Maria Carme Arnau i Orts (Alfara del Patriarca, València) és llicenciada en Psicologia, Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de València. A més d’escriptora, ha treballat en l’àmbit de l’Educació, però ara viu bolcada exclusivament en la literatura. Reconeguda poetessa, també conrea exitosament la narrativa, com va demostrar primer en La raó s’escampa en l’aigua i ara en L’essència de l’arbre.
En un diàleg actual entre àvia i neta, descobrirem les penalitats d’aquelles dones silenciades. Amors prohibits, il·lusions trencades, matrimonis arreglats, violacions conjugals, pallisses amagades…
L’autora va decidir escriure aquesta novel·la com un homenatge a les persones absents que van haver de callar durant la guerra civil espanyola i la postguerra. Sobretot les dones. Maria Carme Arnau no vol que caiguen en l’oblit les generacions femenines que, a causa de les condicions socials i polítiques, van ser condemnades a amagar sentiments, dissimular penes i reprimir alegries.
D’aquesta manera, en un diàleg actual entre àvia i neta, descobrirem les penalitats d’aquelles dones silenciades. Amors prohibits, il·lusions trencades, matrimonis arreglats, violacions conjugals, pallisses amagades… Allò era el pa de cada dia. En un ambient de por i de fam, les dones van ser les més perjudicades pel simple fet de no ser homes, els quals prenien les decisions dins i fora de casa. Tanmateix, a pesar del realisme amb que l’autora narra la història, Maria Carme Arnau no deixa de banda la seua vena poètica, tant en el llenguatge, com en les recursos literaris emprats.
També fa una descripció minuciosa de l’interior de les cases, dels objectes quotidians, de la roba, dels costums, dels jocs infantils, dels ritus funeraris, de les tasques culinàries, etc.
L’obra no té cap finalitat moral explícita, però ens fa reflexionar sobre la capacitat de superació de les protagonistes, que diàriament plantaven cara a les dificultats i continuaven lluitant des de l’anonimat. Aquesta és la vertadera resiliència. La veritat és que les dones de la postguerra ens donen una lliçó que hauria de servir-nos d’exemple i de revulsiu per a no recular en els drets femenins adquirits. Solament la sororitat va aconseguir que sobrevisqueren a situacions límit.
Un altre aspecte remarcable és el retrat de la societat rural de l’època, perquè els fets transcorren principalment a l’Alqueria del Marquesat, situada en un poble de l’Horta Nord. L’autora ens transporta a una societat religiosa, tancada i quasi asfixiant, on cadascú té un paper i un destí. Però Maria Carme també fa una descripció minuciosa de l’interior de les cases, dels objectes quotidians, de la roba, dels costums, dels jocs infantils, dels ritus funeraris, de les tasques culinàries, etc. Demostra així una gran sensibilitat i un enorme treball de documentació que repercuteix en la gran qualitat del llibre.
L’atractiu de la cadena intergeneracional. Cinc dones participen en l’obra: Roser, Roseta, Carme, Elionor i Carla. A través d’elles passa el temps i vivim fets històrics, alegries i tristeses.
Quant als personatges, insistisc en l’atractiu de la cadena intergeneracional. Cinc dones participen en l’obra: Roser, Roseta, Carme, Elionor i Carla. A través d’elles passa el temps i vivim fets històrics, alegries i tristeses. Particularment, aquesta cadena em recorda La casa de los espíritus d’Isabel Allende, però em resulta molt més atracriva, perquè es tracta de la nostra Història.
Finalment, l’autora fa una reflexió sobre la generació actual de dones. Carla, l’últim esglaó de la cadena, és una jove autosuficient, capacitada i preparada; tanmateix, se sent pressionada per nous reptes als quals li resulta complicat enfrontar-se. Realment hem avançat tant? Ens exigim massa? Algun dia arribarem a ser qui volem ser des de la calma i la satisfacció?
En fi, Maria Carme Arnau i Orts, a través de la seua obra, clama contra la guerra, reivindica la memòria històrica i posa veu a aquelles dones del món rural condemnades per la repressió política i moral.
