Un llibre que ens dona a conèixer Fina Salord, intel·lectual menorquina. El llibre és d’Isabel Graña, de Badalona, doctora en filologia, que ha estat alumna de Fina.
L’afany de compartir coneixement d’aquesta reconeguda, premiada i activa filòloga menorquina la fa ésser un exemple d’investigació com a historiadora cultural.
Ens parla, Isabel, d’una nina que vol ser escriptora que acaba essent professora, investigadora i divulgadora per a deixar eines a les noves generacions. Tot un exemple del saber, amb l’oportú qüestionari que arriba fins a l’interior de l’entrevistada. Amb una estructura quasi de text narratiu.
L’afany de compartir coneixement d’aquesta reconeguda, premiada i activa filòloga menorquina la fa ésser un exemple d’investigació com a historiadora cultural per acabar essent una gran gestora de l’IME –Institut Menorquí d’Estudis. Una vida plena dedicada al pensament, a l’art i a l’amor a la seua terra, per acabar en la part científica, com veurem.
Josep Miquel Vidal, director de l’enciclopèdia de Menorca, li va dir: “La teua millor obra són els teus alumnes”. I Fina hi afegirà que:
“La satisfacció d’una professora és tenir uns alumnes que s’acaben convertint en excel·lents investigadors i escriptors, amb qui de vegades compartim feina i sempre amistat”.
Trobem la seva cita màxima:
“Tota persona té dret d’arribar fins allà on ella vulgui sense que els seus orígens familiars i socials la condicionin”.
Es qüestiona per que no hi va quallar la Renaixença i el tòpic de la pobresa literària a l’illa. Es dedica a Joan Ramis, il·lustrat que viu en una societat més permissiva, com és l’anglesa al segle XVIII.
Aquesta dona de Ciutadella té la sort familiar que fa que estudien els cinc germans. Però Fina no deixa un poble petit per anar a un poble gros. Vol estar a Barcelona, a aquella edat, disset anys; vol conèixer-se ella mateixa, estar al millor lloc. Ho conta amb aquesta gradació nietzscheana: “vull veure, vull viure, vull conèixer, vull estimar”. Passarà vint anys a la capital.
Trobarem totes les seues lectures com un índex formatiu. Així com les relacions personals que com a estudiant, professora, la derivaran cap a la investigació. Sempre s’Illa present i guardant els contactes que la porten a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Hi surt la importància del teatre, de les visites a llibreries, dels viatges a Londres, Grècia o l’estada a Mèxic. En aquest context de “veure, viure i conèixer” que la porta al seu èxit. Per a ella, una professora que sap la matèria, que li agrada i vol comunicar-la i compartir-la amb els alumnes. Isabel Graña ens recorda la cita dèlfica que repetia: “arriba a ser la persona que ets”, així aconseguia extraure d’ells les seues màximes capacitats.
Torna a Menorca, on combina la funció d’investigadora i professora a l’Institut de Maó. Es qüestiona per què no hi va quallar la Renaixença i el tòpic de la pobresa literària a l’illa. Es dedica a Joan Ramis, il·lustrat que viu en una societat més permissiva, com és l’anglesa al segle XVIII.
Divulgar com explica Fina: una forma d’organitzar el coneixement, posar-lo al servei de les persones al transformar-lo en eines escrites estructurades per arribar a la comprensió de la realitat.
Dos mons complementaris es troba Fina: l’ensenyament i la investigació. Acabarà treballant en la segona. Rebrà per aquesta activitat molts premis, en els quals sempre troba un fet col·lectiu. Són fruit d’un equip que l’ajuda, principalment el seu company, de Tavernes de la Valldigna (la Safor), Àngel Mifsud, filòleg, poeta i historiador que l’acompanyarà a l’illa. Gràcies a Àngel, Fina també mostra la seva estima per la Valldigna.
Prenen consciència tots dos de la necessitat de divulgar. Divulgar com explica Fina: una forma d’organitzar el coneixement, posar-lo al servei de les persones al transformar-lo en eines escrites estructurades per arribar a la comprensió de la realitat. Serà quan treballa a l’IME, hi entra en la secció de llengua i literatura per acabar essent la presidenta del seu Consell Científic. La divulgació només la pot fer la persona que domina el tema, per les seves dificultats no tothom en pot fer. És una manera destacada de comunicar, has de saber a qui et dirigeixes per a no enfonsar la tasca.
Ens recorda que els bons gestors són professionals que posen passió en la seva feina.
Un llibre de diàlegs amb Fina Salord que ens fa veure com des d’una illa es pot estudiar un paisatge humà vàlid per a tot el món.
Aquesta tasca la continua realitzant Fina Salord des de 2013 amb la gestió d’aquest organisme autònom a Menorca. És especialista en Albert Camus, ha editat la correspondència entre Francesc de Borja Moll i Josep Pla, a Còmplices per la Llengua.
El 2022, va ser nomenada pel Govern balear comissionada de l’any Fuster a les Illes.
Isabel Graña ens deixa un llibre de diàlegs amb Fina Salord que ens fa veure com des d’una illa es pot estudiar un paisatge humà vàlid per a tot el món sense perdre’s en tornar a l’Illa, com Odisseu. Gràcies, Isabel, pel llibre.
