No penseu que l’autor ens hi oferirà una resposta universal, això seria massa fàcil. En canvi, ens proposarà vies noves i perspectives.
Quan un paisatge idíl·lic, una activitat banal i uns personatges amb un valent món interior xoquen de front amb una ironia pròdiga i fructífera, es fa la màgia. I se n’ha fet, de màgia, en aquest primer llibre de Pau Cusí Marès. Periodista, guionista i col·laborador en nombrosos mitjans catalans –com ara Atrapa’m si pots (TV3) o el diari Nació digital, entre d’altres–, ens presenta enguany una faceta nova: escriu narrativa. I, en conseqüència, ens regala aquest recull de contes.
A la contracoberta de La garota entre les dents trobem unes paraules interessants: “són sis històries de violència, amor i turisme indecent”. Malauradament, coneixem de prop la relació entre violència i amor. L’hem vist reflectida força sovint tant en la literatura com en la vida. Tanmateix, aquestes pàgines ens sobtaran, n’estic segura. El sentit de l’humor, sobretot l’humor negre, brollarà immutable en les circumstàncies tràgiques que passaran serenes, sense aturar-se, al nostre voltant. La violència es presentarà com la protagonista d’uns relats que, malgrat que semblaven innocents, no ho són pas.
Potser l’amor és molt més del que mai no havíem imaginat. Descobrirem, pàgina rere pàgina, una successió d’amoroses situacions lligades a l’autoestima, la percepció externa, la llunyania i la mort.
Potser l’amor ens és més proper; quants n’hem llegit, de llibres que en parlen? I sempre és una incògnita –i potser sempre ho serà. No penseu que l’autor ens hi oferirà una resposta universal, això seria massa fàcil. En canvi, ens proposarà vies noves i perspectives fresques, com un dia d’estiu a la platja que imaginem calmat, però que se n’eixirà per alguna banda que no esperàvem. Potser l’amor és molt més del que mai no havíem imaginat. Descobrirem, pàgina rere pàgina, una successió d’amoroses situacions lligades a l’autoestima, la percepció externa, la llunyania i la mort.
I on queda el turisme indecent? A hores d’ara i sobretot després d’aquest estiu en què hem vist un turisme més massificat que no mai, el fet de llegir aquestes històries de mar, vacances i guiris ens reconfortarà d’una manera especial i contradictòria: amb culpa i sense remordiments. El turisme indecent que s’hi relata generarà en el públic lector una apatia conscient.
Veurem caure de l’altar nombrosos personatges i, irremeiablement, no ens faran gaire pena. Llegir aquest llibre se sent com si deixéssem córrer els pensaments intrusius violents que se’ns desperten quan veiem una injustícia. És un crit d’auxili, un crit de “se’ns menja el turisme” o, més aviat, de “se’ns mengen els rics”. Llegirem, llavors, una denúncia social consistent i crua sobre una realitat encara més crua, però cada vegada menys consistent.
El fet de llegir aquestes històries de mar, vacances i guiris ens reconfortarà d’una manera especial i contradictòria: amb culpa i sense remordiments. El turisme indecent que s’hi relata generarà en el públic lector una apatia conscient.
En traurem aprenentatges: els actes tenen conseqüències, i les conseqüències poden dur-nos a la mort, o pitjor, ens poden deixar continuar amb la vida. Des de la seguretat d’anar passant pàgines, serem testimonis de morts violentes, amoroses i relacionades amb el turisme indecent, com hem esmentat adés. Tots sis contes són tan iguals i tan diferents alhora, que, com a públic lector, no ens queda més remei que fer una tasca de lectura passiva i sense expectatives. No us puc dir què trobareu a aquest llibre, perquè potser no és el mateix que hi he trobat jo.
Reprenent els pensaments intrusius, qui no n’ha tingut mai? Obrir la porta del cotxe per l’autovia; no girar i xocar contra el mur a tota velocitat o potser espentar algú tan fort fins que no ho conte. Els instints humans són impredictibles, però normalment, i alhora, per ventura, controlables. En canvi, en aquestes pàgines no ho seran pas. L’autor deixa els personatges i les situacions a lloure. Així doncs, esdevindran finals sorprenents, satírics i perspicaços. Però, fonamentalment, finals foscos.
Desxifrar el codi de Pau Cusí serà una tasca enlluernadora, divertida i alhora ombriva. A més, en cada relat, haurem de començar de zero i oblidar tot el que creiem cert, en tant que llegirem contes autoconcloents que ens deixaran amb la paraula en la boca. Cadascun dels textos que componen les noranta-vuit pàgines és independent i, ensems, està relacionat amb l’anterior i el següent, però no prou per a esbrinar-ne el final.
S’ha de gaudir lentament i tranquil·la, que no és un llibre d’una vesprada, perquè seria una vesprada força dura. La paraula d’una persona que quan comença un llibre no el pot deixar fins que l’acaba, és que La garota entre les dents ha de reposar: que cada aventura necessita un dia i un espai.
Així és el tercer llibre de la col·lecció Brunzits, una col·lecció que, dirigida per Juliana Canet –no en cal presentació–, recull les veus més llengudes i incipients del panorama català actual. En aquest cas, trobarem una narrativa segmentada en sis històries que s’uneixen amb un mateix fil conductor: la mort?
La versemblança i la fantasia s’embarquen en un viatge que recorrerà cada relat de manera complexa, bigarrada i coral. Emmascarats en una prosa de traca i mocador, els personatges viuran experiències que tenim presents i d’altres que mai no haguérem imaginat. La intensitat amb què es desenvolupa cada relat és esclatant i ens deixarà un regust amarg, dolç i àcid, tot alhora. És per això que s’ha de gaudir lentament i tranquil·la, que no és un llibre d’una vesprada, perquè seria una vesprada força dura. La paraula d’una persona que quan comença un llibre no el pot deixar fins que l’acaba, és que La garota entre les dents ha de reposar: que cada aventura necessita un dia i un espai concret, que perdrem molt si les llegim a correcuita, que hem de deixar que cada relat ens desarticule per dins abans de començar el següent.
I que potser la platja, la vora de la mar, tot i que és un escenari habitual de lectura, no és el millor lloc per gaudir-ne. Al remat, qui sap que hi pot passar…
