És una història d’opressió i de persecucions, com sempre, des que el món és món, que trobem ben explicada en aquesta crònica a través de veus potents, que conten la seua vida i la seua lluita.
L’autora és una periodista avesada que ha estat nombroses vegades a Israel i als territoris ocupats: Cisjordània i Gaza. Aquest document no només parla de la cronologia històrica de l’ocupació d’aquesta terra remota, ubicada en un punt clau de la Mediterrània, entre Occident i Àsia, sinó que repassa també els últims fets d’una guerra salvatge contra la població civil.
És ben cert que el detonant d’una nova escalada en un conflicte enquistat com l’israelià-palestí fou l’atac indiscriminat de Hamàs contra bases militars, algunes poblacions i un festival de música al sud d’Israel el 7 d’octubre del 2023, un fets que van causar morts i més de dos-cents ostatges. Però la resposta desproporcionada del govern israelià i del seu primer ministre, Benjamin Netanyahu, obligava el Tribunal de Justícia de l’ONU a acusar Israel de genocidi, pràcticament al mateix temps que el Tribunal Internacional de la Haia emetia una ordre de detenció contra el primer ministre israelià.
Aquest llibre discorre com un fil cronològic des de l’ocupació otomana (1516-1917), la publicació de Der Judenstaat de Theodor Herzl (1896), fundador del moviment sionista que, reclamava, per primera vegada, la creació d’un estat jueu…, fins a arribar a l’ocupació britànica i la Declaració Balfour (1917) a través de la qual la Gran Bretanya prometia al moviment sionista el seu suport per crear una “llar nacional jueva” a Palestina.
El llibre naix –diu la periodista– de la frustració de veure, des de lluny, la destrucció de la Franja, una gran gàbia a l’aire lliure on van fer cap tots els refugiats que fugien de la Nakba ara fa gairebé vuitanta anys.
El xoc vindria més tard amb la denominada Nakba (1948), la gran destrossa, que expulsava els habitants de les seues llars i les seues terres.
És una història de salvament per a uns, els nous ocupants que sorgien de la gran debacle de l’Holocaust, i de desfeta per a una població nativa que recula, dia rere dia, any rere any, abandonant, al seu pesar, inclús els morts dels cementeris.
És una història d’opressió i de persecucions, com sempre, des que el món és món, que trobem ben explicada en aquesta crònica a través de veus tan potents, que conten la seua vida i la seua lluita, com ara la d’Abu Hamad, un pastor de la Vall del Jordà; Mohamad Shalabi, un pintor de Jenín; Halima Ibrahim, una mestressa de casa de noranta-dos anys de Nablús; Ziad Amali, un politòleg de Ramal·la, o Lea Tsemel, una veterana advocada israeliana que defensa amb abnegació els palestins als tribunals.
L’autora ho explica en el pròleg:
“la meva és una mirada externa: no hi he viscut mai a Palestina, però hi he viatjat uns quants cops des de l’any 2002. El darrer, en una visita de set setmanes en 2024 per tornar a copsar Palestina des de dins. Un viatge que m’ha permés recollir i transmetre en profunditat les veus silenciades de persones que viuen entre la destrucció i els crims més terribles. Escolteu-los!”.
No només Gaza està, cada volta, més arraconada, també la Cisjordània palestina recula, pam a pam, per la pressió dels nous assentaments israelians que creixen, dia a dia, com bolets en terra ocupada…, i per la violència organitzada.
El llibre naix –diu la periodista– de la frustració de veure, des de lluny, la destrucció de la Franja, una gran gàbia a l’aire lliure on van fer cap tots els refugiats que fugien de la Nakba ara fa gairebé vuitanta anys.
Des de l’atac de Hamàs a Israel l’octubre del 2023, han mort a la Franja més de cinquanta mil persones, més de dos-cents periodistes han estat assassinats i la fam s’apodera d’una població desesperada. Per primera vegada, les famílies dels periodistes són objectius dels atacs israelians.
Un exemple destacat és el cas del periodista Momin Alshafi d’Al-Jazeera,que, en una transmissió en directe, relatava la pèrdua de la seua família en un atac israelià al camp de refugiats de Jabila. Acabava de passar!
Llegit aquest magnífic reportatge de Cristina Mas, no és fàcil fer el pronòstic cabal sobre el futur que espera els palestins a curt i mitjà termini. Sobre l’apocalíptica situació vital de la població d’aquest país, si així podem anomenar-lo, sobrevola la desesperança i el desànim. Cada vegada es veu més lluny la solució impossible dels dos estats o algun tipus d’acord que respectés els ciutadans dels dos pobles.
La passivitat d’Europa, el silenci exculpatori de tot Occident i el suport incondicional dels EUA de Trump a la política de fets consumats d’Israel, han confluït en el punt bèl·lic mortífer més àlgid que es recorda.
No només Gaza està, cada volta, més arraconada, també la Cisjordània palestina recula, pam a pam, per la pressió dels nous assentaments israelians que creixen, dia a dia, com bolets en terra ocupada…, i per la violència organitzada.
Els més joves no recorden aquella encaixada de mans, un colom blanc de la pau, entre el primer ministre israelià Isaac Rabin i el president de l’ANP Yassir Arafat, sota l’atenta mirada del president nord-americà Bill Clinton, durant la firma dels Acords d’Oslo un 13 de setembre de 1993.
No passaria molt de temps perquè Isaac Rabin fos assassinat.
La passivitat d’Europa, el silenci exculpatori de tot Occident i el suport incondicional dels EUA de Trump a la política de fets consumats d’Israel, han confluït en el punt bèl·lic mortífer més àlgid que es recorda.
Després dels crims de la Xoà a Europa, l’establiment de l’estat d’Israel feia albirar al món lliure de postguerra que naixia un nou país democràtic al Pròxim Orient, un bastió dels drets humans després de passar tantes penalitats històriques. El dret d’Israel a existir ha de ser una certesa… Però, com apunta Mas en el llibre, l’actualitat ara ens descobreix que això no és com ens havien contat:
“Israel ni és un bastió de la Democràcia, ni un país disposat a conviure pacíficament amb els seus veïns a la regió, malgrat que hi ha jueus que no estan d’acord amb els desitjos maximalistes majoritaris dels seus conciutadans.”
El llibre explica els fets, sense fanatisme, amb la voluntat de respondre a les preguntes d’uns i altres. El document ens aporta les eines perquè cadascú construïsca les seues pròpies respostes. Útil i didàctic, Palestina des de dins ens farà entendre més fàcilment l’ànima humana, el per què de la lluita pel poder i la terra, el per què de la mutilació de Palestina i l’aniquilació dels palestins com a poble.
