L’Àrea de Cultura de la Diputació de València acaba de publicar Joan Peset i Aleixandre. Un home bo, afusellat pels seus ideals pacífics, de Joan Puchalt (Albal, l’Horta Sud, 1949), col·laborador de Diari La Veu des del 2013. L’obra es presentarà dimecres 17 de maig, a les 18.30 h, a la Sala Secà i muntanya de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, al Centre Cultural La Beneficència de València.
El llibre s’endinsa des de diversos punts de vista en la figura del doctor Peset, un dels representants més insignes de la ciència al País Valencià i a la resta de l’Estat. Una figura que va tindre diverses dimensions: l’acadèmica -amb un brillant expedient que va incloure tres doctorats en Medicina, Ciències i Dret-, la sanitària -centrada en campanyes de salut pública i vacunació- i la política -va ser diputat al Congrés per Izquierda Republicana, la qual cosa li va costar la vida-.
Justament, el 24 de maig es compliran 82 anys de l’afusellament de Peset i Aleixandre pels franquistes al cementeri de Paterna (l’Horta Nord). S’executava així una sentència que l’havia condemnat a mort un any abans per «auxili a la rebel·lió».
Trajectòria del doctor Peset
Joan Baptista Peset, nascut a Godella (l’Horta Nord) el 2 de juliol del 1886, pertanyia a una saga valenciana de metges de tradició liberal. El 1908 va ser becat per la Junta d’Ampliació d’Estudis (JAE) per a cursar estudis de Toxicologia i Medicina Forense a Alemanya i França. Quan va tornar, va obtindre la càtedra a la Facultat de Medicina de la Universitat de Sevilla. Durant l’estada a la capital andalusa, hi va dirigir el laboratori bacteriològic municipal i va treballar en la lluita contra l’epidèmia de tifus que el 1912 va patir la ciutat.
El 1916 va ocupar la càtedra de Medicina Legal de la Universitat de València, de la qual va ser rector entre 1932 i 1934. Es va centrar en la Salut Pública des de l’Institut Provincial d’Higiene de la Diputació i, més en concret, en les recurrents epidèmies de febres tifoidals, que va combatre amb campanyes sistemàtiques de vacunació.
També va tindre protagonisme durant l’epidèmia de grip del 1918 i va aconseguir desenvolupar una vacuna, juntament amb els doctors Colvée i Rincón de Arellano, contra el pneumococ, causant directe de centenars morts per meningitis o pneumònia durant aquest episodi. Només a València, hi van morir unes 8.000 persones a conseqüència de la malaltia.
En el vessant polític, va presidir l’agrupació valenciana d’Acció Republicana i, més tard, d’Izquierda Republicana, formació que va concórrer amb el Front Popular a les eleccions del 1936, en les quals va resultar elegit diputat al Congrés per València. Durant la Guerra Civil va romandre a la ciutat, on es va implicar en la defensa activa de la República com a director dels hospitals de Castelló de la Plana i de València, al marge de la seua labor com a diputat, i va defensar persones perseguides per les milícies.
Després de l’últim ple de les Corts republicanes a Figueres (l’Alt Empordà), i davant l’avanç final de les tropes franquistes, va passar a França a principis del 1939. No obstant això, va tornar a València, on romania la seua família. Va intentar partir a l’exili pel port d’Alacant, però allí el van fer presoner junt amb milers de persones, i el van internar al camp de concentració dels Ametlers, a Albatera (el Baix Segura), on es va fer càrrec de la infermeria, i, finalment, al de Portaceli, a Serra (el Camp de Túria).
D’aquest últim va passar a la presó model el gener del 1940, on va esperar el consell de guerra, després d’haver sigut denunciat per tres metges falangistes de la ciutat, Francisco Marco Merenciano, Ángel Moreu González-Pola i Antonio Ortega Tena. Va ser condemnat a mort, però el mateix tribunal, atesa la transcendència pública i benefactora de Peset, va recomanar en la sentència que se li commutara la pena capital per 30 anys de presó.
No obstant això, el metge José Rosa Meca, delegat provincial de Sanitat de Falange, el va denunciar una altra vegada per haver condemnat la revolta militar de juliol del 1936 en una conferència pronunciada a la mateixa Universitat de València. El tribunal castrense, vista la nova prova, i fent cas omís de les peticions de clemència (inclosa la de l’arquebisbe de València, Prudencio Melo), va dictar una altra sentència, després d’un procés plagat d’irregularitats, que ratificava la pena de mort i anul·lava la possibilitat de qualsevol mesura de gràcia. El doctor Peset va ser afusellat a les tàpies del cementeri de Paterna el 24 de maig del 1941, després d’haver operat la nit d’abans un pres.
