El decapita. Com qui s’ho troba fet, el Cavaller Verd recull el cap de terra, recorda a Galvany la promesa i el cita un any després a la Capella Verda.
Mentre la cort del rei Artús celebra el Nadal, que s’allarga fins a l’any nou, un cavaller verd irromp a la festa. Atenció: un cavaller verd, no pas, simplement, un cavaller vestit de verd. Arriba muntat en un cavall també verd, de crinera i cua verdes i de verds guarniments.
Formula al rei un desafiament: es deixarà tallar el coll a canvi de pagar amb la mateixa moneda al cap d’un any. Quan el rei és a punt de participar en la prova, el cavaller Galvany, el seu nebot, s’ofereix a substituir-lo i el decapita. Com qui s’ho troba fet, el Cavaller Verd recull el cap de terra, recorda a Galvany la promesa i el cita un any després a la Capella Verda. Trobar-la és tan senzill com preguntar-hi.
Amb aquest plantejament, Galvany i el Cavaller Verd, d’autor anònim, narra les peripècies de Galvany en cosa de 110 pàgines, que se sumen a un breu postfaci de la traductora, Lola Badia, que ajuda a situar l’obra en el context històric i literari.
L’original, del segle XIV, es va escriure en anglès mitjà en estrofes irregulars de versos al·literatius. La traducció de Badia evita forçar estirabots formals i opta per una prosa viva en què preval el contingut i que, per això, aconsegueix un text molt àgil i llegidor. Encara que, això sí, hi ha el record de les estrofes amb una numeració que encapçala cada grup de paràgrafs.
L’original, del segle XIV, es va escriure en anglès mitjà en estrofes irregulars de versos al·literatius. La traducció de Badia evita forçar estirabots formals i opta per una prosa viva en què preval el contingut i que, per això, aconsegueix un text molt àgil i llegidor.
Lola Badia és una filòloga medievalista catalana, catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, que ha dedicat bona part de la trajectòria investigadora a la literatura catalana de la baixa edat mitjana.
En Cal Carré, la petita editorial on es publica aquest llibre, també ha vist la llum la seva traducció d’una altra novel·la del XIV, La mort del rei Artús, que li ha valgut el Premi Serra d’Or de Traducció l’any 2024.
He decidit ressenyar aquesta obra per una raó ben senzilla: m’ha agradat. I molt. I crec que pot agradar a qualsevol lector. Calia justificar-ho? Potser no. Però em sembla que hi ha molts lectors amb un cert vertigen quan són davant d’una obra antiga, com si avorrís, com si no s’entengués, com si hagués perdut l’interès. Em sap greu decebre els prejudicis del lector caut: aquesta obra, avui, diverteix, s’entén perfectament i no sembla haver perdut res.
Davant d’una obra antiga, com si avorrís, com si no s’entengués, com si hagués perdut l’interès. Em sap greu decebre els prejudicis del lector caut: aquesta obra, avui, diverteix, s’entén perfectament i no sembla haver perdut res.
Sí: Galvany i el Cavaller Verd m’ha mantingut completament immers en la lectura durant el poc temps que li he dedicat. Ara em sap greu no haver llegit més a poc a poc. Però no podia: l’acció és contínua i els fets i l’estil no deixen de sorprendre’ns. N’és una exemple quan, en un moment donat, hi ha un narrador de focalització múltiple que ara segueix un personatge, adés un altre. Una tècnica que encara avui triomfa en el cinema i en la literatura d’acció.
Al meu parer, hi ha una clau que explica aquesta acció continuada i tan ben resolta i és que, com apunta Badia al postfaci, Galvany i el Cavaller Verd no és sinó una rondalla meravellosa. Ben mirat, compleix quasi fil per randa l’estructura formal que detallava Vladimir Propp en la seua Morfologia del conte, inclou diversos motius folklòrics d’àmplia difusió en la tradició i, fins i tot, s’hi reconeixen alguns dels principis de la narrativa oral que va definir Axel Olrik, com ara la llei de repetició o la llei de tres.
Una mostra d’això darrer és la triple prova amb què la senyora del castell on descansa Galvany provoca el cavaller. Mentre el senyor s’entreté amb la cacera, Galvany és al llit i la dama apareix a la cambra tres dies seguits, i per tres vegades, sense embuts, li proposa un altre entreteniment: “T’ofereixo el meu cos, pots prendre’n plaer”.
Les aventures del nebot del rei Artús en una història en què conviuen l’aventura, la màgia, la temptació i el coratge amb un dinamisme narratiu admirable i un mestratge insòlit en la descripció.
Què hi farà, Galvany? Hi caurà? I, si hi cau, quines conseqüències tindrà? I, si no hi cau, com reaccionarà la dama? Tindrà tot plegat cap efecte amb el desafiament del Cavaller Verd? Només en aquest passatge ja em feia, com a lector, aquestes preguntes; però la que ens mantindrà enganxats a la lectura des de l’inici fins al final és, certament, de quina manera podrà Galvany enfrontar-se a un cavaller que ni s’immuta quan perd el cap.
Amb Galvany i el Cavaller Verd viurem, doncs, les aventures del nebot del rei Artús en una història en què conviuen l’aventura, la màgia, la temptació i el coratge amb un dinamisme narratiu admirable i un mestratge insòlit en la descripció. Deixeu-vos seduir i accepteu el repte: llegiu-la.
