La col·lecció completa dels originals manuscrits, juntament amb altra documentació, es conservava en els arxius de l’arxiduc, a Valldemossa, fins que el 2010 els hereus d’aquest important llegat van decidir cedir-lo a les institucions mallorquines.
Caterina Valriu, professora de la Universitat de les Illes Balears, experta coneixedora i contadora de rondalles, i també escriptora, ens sorprèn molt gratament amb l’edició d’un nou llibre. En aquest cas, es tracta de Les llegendes de l’Arxiduc. Llegendes, succeïts i tradicions del Corpus Antoni M. Penya-Arxiduc Lluís Salvador, premi Ciutat de Manacor 2024.
En el llibre, l’autora ens ofereix un dels resultats d’una recerca seva, més àmplia, feta a partir d’uns relats orals recollits a final del segle XIX a Mallorca, que havien restat en l’oblit. Es tracta de cent seixanta-nou relats que l’escriptor Antoni M. Penya (Palma 1863-1948) va aplegar a Mallorca, entre l’1 de juliol i el 30 d’octubre de 1894, per encàrrec de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana (Florència 1847-Brandys 1915).
Tal com diu l’autora, la col·lecció completa dels originals manuscrits, juntament amb altra documentació, es conservava en els arxius de l’arxiduc, a Valldemossa, fins que el 2010 els hereus d’aquest important llegat van decidir cedir-lo a les institucions mallorquines. Actualment, la documentació es conserva a l’Arxiu General del Consell Insular de Mallorca, on és accessible als investigadors.
Si bé l’arxiduc va tenir la idea de publicar una antologia de rondalles mallorquines, d’aquelles “que corrien en boca de la gent”, qui va dur a terme la tasca del que avui en diem “treball de camp” va ser Antoni M. Penya.
De l’extens corpus de relats que Antoni M. Penya va recollir, l’arxiduc només en va seleccionar cinquanta-quatre. Els va publicar el 1895 en forma de llibre, en dues edicions, una en alemany i l’altra en català. Aquesta darrera, Rondayes de Mallorca, va ser reeditada per José J. de Olañeta, en una bonica edició facsímil, l’any 1982.
El llibre és conegut entre els especialistes com “el de l’arxiduc”, però la recerca de Valriu ha desvetllat una informació, fins ara desconeguda, sobre l’important paper que va tenir Antoni M. Penya en el projecte. Per això, l’autora parla del “Corpus Antoni M. Penya-Arxiduc Lluís Salvador”. La reivindicació d’aquesta autoria compartida no és menor, perquè, si bé l’arxiduc va tenir la idea de publicar una antologia de rondalles mallorquines, d’aquelles “que corrien en boca de la gent”, qui va dur a terme la tasca del que avui en diem “treball de camp” va ser Antoni M. Penya.
Tot un ventall de personatges de l’imaginari popular mallorquí que es mouen i actuen en el paisatge de l’illa. Personatges del món de la fantasia, com ara les dones d’aigua, els gegants, les cuques i els dimonis boiets entren en contacte amb els humans.
En aquell moment, l’arxiduc tenia 47 anys i Antoni M. Penya 31. L’Arxiduc era un apassionat de l’etnografia i havia publicat, entre 1869 i 1891, els vuit volums de l’obra Die Balearen: In Wort und Bild Geschildert –Les Balears descrites per la paraula i el gravat. Antoni M. Penya, fill del poeta de la Renaixença mallorquina Pere d’Alcàntara Penya, era llicenciat en Filosofia i Lletres, poeta de l’escola mallorquina i home interessat per les tradicions populars.
El projecte de recopilació i d’edició es va realitzar amb criteri científic i la feina que van dur a terme els seus protagonistes es va complementar prou bé. L’arxiduc va fixar el mètode de treball i va dirigir el projecte, mentre que Antoni M. Penya va aplicar els seus coneixements lingüístics i literaris a la recopliació i la redacció dels textos.
