Cataloga, descriu i sistematitza al llarg de 622 pàgines i durant vora un segle i mig, les publicacions en valencià, i consegüentment d’inspiració valencianista, perquè l’ús de la llengua ja és un indicador primari.
Francesc Martínez Gallego (l’Alcúdia, 1973), catedràtic de periodisme i doctor en història i Francesc Martínez Sanchis (Albal, 1962), periodista, historiador i doctor en comunicació, han publicat recentment La premsa valencianista, 1837-1977. Una obra ambiciosa que posa llum sobre la història social del valencianisme, sobretot, vista i entesa mitjançant la lectura i l’anàlisi profunda i detallada de la premsa escrita valencianista.
Estudiosos de primer nivell de la història de la premsa, en concret, de la premsa valenciana i valencianista, els autors d’aquest llibre estan molts anys immersos en el tema. Fruit d’això és l’aparició d’aquest treball —guardonat amb els premis nacionals a la millor coedició universitària—, una comesa que tenia precedents, però mai amb aquesta ambició ni amb resultats comparables.
Un volum impactant, de gran format, que recull sistemàticament les publicacions valencianistes, en el sentit ampli del terme. Es tracta, doncs, d’un document d’història cultural imprescindible —una aportació fonamental.
La premsa valencianista,1837-1977 cataloga, descriu i sistematitza al llarg de 622 pàgines i durant vora un segle i mig, les publicacions en valencià, i consegüentment d’inspiració valencianista, perquè l’ús de la llengua ja és un indicador primari.
El punt de partença és la capçalera El Mole (1837) —una publicació liberal, tocada de radicalisme –d’anti-tradicionalisme– irreverent que feia servir la llengua del País, que fou reproduïda en facsímil per París-València i la lectura de la qual va impressionar l’historiador Josep Fontana al seu pas per València. La fita d’arribada, almenys de moment, és València semanal (1977), publicació que era bilingüe.
El recorregut és llarg, la mirada àmplia, tal com expliquen els autors:
“Parlem d’un valencianisme i una valencianitat en la premsa escrita en un sentit plural, i el criteri emprat per a la selecció de les capçaleres ha estat flexible i ha inclòs també publicacions de tarannà valencianista fetes en castellà”.
“No podia ser d’una altra manera —matisen— atesa la història enrevessada, discontínua i difícil de les publicacions valencianes de caràcter periòdic, i en valencià, en una època de castellanització forçada”.
Són molts anys de recerca i publicacions prèvies relacionades amb el tema abans d’arribar a la publicació d’aquest llibre. Una tasca de recerca ingent que els editors —en primer terme Josep Vall, de la Fundació Irla— han materialitzat de manera clara i entenedora i que finalment s’ha convertit en llibre.
Els autors han comptabilitzat 175 publicacions de premsa satírica, “el percentatge més elevat, si comparem amb altres tipologies de premsa”
Però un treball d’aquestes dimensions i ambicions no es pot dur endavant sense un bon equip al darrere. En aquest sentit, ha estat clau el suport i el patrocini de la Fundació Irla i el concurs de les universitats públiques valencianes, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i la Universitat d’Alacant. Fruit de tot això, heus aquí un llibre que omple un buit important: l’estudi històric i social de la memòria del valencianisme i, en particular, a través d’un vehicle de la seua memòria tan important com ara la premsa.
El resultat n’és un volum impactant, de gran format, que recull sistemàticament les publicacions valencianistes, en el sentit ampli del terme. Es tracta, doncs, d’un document d’història cultural imprescindible —una aportació fonamental— que restitueix i amplia de manera sistematitzada informacions fragmentàries que prenen ara una nova dimensió. De vegades la cooperació i la voluntat constructiva donen molt bons resultats i ací estem davant d’un.
