En els darrers vint anys i, encara més en l’última dècada, el món editorial en català ha viscut molts canvis. Alguns dels quals han suposat autèntics revulsius, com ara l’esclat d’editorials petites i mitjanes independents, segells que han anat multiplicant-se, d’alguna manera, animats uns pels altres.
Dones que senten passió per la seua feina, difícilment l’haurien triada si no, però la passió no els impedeix de ser més realistes que romàntiques, tot i que creuen en la “màgia” d’un ofici que confessen algunes, les enamora.
Molt lligada a aquest esclat de projectes i propostes noves, hi ha l’arribada a l’edició catalana de moltes dones. Les nostres editores, el llibre d’entrevistes que va publicar la periodista Magda Gregori el 2024, en parla amb deteniment. A través de converses amb vint-i-sis professionals del llibre, les seues respostes fan palés que l’edició en català s’ha convertit en una parcel·la femenina, plena d’editores emprenedores, entusiastes i visionàries. Amb tot, toquen ben bé de peus a terra, i la majoria d’elles tenen més de realistes que de romàntiques i és que, en aquest negoci, com en tants altres, els números han d’eixir.
Vist en perspectiva, hem viscut la irrupció de la dona dins del món del llibre, no només autores, traductores, il·lustradores, sinó editores literàries, fundadores i directores de segells editorials, presidentes de plataformes, associacions, o directores d’institucions relacionades amb el llibre, com ara la Plataforma Llegir en Català, l’AELC, el PEN Català, l’Institut Ramon Llull o la Institució de les Lletres Catalanes.
Si fem una ullada al ventall d’editores entrevistades per Gregori, comprenem aviat que totes entenen i practiquen l’edició de diferents maneres, en funció del catàleg que volen crear i de l’editorial on treballen o que han empès. En els seus projectes posen la mirada femenina, l’esperit cooperador, però també el competidor. Amb tot, es tracta d’editores molt diferents entre elles però que, com diu l’entrevistadora, totes “entenen la lectura com un bé de primera necessitat per alimentar-nos socialment i emocionalment, i per a conrear el nostre univers cultural”.
Grans lectores, algunes també escriptores
“Sempre havia volgut ser escriptora. Aquest és un dels grans clàssics entre els editors; som escriptors frustrats. De fet, jo ho compleixo a la perfecció perquè em vaig adonar que no tenia cap talent per escriure, però, en canvi, vaig descobrir un criteri a l’hora de llegir”.
La cita és de l’editora Eugènia Broggi, reconeguda amb el Memorial Fernando Lara, un premi que atorga la Cambra del Llibre de Catalunya, per la seua feina com a editora al capdavant de L’Altra, l’editorial que va fundar aviat farà onze anys, el 2014.
Més enllà de les xifres; hi ha també el desig de construir catàlegs coherents, de donar cabuda a alguns llibres pels quals aposten, independentment que siguen o no bon negoci.
Broggi és una de les veus en conversa amb Magda Gregori, acompanyada d’altres vint-i-cinc. Per estricte ordre alfabètic, hi apareixen Izaskun Arretxe, Montse Ayats, Laura Baena, Iolanda Batallé, Pilar Beltran, Valeria Bergalli, Maria Bohigas, Eugènia Broggi, Antònia Carré-Pons, Maria Carme Dalmau, Glòria Gasch, Laura Huerga, Núria Iceta, Núria Mañé, Matilde Martínez, Isabel Monsó, Isabel Obiols, Alba Puig, Judit Pujadó, Blanca Pujals, Ester Pujol, Rosa Rey, Dolors Sàrries, Maria Sempere, Joana Soto i Núria Tey.
Només amb aquesta llista —impossible reunir-les totes, en falten moltes, entre elles, Maria Muntaner de Mallorca i Mercè Pérez del País Valencià, per donar una visió més completa de l’edició catalana— Gregori ha demostrat que el sector editorial català és ple de dones.
La singularitat de cada editora
L’autora ens parla des de la singularitat de cada editora, les quals expliquen la seua història. La majoria d’elles no esperaven dedicar-se a aquest ofici, però una casualitat, un anunci al diari o una herència familiar les han portat a descobrir un ofici que ara no canviarien per res del món.
Tot i les seues diferències, criden l’atenció alguns aspectes recurrents a totes les entrevistes, com ara la passió per la lectura: llegir, llegir i llegir, és la clau de volta de la seua feina. En reivindiquen la part artesanal, i també la part humana. Això es concreta, especialment, en la relació amb els autors. El respecte, la cura i la paciència les defineixen, i també les ganes de fer-los créixer, de treure el millor d’ells, d’acompanyar-los en el camí perquè, després, brillen tots sols.
Més realistes que romàntiques
Les editores saben que a editar s’aprén editant. I per tant, la seua millor escola ha estat l’experiència. Per descomptat, encara queda per aprendre i malament si no hi ha una mica de lloc per a la incertesa i la sorpresa. I en això coincideix la majoria d’editores, tant les entrevistades per Gregori, com altres editores amb qui he anant conversant al llarg dels darrers anys.
S’han fet ressò de molts aspectes socials i culturals menys explorats fins ara per la literatura: la maternitat, l’equilibri entre natura i capitalisme, la cura de persones, l’adolescència, les malalties mentals, el biaix en la medicina, la memòria històrica, la violència sexual.
