La introducció de Lliçons de química ens situa l’any 1961. Ho fa des d’una visió present explicant-nos que en aquell moment ningú sabia que als anys seixanta hi hauria un moviment i encara menys que els que hi participarien es passarien els seixanta anys següents fent-ne la crònica. No ens explica en aquest primer paràgraf de quin moviment està parlant, però l’identifiquem immediatament. L’identifiquem perquè, efectivament, continuem teoritzant-lo i no tant, executant els seus principis.
Sabem que és química i que presenta un exitós programa de cuina en televisió. I que, amb trenta anys, es pregunta per què la seua vida s’ha acabat. Troba el motiu: Calvin Evans.
És novembre de l’esmentat any i, a través de la mirada d’una xiqueta, coneixem la protagonista d’aquesta història: sa mare, Elisabeth Zott. Durant aquesta primera part del llibre, s’assenten les bases sobre les quals es construirà la història. L’autora ens dona píndoles sobre els personatges i els elements definitoris del relat a partir de la mirada de la filla d’Elisabeth, i convida el lector a obrir la porta que esclarirà els fets.
El primer tram del llibre ens parla d’una dona que escriu notes a la carmanyola de la seua filla amb un llapis del número dos. Una dona de la qual sabem que és química i que presenta un exitós programa de cuina en televisió. I que, amb trenta anys, es pregunta per què la seua vida s’ha acabat. Troba el motiu: Calvin Evans.
A partir d’aquest moment, la història ens trasllada deu anys enrere per explicar-nos com s’ha arribat a aquest moment. Coneixem així els personatges que acompanyaran la protagonista al llarg de la novel·la, arribant a semblar una història coral en la qual cada element dona sentit al conjunt. Cal destacar ací un personatge: Dos de set, un gos a qui l’autora decideix dotar de veu narrativa i pensament crític.
En la qual cada element dona sentit al conjunt. Cal destacar ací un personatge: Dos de set, un gos a qui l’autora decideix dotar de veu narrativa i pensament crític.
Bonnie Garmus ens convida a reflexionar sobre diversos temes valent-se de la construcció d’una història transitada per personatges perfectament definits i salts temporals. Crea així un trencaclosques d’esdeveniments i personalitats que el lector va resolent a mesura que avança la narració
Entre els temes que ens presenta l’autora trobem la identitat, com una construcció pròpia malgrat el passat. La identitat que aspirem a reforçar –“No és que vulgui ser científica. És que soc científica”– i la que ens creen en el passat: “tenia una impossibilitat innata de ser estimat”.
Un altre dels temes que aborda la novel·la és la relació entre la ciència i la fe. La ciència és un vehicle conductor de l’obra. La química com a principi universal humà. Des de la química s’entén la capacitat de canviar-ho tot. Tot el pensament d’Elisabeth està travessat per la ciència i, per tant, lliure de prejudicis.
Tots aquests temes, així com els símbols de l’obra i els personatges, són instruments per explicar el tema central: el feminisme. Tant Elisabeth com les altres dones de l’obra han patit a les seues carns les conseqüències del masclisme.
Entén que les persones biològicament necessitem encaixar i formar part del grup, però la societat ens fa sentir que no som mai prou bons per a formar-ne part i ens mesuren amb “criteris inútils”. El que tenim en comú, pensa, és la química. La fe, per una altra banda, incideix a l’obra de diverses maneres: l’únic amic de Calvin és un sacerdot; constantment es parla de tenir fe no basada en la religió; els pares d’Elisabeth eren estafadors de la fe; Calvin és una víctima de la hipocresia de l’Església…
L’autora s’endinsa en altres temes com són: la maternitat a la dècada dels seixanta, l’amor, l’abús de poder, etc.
Però tots aquests temes, així com els símbols de l’obra i els personatges, són instruments per explicar el tema central: el feminisme. Tant Elisabeth com les altres dones de l’obra han patit a les seues carns les conseqüències del masclisme. El llapis del número dos que porta sempre Elisabeth és un element clau que esdevé un símbol. Amb aquell llapis es defensa d’una violació, amb ell, per la seua capacitat d’esborrar, signa una declaració de penediment i l’utilitza sempre que fa un pas cap al feminisme.
Trenca totes les barreres possibles des del seu programa de cuina. Obté veu i dona pensament a les espectadores. Des de la química, cuina una lluita. Ajuda les dones a entendre que tenen la capacitat de canviar el món animant-les a pensar més enllà de la simplicitat cultural. El programa té èxit perquè les mal esmentades “dones normaletes” senten que, per fi, les prenen seriosament. Elisabeth és una guerrera que té clar el seu propòsit.
