anys després del llançament atòmic.
Un narrador en tercera persona ens explica la vida de Shigematsu i la seva família amb els efectes de la radiació posteriors a l’explosió. Gairebé cinc anys després del llançament atòmic, el protagonista viu un conflicte derivat d’aquell episodi tràgic.
Té com a afillada la neboda Yasuko en edat de casar-se, però els possibles efectes de la pluja negra allunyen els pretendents. Un pes al cor perquè se’n sent responsable. Viuen a Kobotake a més de 150 km a l’est d’Hiroshima i aquell dia d’agost eren als afores de la capital i van sobreviure a la catàstrofe. Però els rumors de l’afectació entre els veïns són imparables. En Shigematsu tenia l’hàbit d’escriure un diari i la Yasuko el va imitar.
Aquell dia fatídic una arma nova, desconeguda, va provocar un esclat de llum encegador i tot seguit un mar de foc va provocar la mort de 200.000 persones i va sembrar la terra d’una visió apocalíptica. L’evolució tèrmica assolí cinquanta milions de graus. Les gotes de la pluja negra que va caure eren radioactives, però ningú no ho sabia.
Té com a afillada la neboda Yasuko en edat de casar-se, però els possibles efectes de la pluja negra allunyen els pretendents.
La malaltia de la radiació provoca en la fase lleu símptomes de fatiga, febre, desgana, hemorràgies, tos amb sang, diarrea, caiguda dels cabells i de les dents, anèmia, excrescències tumorals cutànies, afeccions hepàtiques i un llarg etcètera. I un creixement anòmal en les plantes “un bananer podia créixer deu centímetres en un dia”. Ell n’està afectat i no pot treballar. Es dedica, doncs, a criar carpes per repoblar el riu i poder–hi pescar. Una forma de vida pacífica i en harmonia amb la natura.
Per demostrar que la neboda no està malalta, decideix copiar el Diari de la Yasuko, on explica les hores posteriors a l’explosió, i enviar-lo a la matrimoniera com a prova. Però hi ha notes compromeses sobre les estranyes gotes d’una pluja fosca que semblaven taques d’oli. Les suprimirà…?
Aquell dia d’agost eren als afores de la capital i van sobreviure a la catàstrofe. Però els rumors de l’afectació entre els veïns són imparables.
En Shigematsu també aporta el seu “Diari de la bomba” escrit durant l’evacuació del mes de setembre. El copiava per donar-lo a la biblioteca de l’escola com a testimoni històric. Tots dos diaris completen les vivències d’aquells dies.
La Shigeko, l’esposa, també en tenia un, La dieta d’Hiroshima durant la guerra, on descriu quina era la situació de la ciutat i com vivia la gent. Hi veiem la gana que passaven, el racionament, el mercat negre i la militarització del país –més endavant sabrem que no es podía criticar Hitler en públic. No podien menjar proteïna animal ni tenien carbó ni sabó ni pasta de dents. Conclou dient que la guerra es un infern per a tothom, homes o dones, joves o vells.
Per demostrar que la neboda no està malalta, decideix copiar el Diari de la Yasuko, on explica les hores posteriors a l’explosió, i enviar-lo a la matrimoniera com a prova. Però hi ha notes compromeses sobre les estranyes gotes d’una pluja fosca que semblaven taques d’oli.
Els diaris, que, en principi, tenien la funció de demostrar que la Yasuko no está contaminada, es van ampliant. Mostren detalls abundants sobre el paisatge dantesc de destrucció i les seqüeles que van patir milers de persones a posteriori. Runes i supervivents malalts. Escrits amb ironia, contenció emotiva, observacions psicològiques i citacions culturals. Amb precisió de crònica i sensibilitat cerimonial japonesa el conjunt dels diaris ens encaren de manera directa amb el desastre. Avançada la segona meitat, altres notes ens amplien el relat d’aquells dies luctuosos amb informes mèdics punyents com ara el del dr. Hiroshi Iwatake. El sofriment inhumà transformat en resistència i esperança.
El llibre fa pensar en el rol decisiu de la ciència i en la disfunció de la política entesa com a poder absolut, amb el denominador comú de l’absència de moral, tant en el passat com aplicable al present. Un presagi nefast. L’any 58 el filòsof jueu Günther Anders va escriure al seu L’home dalt del pont. Diari d’Hiroshima i Nagasaki: “la vergonya d’avui és el que els homes ens podem fer els uns als altres…” Una novel·la imprescindible.