Totes elles són dones que senten passió per la seua feina, difícilment l’haurien triada si no, però la passió no els impedeix de ser més realistes que romàntiques, tot i que creuen en la “màgia” d’un ofici que confessen algunes, les enamora. Malgrat això, en totes elles hi ha una mirada pragmàtica que convergeix amb la necessitat de vendre: si no venen, s’ha acabat fer llibres. Al capdavall, són empresàries. Però més enllà de les xifres; hi ha també el desig de construir catàlegs coherents, de donar cabuda a alguns llibres pels quals aposten, independentment que siguen o no bon negoci, i la voluntat d’incidir en la societat o ampliar la massa lectora, entre algunes prioritats.
Hi ha tantes maneres d’entendre l’edició en català i en femení com personalitats, projectes i trajectòries distintes. Paral·lela a aquesta diversitat i heterogeneïtat, les editores catalanes comparteixen uns trets comuns i constants: parlen moltes llengües, són grans lectores, són entusiastes, perseverants i, segons com, visionàries.
Noves veus, noves mirades
La manera de treballar de les editores catalanes ha suposat la incorporació de veus, cultures i mirades absents fins ara dels catàlegs editorials. En els darrers anys s’han fet ressò de molts aspectes socials i culturals menys explorats fins ara per la literatura: la maternitat, l’equilibri entre natura i capitalisme, la cura de persones, l’adolescència, les malalties mentals, el biaix en la medicina, la memòria històrica, la violència sexual en totes les seues vessants i dimensions, la violència de gènere, les relacions mare filla i pare filla, els nous tipus de família, la família afectiva, la identitat sexual, entre altres temes.
El cas de Raig Verd o d’Angle Editorial, les quals compten en el seu catàleg amb dues autores premis Nobel de Literatura: l’escriptora i periodista russa-ucraïnesa Svetlana Aleksiévitx, i l’autora francesa Annie Ernaux, respectivament.
Fruit de les apostes d’aquestes editores, destaquen premis, reconeixements i algunes alegries literàries ben grans, com ara el cas de Raig Verd o d’Angle Editorial, les quals compten en el seu catàleg amb dues autores premis Nobel de Literatura: l’escriptora i periodista russa-ucraïnesa Svetlana Aleksiévitx, i l’autora francesa Annie Ernaux, respectivament.
Ernaux fou una aposta de Rosa Rey i el seu equip, arriscada en un principi, i que amb el temps s’ha revelat com un gran encert editorial: “Annie Ernaux —explica la seua editora— ha estat una aposta molt personal, fins i tot diria que molt emocional, perquè era una autora que havia començat a llegir fa anys i que m’havia marcat molt”.
Rosa Rey ho van encertar fa uns anys quan —a pesar del precedent de “fracàs editorial” de Tusquets amb la publicació en castellà de les obres d’Annie Ernaux— va preferir no fer-hi massa cas i tirar endavant amb determinació i passió i traduir-la al català.
Avui l’autora és un dels grans noms de la col·lecció de Narratives, si no el gran nom, ateses les circumstàncies, al costat d’autors consagrats i de relleu. “Una aposta —apunta Rosa Rey— que no és inconscient. Res no ho és. He posat molt d’esforç en la tria de diverses autores perquè m’interessen com a lectora i com a editora”.
Per la seua banda, Laura Huerga recorda el bon sabor que els ha deixat l’aposta arriscada de publicar Aleksiévitx:
“Em comentaven que Svetlana Aleksiévitx, una traducció del rus al català, no funcionaria. Qui era aquesta dona? Doncs la vam publicar l’octubre de 2015 i uns dies després va guanyar el Premi Nobel de literatura. Aleksiévitx és molt diferent d’Annie Ernaux, per parlar d’una altra autora amb premi Nobel recent. L’escriptora i periodista russa-ucraïnesa no escriu amb un format païble, és molt dura; quan parla de Txernòbil o de la II Guerra Mundial ho fa d’una manera diferent de com ho hem llegit i ens ho han contat fins ara, encara que això et canvia la visió del món, la visió política, social, geopolítica. Trobo que aquest llibre, que parla sobre el colonialisme i la dominació cultural, s’ha recomanat molt poc durant la guerra d’Ucraïna”.
Són veus, les d’aquestes autores, però sobretot les de les seues editores, que de manera més o menys visible, mouen els fils de l’edició. Es relacionen amb autors i traductors, pensen títols i col·leccions, promocionen els seus llibres i autores, expliquen els seus èxits literaris. Treballen amb la il·lusió de fer créixer un escriptor i fer lluir la seua obra. Sovint les guia la intuïció, i s’hi encaminen allà on el seu criteri els diu que hi ha una bona aposta.
Veteranes i novelles, hereves d’un llegat, editores d’editorials petites i grans, sovint comparteixen preocupacions, desitjos, principis, filosofies… Però també divergeixen i aporten cadascuna una manera d’entendre l’ofici.
Són les editores catalanes ara i ací, elles ens apropen a un ofici, l’edició, que en la nostra literatura té, cada dia més, una clara empremta femenina.
