Contra l’excés de confiança que l’humà té en la seua capacitat de raonar. El llibre comença per explicar-nos en què consisteixen els biaixos, per a després exposar la seua múltiple i variada fisonomia. Ho fa, a més, amb una ben fonamentada recerca.
A Per què pensem el que pensem? Manual contra el soroll i la mentida, els autors Vicent Botella i Soler i Javier López Alós ens endinsen en el complex i fascinant món de la psicologia cognitiva per explicar-nos de manera lúcida, detallada i alhora estimulant, els diferents biaixos que alberga el raonament humà i que, per tant, ens són quotidians. Quan hom llegeix aquest breu però nodrit manual, els dona nom a fenòmens que ha sentit en algun moment de la seua vida, però que sovint ha sigut incapaç de capturar, o comprendre en el seu conjunt.
Els autors parteixen de la negació i desconstrucció de la interessant i fallida premissa que afirma que l’ésser humà, com a ens racional, està protegit d’automatismes que l’indueixin a l’error, a prendre decisions errònies o a actuar contra els seus propis interessos. Dit altrament, s’argumenta contra l’excés de confiança que l’humà té en la seua capacitat de raonar. El llibre comença per explicar-nos en què consisteixen els biaixos, per a després exposar la seua múltiple i variada fisonomia. Ho fa, a més, amb una ben fonamentada recerca, sostinguda per nombrosos experiments científics que no sols donen color a les seues explicacions sinó que aporten dinamisme i interès.
A l’hora d’analitzar el missatge central del llibre, sembla adient compartir la reflexió que realitzà Theodor Adorno en la seua Dialèctica de la Il·lustració: Com és possible que la Il·lustració, l’alliberament de l’ésser humà –mitjançant el progrés de les idees i l’anhel de coneixement– d’aquells mites, religions i creences que l’han sumit en la barbàrie al llarg de la història, haja tingut un efecte invers al que es pretenia?
La tendència humana a donar més importància a fenòmens negatius, amenaces o pèrdues, que a les coses positives que ens envolten. En algun moment de la nostra evolució, prestar una major atenció als perills del nostre entorn ens aprofità per estar més protegits. Tanmateix, el nostre entorn ha canviat.
En altres paraules, el llibre ens ofereix un mapa detallat del camp de mines que és la raó humana, oferint mecanismes per evitar volar pels aires. Aquest mapa aconsegueix, a més, traduir els biaixos a la quotidianitat de les nostres vides, atenent alhora a la seua explicació evolutiva. És el cas, per exemple, del biaix de negativitat.
Els autors ens expliquen que és la tendència humana a donar més importància a fenòmens negatius, amenaces o pèrdues, que a les coses positives que ens envolten. En algun moment de la nostra evolució, prestar una major atenció als perills del nostre entorn ens aprofità per estar més protegits. Tanmateix, el nostre entorn ha canviat, però la nostra fixació en donar una major rellevància al catastrofisme, no. Això explica la inundació de notícies de caire negatiu als mitjans de comunicació, o el gran èxit que tenen els missatges destinats a generar por, odi o rebuig, que alhora pot ser fàcilment explotat per persones o entitats amb interessos econòmics, polítics o socials espuris.
La desconstrucció cognitiva que realitza el llibre també s’endinsa en la crítica al capitalisme neoliberal imperant al món. Es fa de forma matisada, però també clara. Si l’ésser humà fos una espècie amb una raó immune a l’error, la ma invisible deixaria de ser un altre fals mite per donar lloc a una màquina social i econòmica perfectament greixada. No obstant, l’ésser humà pren decisions que atempten contra els seus interessos de forma regular, empentat per emocions o per dreceres que són l’equivalent de tirar-se pedres al terrat.
Això explica la inundació de notícies de caire negatiu als mitjans de comunicació, o el gran èxit que tenen els missatges destinats a generar por, odi o rebuig.
Per posar un exemple, els autors hi emfatitzen en la tendència que tenim a minimitzar riscos, explicada per la prevalença de la por a la pèrdua per sobre de la il·lusió o esperança de millora. Això, a la vegada, explica la reactivitat que té l’ésser humà als canvis, tot i que el seu potencial pugui excedir clarament els riscos que cal assumir.
Si hi ha una lliçó clara a extraure del llibre, és que hem de ser més conscients de les nostres limitacions, de la nostra propensió a l’error, no com a font d’inseguretat, sinó com a repte a assumir. Aquesta consciència deu motivar el lector a sentir-se un poc menys segur de si mateix, a qüestionar les seues creences, a mostrar una major empatia amb altres formes de pensar, i en definitiva, a realitzar un esforç per escapar de les trampes i dreceres que ens proposa el cervell.
Tot i que no sempre siga possible, aquest manual resulta un interessant punt de partida. Potser aquesta siga la seua major troballa, convidar el lector a prendre una actitud més deliberada en la seua relació amb l’entorn i les persones que l’habiten. Per tot això, em sembla una lectura altament recomanable.
