El dia que enterren la seua àvia, la jove Flors rep una revelació per part de sa mare: el seu pare, mort abans del seu naixement, no era veritablement el seu pare biològic.
Elena Fora Eroles (Vinaròs, 1960) és una d’aquelles escriptores de vocació tardana. O més aviat d’una tendència a l’escriptura de molts anys que ha anat cristal·litzant i ha donat fruits en la maduresa. Es va donar a conéixer amb Els silencis del carrer de l’Arc (Onada, 2020), que havia quedat finalista en la tercera edició del Premi Literari Autor Revelació, i posteriorment va publicar el conte infantil L’estrella i els Reis Mags (Onada, 2021).
Cinc anys després de la primera novel·la, s’endinsa de nou en la narrativa llarga amb La decisió, també publicada per l’editorial Onada de Benicarló. Mai es remarcarà prou el paper que aquesta editorial desenvolupa des de fa anys com a eix vertebrador bàsic de la literatura i la cultura a les comarques del Maestrat, els Ports i les Terres de l’Ebre. Sense ella potser no arribaríem a conéixer aportacions tan dignes i estimulants com la que comentem.
L’únic que en podrà esbrinar serà a partir d’un quadern que la mare li entrega, que era d’ell, dins del qual hi ha també una foto misteriosa.
L’acció de La decisió se situa el 1995, a Barcelona. El dia que enterren la seua àvia, la jove Flors rep una revelació per part de sa mare: el seu pare, mort abans del seu naixement, no era veritablement el seu pare biològic. En realitat és filla d’un altre jove, també mort a les acaballes del franquisme, del qual no sap res. L’únic que en podrà esbrinar serà a partir d’un quadern que la mare li entrega, que era d’ell, dins del qual hi ha també una foto misteriosa.
A través d’aquest quadern coneixerem la història de Marina, una noia de setze anys que viu durant la postguerra, en un poble de muntanya de les comarques de Tarragona. Marina descobreix que està embarassada, però el xic implicat la rebutja. En aquest punt, el seu futur i la seua vida estaran sotmesos a l’autoritat d’un pare despòtic, que prendrà una decisió que la marcarà per a sempre.
Dues històries, relacionades però diferents, distants en el temps. D’una banda, la Flors haurà de gestionar la revelació sobre el seu origen, i com això li canvia les relacions familiars,
Tenim per tant dues històries, relacionades però diferents, distants en el temps. D’una banda, la Flors haurà de gestionar la revelació sobre el seu origen, i com això li canvia les relacions familiars, especialment pel que fa al seu avi Ramon, un poderós i influent arquitecte que sempre havia sospitat que no era veritablement filla del seu fill. De l’altra, se’ns narrarà la vida de la Marina, condicionada per un entorn rural i familiar que limita les seues possibilitats vitals, i els seues esforços per obrir-se pas i intentar escapar d’aquest ambient asfixiant.
Poca cosa més es pot explicar de l’argument de La decisió si no se’n vol espatllar l’experiència lectora, ja que ens trobem amb una novel·la en la qual –si se’m permet l’obvietat, que no ho és tant– passen coses: hi ha molts detalls argumentals, girs inesperats, una trama d’una certa complexitat. Es tracta d’una narració amb grapa, que atrapa el lector, i això és una de les millors coses que es poden dir d’una novel·la. Sense deixar de banda l’exigència literària.
Les dues trames que hem comentat es van alternant al llarg de tota la novel·la, a cada capítol, creant una atractiva polifonia que contribueix a l’amenitat de la lectura. Aquesta alternança es du a terme amb un recurs tècnic que és un dels elements que més crida l’atenció de la narració. A cada capítol es fa la transició d’un moment a l’altre sense solució de continuïtat, sense cap indicació temporal o gràfica que ho anuncie, aprofitant algun detall que permet enllaçar els dos plans. I això es produeix de vegades dins del mateix paràgraf, fins i tot en ocasions en la mateixa oració. Un procediment arriscat, que les primeres vegades pot desorientar el lector, però dut a terme amb habilitat i traça.
De l’altra, se’ns narrarà la vida de la Marina, condicionada per un entorn rural i familiar que limita les seues possibilitats vitals, i els seues esforços per obrir-se pas i intentar escapar d’aquest ambient asfixiant.
Hi ha diversos elements temàtics al voltant dels quals pivota La decisió. Un d’ells és el de la importància del passat i de les decisions preses, i com afecten la vida de les dues protagonistes. Aquesta rellevància del passat ja apareixia a l’anterior novel·la de Fora, però allà més centrada en la memòria històrica i la guerra civil, en un vessant més col·lectiu. Un altre element en comú entre totes dues novel·les és la importància de la família com a àmbit on es determina el futur de les persones, amb els seus secrets, silencis, pors i prejudicis.
L’altre tema a què em referia és la reivindicació del paper i l’empoderament de la dona. Les protagonistes, Flors i Marina, són dos dones que se situen en sengles moments vitals en què altres persones –generalment homes– prenen decisions per elles. Altres personatges com ara la mare de Flors han de prendre decisions difícils condicionades pel fet de ser dones. Hi ha en la novel·la diversos models de dona que representen diferents vies de presa de consciència: Marina, que viu en un context més opressiu, mostra una voluntat més clara de llibertat; Flors és una jove amb uns dubtes i unes inseguretats que haurà d’aprendre a superar.
Amb La decisió, Elena Fora es consolida com una de les veus narratives més interessants del territori de cruïlla entre el nord valencià i el sud català. Es tracta d’una autora que, amb ofici i solvència, ens ofereix una novel·la atractiva i ben resolta tècnicament, sobre com les decisions preses per un mateix o per altres en el passat ens condicionen la vida. Caldrà tenir-la en compte i seguir-la atentament.