Els inicis del llibre
Els inicis el llibre es remunten al 2018. En aquell moment els autors estaven molt ficats en hemeroteques, cercant publicacions per a un projecte de la Institució de les Lletres Catalanes sobre la premsa en català. Fou llavors que van rebre la proposta de Josep Vall de fer un catàleg completament diferent del que s’havia fet fins ara. Un catàleg on, indiquen els autors:
“apareguera no només un registre de les publicacions, sinó un estudi més complet i contextualitzat. Nosaltres manejàvem els catàlegs clàssics fins aleshores i els coneixíem bé, però el que ens proposaven anava més enllà. Es tractava d’un catàleg de premsa valencianista que incloguera també la premsa en castellà. Per tant, el repte era construir el concepte de valencianisme. I el vam entomar”.
Revistes falleres que anaven més enllà, molt diferents al llibret de falla actual. Eren publicacions de tendències progressistes que, des de finals del XIX fins a la II República, recollien articles sobre falles, esbossos de falles, i col·laboracions d’escriptors i poetes.
A més, els professors valencians van decidir fer un catàleg il·lustrat, la qual cosa el feia més complex i extens perquè fer un catàleg il·lustrat significa que “totes les publicacions que poden aparèixer amb prova, amb fotografia, ocupen un lloc preferent al llibre, són les privilegiades”.
Un aspecte que crida l’atenció del llibre i que el fa molt llegidor, és que les fitxes que acompanyen les imatges no són simplement fitxes explicatives, sinó que els autors s’hi han esplaiat i, segons com, hi han dedicat més espai a algunes publicacions que a unes altres, de manera que li han donat un sentit interpretatiu en la seua tria i han ampliat l’explicació, segons s’esqueia:
“Hem treballat unes fitxes que no són purament ‘positivistes’, sinó més completes, amb contextualització, parlant de qui hi havia darrere de cada publicació, per a què naixien i com ho feien, entre altres aspectes. I en fer aquesta feina, hem descobert que hi havia molt per fer, hem comprovat que queda encara molt per investigar”.
La part més històrica de la fitxa permet situar cada publicació en el seu moment històric i veure les manifestacions de valencianitat al llarg de la història. El llibre inclou també la premsa festívola i l’ecologista, que també manifestava en el passat estima per la llengua, així com publicacions litúrgiques, publicacions de l’exili durant el franquisme, i publicacions lligades al valencianisme en castellà perquè, com expliquen els autors: “València tenia un valencianisme molt transversal, horitzontal, de gent de l’esquerra. El valencianisme anava unit al procés democratitzador i ací hi confluïa molta gent”.
La premsa satírica, un bastió fort a seguir investigant
Durant el procés de recerca, els autors han comptabilitzat 175 publicacions de premsa satírica, “el percentatge més elevat, si comparem amb altres tipologies de premsa”, comenten.
“Són publicacions divertides, difícils de llegir i entendre avui dia perquè parlen en clau i has de conèixer i entendre’n el context. Però quan hi caus i ho entens, és magnífic. És una premsa que va variant segons els corrents polítics diferents. Un altre tipus de publicacions clau són L’estel de Castelló, la degana de l’excursionisme. Ací el valencianisme es manifesta a través de l’estima de la terra i del paisatge. I això dona riquesa a la publicació. En realitat tots els debats contemporanis entorn del país venen de fa un segle, tenen 100 anys”.
La premsa fallera ocupa també un lloc important en aquesta investigació. Avui tenim associada la literatura fallera al llibret de falla, en temps passats no era el cas. Hi havia revistes falleres que anaven més enllà, molt diferents al llibret de falla actual. Eren publicacions de tendències progressistes que, des de finals del XIX fins a la II República, recollien articles sobre falles, esbossos de falles, i col·laboracions d’escriptors i poetes, com ara Joan Fuster, qui va escriure en publicacions com ara Pensat i Fet, o Maximilià Thous. Unes publicacions ara en vies d’extinció, tal com expliquen els autors del llibre, i on “escrivia gent de prestigi i totes les tendències polítiques”.
Un llibre atractiu i molt visual. De fet, tant els autors com els editors han treballat molt en la recopilació del material gràfic i en la reproducció de qualitat.
