Exclouen la vulgaritat, separen els llenguatges sexuals femenins i masculins i expressen una visió lliure de les relacions i les interaccions. L’erotisme i el plaer no descarten la bellesa ni el sentiment.
Ocellets és una col·lecció de tretze relats breus que Anaïs Nin (1903-1977) va publicar pòstumament l’any 1979. L’obra es caracteritza pel seu estil íntim, sensual i poètic, i explora temes com ara la sexualitat, la identitat i les emocions humanes. Des d’un punt de vista crític, Ocellets es pot llegir com una continuació de la investigació literària que Nin va portar a terme en l’obra anterior, Delta de Venus.
Quan un col·leccionista pertorbat i excèntric li demana contes eròtics a la Nin, l’única condició que li posa és que es deixi de poesia i es concentri en el sexe explícit. Però ella, com sempre, fa el que li dona la gana. La poesia li bull a dins i és inevitable que filtri tot el que escriu. Tant els contes de Delta de Venus com els d’Ocellets són poesia psicoanalítica de primer nivell.
S’endinsa en la psicoanàlisi dels personatges en un to més reflexiu, fet que palesa la maduresa tant de la seva escriptura com de la seva visió del món —malgrat que li continuïn pagant un dòlar per pàgina.
Els relats eròtics d’Anaïs Nin exclouen la vulgaritat, separen els llenguatges sexuals femenins i masculins i expressen una visió lliure de les relacions i les interaccions. L’erotisme i el plaer no descarten la bellesa ni el sentiment. No obstant, en aquest recull, Nin s’endinsa en la psicoanàlisi dels personatges en un to més reflexiu, fet que palesa la maduresa tant de la seva escriptura com de la seva visió del món —malgrat que li continuïn pagant un dòlar per pàgina. Els relats combinen erotisme i filosofia, i conviden al lector a reflexionar sobre la naturalesa del desig i la fantasia eròtica. Per dir-ho ras i curt, els contes de la Nin incomoden i atrauen a parts iguals. I quina és, si no, la principal funció de l’art?
Des d’un punt de vista contextual, Ocellets es va publicar en un moment en què Nin ja era una figura reconeguda en l’univers literari i en la cultura del segle XX, especialment per l’escriptura dels seus dietaris i la relació intermitent amb el modernisme i el surrealisme. L’obra també reflecteix la llibertat sexual i els canvis socials dels anys 60 i 70, èpoques en les quals l’exploració de la sexualitat i la ruptura de tabús es trobaven en auge. En relació a la resta de l’obra de Nin, Ocellets es pot considerar una culminació de la bellesa literària, l’elegància i l’honestedat pròpies de l’autora, sobretot pel que fa a la investigació de la sensualitat, un terme que aleshores era atribuït únicament al gènere masculí.
Una culminació de la bellesa literària, l’elegància i l’honestedat pròpies de l’autora, sobretot pel que fa a la investigació de la sensualitat, un terme que aleshores era atribuït únicament al gènere masculí.
Pel que fa als temes que tracta Ocellets, en molts casos avui en dia serien censurats –pedofília, incest o violació, per exemple–, i la Nin va tenir la gosadia de tractar-los als anys 40. El que uneix tots els temes escollits per la Nin és l’interès per la subjectivitat femenina i la dialèctica entre el discurs i la relació sexual que porta implícita cada experiència. El tema del control sexual és molt més complex del que la societat admet, i Nin simplement ho deixa al descobert sense tabús ni límits morals ni judicis precipitats. Ella exposa, el lector interpreta segons el seu grau de puritarisme.
Anaïs Nin es va interessar de manera pràctica per la psicoanàlisi freudiana i va afegir-hi poesia, coneixements de primera mà i teoria sexual que, fins aleshores, havia estat en mans d’un llenguatge masculí inadequat, pobre i heteropatriarcal. Els escenaris van des de l’estudi d’un artista parisenc fins a una platja il·luminada per la lluna. Les combinacions d’amants i escenaris barregen l’exòtic amb l’eròtic. Com un poema haikú, Nin captura amb una sola imatge allò que altres escriptors exploren a través d’un nombre infinit de paraules. La qualitat oriental no és sorprenent, ja que moltes de les històries s’inspiren en material del Kama-Sutra, al qual Nin afegeix capes de lectura inaudites.
Emfatitza la importància de l’acumulació emocional en les trobades sexuals en lloc de posar el focus únicament en els moments físics. En definitiva, Anaïs Nin sap embolicar el material pornogràfic més hardcore amb una gasa absolutament delicada.
Nin aborda la sexualitat amb matisos i sensibilitat, diferenciant les seves obres de l’erotisme contemporani. Les seves històries giren al voltant de les connexions emocionals, la introspecció dels personatges i els riscos psicològics relacionats amb la intimitat física. Així, desafia les nocions convencionals del romanç, demostrant com els tabús socials influeixen en les percepcions del desig.
Dividit en diversos temes, el recull cobreix un espectre d’experiències eròtiques. Il·lumina la sexualitat de les dones a través d’una lent feminista alhora que provoca un discurs sobre la moralitat i el desig. Les històries sovint fusionen imatges oníriques amb un realisme terrenal, permetent l’exploració de relacions complexes d’una manera sincera.
A banda de qüestionar les normes socials, l’estil d’escriptura de Nin en si mateix evoca bellesa. Les seves frases flueixen poèticament, plenes de l’essència del desig i l’anhel. Això emfatitza la importància de l’acumulació emocional en les trobades sexuals en lloc de posar el focus únicament en els moments físics. En definitiva, Anaïs Nin sap embolicar el material pornogràfic més hardcore amb una gasa absolutament delicada.
