La idea inicial ve del país Valencià: la nostra regió del sud de la catalanofonia ja tenia el seu atles per a les nines i nins: l’Atles il·lustrat de les comarques valencianes. A l’altra punta del país, una editorial –El Trabucaire–, una llibretera –la Joana Serra de la Llibreria Catalana–, una professora –la Míriam Almarcha París de la Universitat de Perpinyà–, una empresa –Ampli productora– i una dibuixant –la Bàrbara Nascimbeni– s’ajuntaven per llançar-se al projecte d’un Atles de Catalunya Nord. Uns quants mesos després, l’obra que surt publicada és una reeixida.
Un llibre bonic, lluminós, clar i agradable de consultar. Entra primer per l’ull, amb uns dibuixos omnipresents, nets i plens de colors.
L’Atles de Catalunya Nord del segle 21 que des del setembre 2025 circula entre mans joves –i menys joves– és un llibre bonic, lluminós, clar i agradable de consultar. Entra primer per l’ull, amb uns dibuixos omnipresents, nets i plens de colors, escampats entre textos i mapes.
Venen a il·lustrar, explicar, localitzar els articles d’aquesta minienciclopèdia nord-catalana, i fan ben agradable la lectura-consulta dels textos, on cadascú se pot passejar fullejant els temes –des de geografia i història fins a arts i economia, passant per cultura popular, cuina o fauna– atret ací o allà pels dibuixets entenedors o intrigants.
Quant al contingut redaccional, se presenta en forma de petits paràgrafs explicatius al dors de cada mapa temàtic. Uns textos precisos i sintètics que aconsegueixen en poques ratlles, amb un llenguatge directe, ric i ensems intel·ligible fer entrar el jove –o menys jove…– lectorat en l’essència de cada concepte.
Il·lustrar, explicar, localitzar els articles d’aquesta minienciclopèdia nord-catalana, i fan ben agradable la lectura-consulta dels textos, on cadascú se pot passejar fullejant els temes –des de geografia i història fins a arts i economia, passant per cultura popular, cuina o fauna.
Aquest era un dels reptes de l’obra: proposar una eina accessible i plaent que ensenyés les realitats del país; un objectiu francament assolit per l’escriptora, gràcies a un treball guiat en tot moment per la minúcia i la precisió, tant en el contingut, com en la forma d’expressió. I és que les lectores i els lectors de Catalunya Nord –i possiblement d’altres regions dels Països Catalans– tenen molt de menester d’una llengua el màxim de clara i justa, donat el seu contacte migrat amb el català.
La Míriam Almarcha París, professora a l’Institut Franco-Català Transfronterer, la facultat d’estudis catalans de Perpinyà, que intervé en formacions de pedagogia i didàctica, i que és redactora en cap de la revista infantil Mil Dimonis, era la persona idònia per superar la fita.
Un atles, en primer lloc són mapes. I Catalunya Nord és un territori amarat d’identitat catalana. Si ho diem –i ho hem de dir encara que pugui semblar una evidència– és que el septentrió català, al nord de la frontera d’estat, pateix d’un dèficit de consciència, de coneixement, de valoració de la pròpia realitat. Per això el projecte d’un Atles de Catalunya Nord per a la mainada és particularment important.
Onze mapes, distribuïts al llarg de les seixanta pàgines de l’obra, reiteren i imprimeixen en les ments la representació d’aquest nord del país: un triangle isòsceles que té per costat petit a l’est la mar, i a la punta oposada de l’altra banda el Principat d’Andorra. Pel mig, les tres valls horitzontals, l’Aglí, la Tet, el Tec, que corren cap al Barcarès, Canet i Argelers.
La Míriam Almarcha París, professora a l’Institut Franco-Català Transfronterer, la facultat d’estudis catalans de Perpinyà, que intervé en formacions de pedagogia i didàctica, i que és redactora en cap de la revista infantil Mil Dimonis, era la persona idònia per superar la fita.
Les formes geogràfiques dels mapes constitueixen una eina fonamental a l’hora d’inculcar als ciutadans, i encara més als aprenents de ciutadans, quins són els contorns de llur país. D’aqueixa manera s’aculturen els habitants del territori; d’aqueixa manera doncs és bàsic proporcionar a les noves generacions –i a les menys noves…– l’instrument útil per mor de restablir la imatge mental del país. Encara més oportuna és l’eina quan Catalunya Nord enregistra des d’uns quants decennis una veritable transfusió demogràfica de migrants procedents del nord.
Com toca amb un atles, s’entra en matèria fixant els límits, espais i característiques físiques: les planes de “Geografia” enceten el viatge situant les comarques –Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir, (mitja) Cerdanya i Fenolledès (llenguadocià)– entre muntanyes (Carlit, Puigmal, Canigó) i rius, sense oblidar la indispensable rosa dels vents nord-catalana dominada per la tramuntana, el canigonenc i la marinada.
Segur que lectores i lectors de l’Atles, un dels capítols prioritaris que els farà salivar és el de la “Cuina”. Una de les maneres més delitoses –i gustoses…– d’assaborir, d’apropiar-se, i si no el coneixes de descobrir el país. La gastronomia va estretament vinculada a la consciència identitària més viva.
Onze mapes, distribuïts al llarg de les seixanta pàgines de l’obra, reiteren i imprimeixen en les ments la representació d’aquest nord del país: un triangle isòsceles que té per costat petit a l’est la mar, i a la punta oposada de l’altra banda el Principat d’Andorra.
Qui no frisarà per degustar autèntiques rosquilles del Vallespir o bunyetes de Millars, després d’una cargolada o una bona ollada, ensenyats tots aquests plats amb dibuixets apetitosos? I com nom llançar-se a tastar “l’emblemàtic plat de Catalunya Nord” que són les boles de picolat que l’autora ens regala en forma de quasi recepta:
“dues carns, de llonganissa i bou, tres si s’hi posa vedell. Ben picolada, barrejada i amanida, la massa de carn s’afaiçona en boletes rodolades entre les mans enfarinades. La salsa on faran xup-xup alia el sofregit d’all i ceba, tomata emmenucada, olives verdes, bolets i un bon raig de vi ranci”.
L’Atles no manca de pintar altres elements clau de la identitat, com ara la cultura popular i les llegendes. No se pot conèixer Catalunya Nord sense participar –i almenys saber que existeixen i on se celebren– a una rifla, a la Xicolatada de Palau de Cerdanya, a les Festes de l’Os del Vallespir o al Goig dels Ous pasqual. Sense descuidar els Simiots d’Arles, el Pont del Diable de Ceret o la famosa llegenda trobadoresca del cor menjat de Guillem de Cabestany.
I com a premi i alhora dimensió més actual i dinàmica, l’Atles ofereix un codi QR de suports audiovisuals relacionats amb els continguts i que permetran generar matèria nova afegint gruix a la suma inicial de colors i lletres impreses.
