Un creuer de luxe que ix de Buenos Aires cap a l’Antàrtida. El viatge, que hauria de ser una experiència relaxant i enriquidora des del punt de vista formatiu, es transforma en una aventura molt més inquietant.
Amb la novel·la La mort blanca, Francesc Gisbert va guanyar el I Premi de Narrativa Fira de Tots Sants de Cocentaina l’any 2024. El mateix dia que se li va lliurar el guardó, l’autor ens va dedicar i signar els primers exemplars als afortunats que vam tindre la sort d’acompanyar-lo. L’obra compta amb les expressives i suggeridores il·lustracions de Pere Fuster, tant a l’interior com a la coberta.
En aquesta narració plena d’intriga acompanyarem Aloma, una jove estudiant de medicina que aconsegueix ser contractada per a fer pràctiques en un creuer de luxe que ix de Buenos Aires cap a l’Antàrtida. El viatge, que hauria de ser una experiència relaxant i enriquidora des del punt de vista formatiu, es transforma en una aventura molt més inquietant.
A mesura que el creuer avança, comencen a succeir morts que semblen accidents, però hi ha detalls que fan sospitar que pot haver-hi alguna cosa fosca darrere. Aloma decideix investigar què hi està passant amb l’ajuda de Sofia, una velleta simpàtica, curiosa i observadora, i Òscar, un adolescent expert en novel·les de misteri.
Morts que semblen accidents, però hi ha detalls que fan sospitar que pot haver-hi alguna cosa fosca darrere. Aloma decideix investigar què hi està passant amb l’ajuda de Sofia, una velleta simpàtica, curiosa i observadora, i Òscar, un adolescent expert en novel·les de misteri.
Si ens centrem en aquests i altres personatges, podem dir que es tracta d’un conjunt ben construït. Resulten idonis i creïbles segons la coherència de les seues accions i reaccions amb el que n’anem sabent al llarg de la història. Les relacions que estableixen resulten realistes i cap d’ells hi està afegit sense motiu, sinó que tots esdevenen necessaris en major o menor mesura. A més, les imatges que en trobem entre les pàgines ens ajuden a posar-los cara, cosa que ajuda la nostra imaginació.
Respecte de l’estructura de l’obra i l’estil narratiu, parlem d’una composició de dotze capítols redactats en primera persona amb un ritme àgil, i d’una extensió que ens permet aprofitar qualsevol estoneta per a seguir coneixent els secrets d’una història que, a cada pàgina, ens fa voler saber-ne més.
Els diàlegs i les reflexions hi juguen un paper molt important per al transcurs dels esdeveniments, els quals, combinats amb algunes descripcions de les que se’n diuen “justes i necessàries”, es desenvolupen de manera majoritàriament lineal, tot i que hi comptem amb diversos salts temporals molt encertats, atenent a l’objectiu de mantindre l’interés i la curiositat dels lectors. I tot això redactat amb un llenguatge clar i entenedor, enriquit per una bona dosi de dites populars que aporten riquesa, proximitat i naturalitat al text.
Tots amaguen algun secret. Al llarg de la història, molts es converteixen en sospitosos, fins que la resolució arriba amb rapidesa en poques pàgines, amb una tècnica que evoca clarament la de la gran Agatha Christie.
L’escenari principal de l’acció és un creuer que solca les fredes aigües de l’oceà Atlàntic sud. L’autor ens presenta tant els passatgers com els membres de la tripulació que hi viatgen i ens fa descobrir que ací tots amaguen algun secret. Al llarg de la història, molts es converteixen en sospitosos, fins que la resolució arriba amb rapidesa en poques pàgines, amb una tècnica que evoca clarament la de la gran Agatha Christie, especialment en les històries protagonitzades per Miss Marple. De fet, tot i que és Aloma la narradora protagonista, trobem en el personatge de Sofia característiques que recorden la mítica detectiu aficionada creada per la reina del crim.
I no s’acaben ací les al·lusions a la bona literatura. Entre les línies detectem altres clàssics, com L’illa del tresor, Matilda, El signe dels quatre, Matar un rossinyol, El jardí secret o A bon fi, tot li és camí, que esdevenen tocs d’atenció enmig de la lectura i fins i tot suposen algun punt de connexió enmig de la investigació.
L’ambientació singular, el to proper, la varietat de personalitats i característiques dels personatges i la trama de morts en cadena fan d’aquest títol una molt bona proposta per a lectors jóvens i adults.
Però la literària no és l’única subtemàtica que trobem dins d’aquest enigmàtic viatge, ja que s’hi incorpora també una dimensió històrica i llegendària pel fet que les incògnites que giren al voltant de l’or del III Reich adquireixen un paper tan rellevant com inesperat en un principi, i ens portaran de cap en bona part del llibre. A més, la construcció de vincles i la confiança –o, més aviat, la desconfiança– envers les persones que s’acaben de conéixer són altres dels continguts que assumeixen un pes destacat dins el fil narratiu.
Dit tot això, podem concloure que La mort blanca és una gran aventura desenvolupada en una atmosfera que manté el suspens en tot moment, com acostumen a fer moltes de les obres del mateix escriptor. Les al·lusions als clàssics literaris, l’ambientació singular, el to proper, la varietat de personalitats i característiques dels personatges i la trama de morts en cadena fan d’aquest títol una molt bona proposta per a lectors jóvens i adults. Es pot considerar un tribut a algunes de les trames més emblemàtiques de la novel·la de misteri amb assassinats a resoldre i, mantenint el toc personal i la manera de narrar del seu autor, tot un homenatge a la gran mestra del gènere.
