Deu protagonistes dones, algunes nenes i altres joves, totes amb perfils psicològics i circumstàncies prou diferents, però amb un tret compartit: la vulnerabilitat i la precarietat familiar, econòmica o emocional, de vegades les tres alhora.
Els editors i els llibreters diuen sovint que els llibres de relats no es venen, i a les biblioteques comenten sovint que es lligen poc. No obstant això, si repasse la llista d’escriptores i escriptors que rellegiria ara i adés, gran part d’ells han estat i són autors de contes: Txèkov, O. Henry, Isak Dinesen, Truman Capote, Borges, i més recentment Alice Munro, Lorrie Moore, Lucia Berlin, Maggie O’Farrell, Jesús Montcada, Quim Monzó. I els contes de Rodoreda, entre molts més.
Sí, el conte té mala premsa, però qüestions comercials a banda —que sovint poc tenen a veure amb la qualitat literària— els bons relats són troballes sublims de la literatura, i quan un conjunt de relats assoleix una harmonia, un tot, una raó, aleshores fan màgia. És, en certa manera, el cas de Saba Sams, autora d’Envia nudes, una narradora britànica nascuda el 1996 i guanyadora del premi BBC Short Story amb “Blue x sempre”, un dels relats recollits en el llibre.
No es mostren frustrades o condemnades, no es lamenten ni s’esfondren, sinó que tiren endavant amb determinació.
Per edat, per referents —com ara l’objectivització de les relacions en les xarxes socials i dels efectes psicològics que això provoca—, per geografia, les protagonistes d’Envia nudes s’apropen més o menys a la seua autora. De fet, els lectors tenim la sensació que coneix ben bé el terreny i sap de què parla. Són deu contes amb deu protagonistes dones, algunes nenes i altres joves, totes amb perfils psicològics i circumstàncies prou diferents, però amb un tret compartit: la vulnerabilitat i la precarietat familiar, econòmica o emocional, de vegades les tres alhora.
Tampoc no es que canten victòria a la primera, simplement se’n surten com poden, i amb aquesta combinació entre la fragilitat i la determinació sedueixen els lectors.
Les protagonistes d’Envia nudes són conscients d’on són, però no es mostren frustrades o condemnades, no es lamenten ni s’esfondren, sinó que tiren endavant amb determinació. Són nenes, adolescents o dones joves resilients en situacions no sempre fàcils. Estan aprenent a moure’s en terrenys llefiscosos, entre els límits de la quotidianitat, de vegades abjecta: l’amistat, l’amor, el sexe, la seducció, les relacions amb els pares, els divorcis, els embarassos no desitjats, l’autodestrucció en mans de l’alcohol i les drogues, les estretors econòmiques, la toxicitat d’algunes relacions, la necessitat de trobar un camí al bell mig de la jungla emocional.
Tampoc no es que canten victòria a la primera, simplement se’n surten com poden, i amb aquesta combinació entre la fragilitat i la determinació sedueixen els lectors. En el fons no sembla que esperen molt de la vida. Potser és per això que saben anar fent amb allò que troben.
En especial “Blue x sempre” “Snakebite” “Aquí sola” i “La casella d’avui”, un final de festa esplendorós, emotiu. En tots Sams excel·leix creant-hi ambients, embolica els relats d’una atmosfera que quasi es toca, amb diàlegs electritzants.
Les protagonistes de Saba Sams són noies enèrgiques i poc convencionals, moltes d’elles estan encara en aquesta zona ambigua, en el llindar abans d’entrar a la vida adulta. Són dones joves que viuen entre els dubtes i l’adrenalina i la diversió d’un cos jove, sabedores de l’atracció i el poder que poden exercir en els altres, immerses en un deliri sensual que les confon i incapacita de vegades per a detectar les situacions d’abús i humiliació.
M’han agradat tots els contes, però en especial “Blue x sempre” “Snakebite” “Aquí sola” i “La casella d’avui”, un final de festa esplendorós, emotiu. En tots Sams excel·leix creant-hi ambients, embolica els relats d’una atmosfera que quasi es toca, amb diàlegs electritzants. En els seus relats hi ha un moviment, una energia incontrolable, una tensió que va pujant. El relat galopa, ens du amb una embranzida, de sobte ens desubica, i quan menys ho esperes, ens recondueix amb un final esbojarrat, esperançador o tendre. Des del començament fins al final la construcció és redona, el final és precís, exacte, com el tall d’una navalla.
Narra la violència del món que ens envolta amb naturalitat, indiferència i cruesa, i aquesta mirada freda i serena, de qui observa des de la distància i respecta els seus protagonistes però no té miraments amb ells, fa tornar-se les històries més explícites.
La mirada de Sams és femenina i clarivident, narra la violència del món que ens envolta amb naturalitat, indiferència i cruesa, i aquesta mirada freda i serena, de qui observa des de la distància i respecta els seus protagonistes però no té miraments amb ells, fa tornar-se les històries més explícites i abassegadores. Els seus contes són aguts i commovedors, duen llum.
Saba Sams té talent, a més, fa temps que treballa per convertir-se en escriptora —als agraïments fa referència a l’escola d’escriptura. Ha llegit autores actuals, coneix el sentir i les sensibilitats que l’envolten i, sobretot, sap que a escriure s’aprén escrivint, fent-se llegir, escoltant els altres, descartant esborranys, patint una mica. El seu debut ha estat magistral.
Fruit d’aquesta combinació, talent i perseverança, surt Envia nudes, el conjunt de relats amb què recentment s’ha estrenat la nova col·lecció de narrativa de Bromera, La Singular. Una col·lecció que vol rescatar llibres que parlen del que passa avui, d’autors joves estrangers, però també d’ací. Un projecte que comença amb un encert i que podria aportar molt bones descobertes i lectures. Hi estarem atents.