La publicació que ara ens ocupa recull setanta-cinc textos –trenta-dues llegendes, trenta-cinc succeïts i vuit tradicions explicatives– del corpus esmentat, que es presenten estudiats i analitzats en el capítol central de “Textos i estudi”. Cada relat s’acompanya d’un comentari que el contextualitza i n’explica aspectes argumentals, toponímics i de llenguatge, així com la relació amb versions publicades per altres folkloristes, quan correspon.
El comte Mal –l’equivalent mallorquí al comte Arnau català–, els pirates, els bandolers i les bruixes també protagonitzen històries que eren presents en l’imaginari popular de l’època.
El llibre s’obre amb una introducció que ajuda el lector a entendre la importància de la recerca duta a terme, continua amb l’explicació dels criteris d’edició i de transcripció, imprescindibles en tota obra que parteix d’uns originals manuscrits, i segueix amb un capítol dedicat a l’estudi dels personatges i a l’espai i l’estil literari dels relats. Les conclusions, les referències bibliogràfiques i la relació de motius folklòrics presents en els relats clouen aquesta important obra d’assaig.
Valriu dedica el llibre “A tots els qui treballen per fer de territori, història i literatura una triangulació perfecta de paraula, paisatge i identitat”. I és que en el llibre hi trobareu històries protagonitzades per tot un ventall de personatges de l’imaginari popular mallorquí que es mouen i actuen en el paisatge de l’illa. Personatges del món de la fantasia, com ara les dones d’aigua, els gegants, les cuques i els dimonis boiets entren en contacte amb els humans en “un univers on tot és possible”. Altres personatges, més lligats a la realitat i a la història, com ara els moros i els cristians, són objecte de ràtzies, esdevenen esclaus i, sovint, han de gestionar el seu alliberament amb astúcia.
Moltes d’aquestes històries tenen a veure amb el desig i la dificultat d’obtenir els tresors que, suposadament, els moros van enterrar quan van ser expulsats de l’illa. El comte Mal –l’equivalent mallorquí al comte Arnau català–, els pirates, els bandolers i les bruixes també protagonitzen històries que eren presents en l’imaginari popular de l’època. Cada història se situa en un lloc ben identificat i això permet descobrir tota una riquesa toponímica digna de ser coneguda i preservada. Les imatges que acompanyen les narracions són abundants i molt artístiques. Algunes reprodueixen litografies extretes de l’obra Die Balearen, d’altres són fotografies actuals. En qualsevol cas, totes elles, per la seva bellesa, ens conviden a fer un viatge literari per l’illa.
Les imatges que acompanyen les narracions són abundants i molt artístiques. Algunes reprodueixen litografies extretes de l’obra Die Balearen, d’altres són fotografies actuals.
El llibre acosta uns relats recollits fa més d’un segle al lector d’avui. En paraules de l’autora: “El feix de contalles que el jove Antoni M. Penya recollí un estiu de finals del s. XIX a instàncies d’un arxiduc austrohongarès culte i excèntric conforma tota una galeria de fets i personatges construïts just amb paraules, de prodigis i meravelles que formen la trama virolada de l’imaginari compartit sobre un canemàs universal de fantasia”.
Gaudiu, doncs, de les paraules i de la fantasia que emanen d’aquest excel·lent llibre, el tercer d’una mena de trilogia formada per: Les rondalles que l’Arxiduc no va publicar (2022), Premi Mallorca d’Assaig 2021; 29 rondalles meravelloses de Mallorca (2024), XXXIV Premi de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú; i el que ara presentem, el darrer, per ara, d’aquesta sèrie d’estudis sobre uns relats recuperats de la tradició oral mallorquina que ens arriben plens de força i d’actualitat de la mà de Caterina Valriu.
PD: La Veu dels Llibres està editada 100% en valencià i treballa per articular el corredor mediàtic català-valencià-balear. Necessitem el vostre suport econòmic: dona i agermana’t a través d’aquest enllaç. És bonificable.