En definitiva, estem davant d’un llibre que dona peu i estimula a continuar investigant amb estudis secundaris sobre diferents manifestacions i autors de la premsa valencianista. Un llibre atractiu i molt visual. De fet, tant els autors com els editors han treballat molt en la recopilació del material gràfic i en la reproducció de qualitat, per això també el format gran i el gruix que té el llibre, amb la qualitat del paper.
Si no fora així, s‘hauria perdut la qualitat de les imatges, com ara és el cas de les capçaleres dels anys de la República i de les avantguardes, amb el cartellisme, i les portades de revistes i periòdics, tan artístiques i creatives. La primera meitat del segle XX va donar grans portades.
Un llibre ple de sorpreses
“Aquest llibre ens ha donat moltes sorpreses, –comenten els autors. Per exemple: pensàvem que no eixiria tanta premsa satírica del segle XX i no ha sigut així, n’ha eixit, i molta. Però també el pes de la premsa clandestina, que fou molt gran. El problema amb la premsa clandestina és que de vegades no estava signada i no sabies de qui era ni qui la publicava. Hem fet unes troballes importants perquè hem seguit la bibliografia que hem descobert, la qual cosa ens ha ajudat molt. Però clar, era complicat saber qui havia publicat aquesta premsa, conèixer l’editor o el director, perquè, precisament, era clandestina i hi havia molt de secretisme al voltant. Amb tot, la premsa clandestina és un món per descobrir i confiem que futurs investigadors, alguns alumnes nostres, seguiran per aquesta drecera”.
Una metodologia diferent
La diferència entre aquesta publicació respecte als catàlegs tradicionals, clàssics, apunten els autors,
“és que no hem treballat només fent buidatge a hemeroteques i arxius, si bé és una part important del nostre treball, sinó ens que ens hem nodrit també de molta bibliografia i treballs previs que ens han donat pistes i on hem trobat possibles novetats, com ara estudis sobre Germania Socialista. En aquest sentit, la bibliografia ens ha servit per a reconstruir la història de les publicacions”.
Tal com expliquen els autors, de vegades cal fer moltes lectures relacionades amb les publicacions i l’època.
“Si només tens uns quants exemplars, has de llegir molt per a aproximar-te a la publicació i per tant, la bibliografia és clau. Veure si algú dels que escrivien en aquesta publicació ha escrit unes memòries o ha escrit en altres llocs i seguir-li la pista, per tal de trobar més informació. La documentació va molt més enllà. Hem estat en molts arxius estatals i locals, també privats. Però també hem llegit molt, molts llibres de memòries per a completar allò que l’arxiu per ell a soles no pot donar”.
De fet, és un dels llibres d’història de la premsa on més hemeroteques i més biblioteques s’han consultat, comenten els autors. Una obra que, si bé hi havia altres precedents, eren, com ells mateixos subratllen:
“catàlegs que tenien exclusions, a causa dels criteris que seguien, o bé estudis que seguien uns criteris més maximalistes. Sovint es tractava de premsa política o cultural, però un projecte tan ampli, inclusiu i complet com el que hem dut a terme no existia fins ara”.
Com ara El Tio Cuc, El Camí, Taula de lletres valencianes, Pàtria Nova, Pensat i fet, La República de les Lletres, Avant, Sicània, Gorg, Saó, Dos i dos, Cal Dir i tantes més.
La premsa valencianista, 1837-1977 és un llibre molt ben editat, on els lectors trobaran nombroses publicacions locals o generals, festives, polítiques, culturals o satíriques, de vegades poc conegudes. I també les capçaleres que ens són més familiars i que va molt bé tindre referenciades, com ara El Tio Cuc, El Camí, Taula de lletres valencianes, Pàtria Nova, Pensat i fet, La República de les Lletres, Avant, Sicània, Gorg, Saó, Dos i dos, Cal Dir i tantes més. Un llibre il·lustratiu i impressionant, perquè revela una història en bona part desconeguda. O mal coneguda. S’hi omple un buit, se salda un deute històric amb la memòria del valencianisme i de la premsa valencianista, i s’obre una porta a treballs futurs: monogràfics i altres investigacions.
