Obra guardonada amb el VII Premi Joan Perucho Vila d’Ascó, fou el debut poètic d’Anna Cortils. Aquest poemari intimista i carregat d’emoció emergeix de la tragèdia personal i cultural que suposà la mort del jove poeta valencià Salvador Iborra, assassinat a Barcelona el 29 de setembre de 2011.
Els versos de Cortils es mouen en l’àmbit del record, la tristesa i la ràbia, convertint el dolor en un cant poètic que honora el seu amic desaparegut. La poeta aprofundeix en els sentiments més humans, reflectint una tragèdia que transcendeix l’àmbit personal.
Anna Cortils, amb una sòlida formació en Filologia Catalana i Portuguesa, fa ús del seu domini literari per explorar el dolor i la desolació que deixa la mort. El títol del llibre, Entre el desert i el cactus, remet a les imatges i ferides que deixa la pèrdua. El desert simbolitza el buit, la devastació, mentre que el cactus, amb les seves punxes, representa les ferides internes.
Els versos de Cortils es mouen en l’àmbit del record, la tristesa i la ràbia, convertint el dolor en un cant poètic que honora el seu amic desaparegut. La poeta aprofundeix en els sentiments més humans, reflectint una tragèdia que transcendeix l’àmbit personal per esdevenir una denúncia de la violència absurda que arrasa el talent i la joventut.
Ponç Pons, en el pròleg del llibre, defineix magistralment l’essència d’aquesta obra. Ens adverteix de la intensitat emocional que Anna Cortils ha sabut capturar i transformar en poesia. Pons ens prepara per un viatge literari on les paraules són més que simples descripcions; són vehicles que porten el lector a una dimensió on la tristesa i l’amor es barregen en una dansa dolorosa però necessària.
Des del primer vers, “Te n’has anat i ens has deixat sense poesia”, fins al darrer, el llibre manté una coherència emocional que captiva i commou. Cortils aconsegueix convertir l’experiència personal en un univers compartit, on els lectors poden trobar reflexió i consol. La seva habilitat per transformar el dolor en art és evident, i la seva veu poètica ressona amb autenticitat i profunditat.
Entre els temes principals del llibre, destaca la dualitat entre vida i mort, la ràbia i el dolor, l’amor i la pèrdua. Cortils utilitza el seu bagatge literari per crear imatges poètiques que ressonen amb força en el lector. Les seves paraules no només descriuen una pèrdua, sinó que conviden a una reflexió més àmplia sobre la condició humana i la fragilitat de la vida.
L’estil d’Anna Cortils és directe i emotiu, amb una sensibilitat que denota una gran maduresa literària malgrat ser el seu primer llibre. La seva formació com a filòloga i traductora del portuguès es reflecteix en la riquesa del llenguatge i en la profunditat dels seus poemes. Influenciada per autors com ara Vicent Andrés Estellés, Cortils crea una obra que, tot i la seva especificitat, parla universalment del dolor i de la capacitat de l’art per transcendir el sofriment.
Imatges poètiques que ressonen amb força en el lector. Les seves paraules no només descriuen una pèrdua, sinó que conviden a una reflexió més àmplia sobre la condició humana i la fragilitat de la vida.
Entre el desert i el cactus no només és un homenatge a Salvador Iborra, sinó que també es converteix en un símbol de la generació jove i moderna trencada per la violència. Com diu l’autora, recordant un fragment de Fernando Pessoa al Llibre del desassossec: “Vaig mirar-lo amb l’atenció, no ja distreta, que es presta a les coses, sinó definidora, que es presta als símbols”, aquest llibre es converteix en el símbol d’una generació prometedora però interrompuda de manera brutal.
En conclusió, Entre el desert i el cactus és un llibre de poesia altament recomanable per a aquells que busquen una lectura que va més enllà de les paraules, que volen submergir-se en una experiència emotiva i reflexiva. Anna Cortils ha creat una obra que, a través de la tragèdia personal, troba una veu poètica poderosa i universal. La seva capacitat per transformar el dolor en bellesa literària és un testimoni del seu talent i de la seva sensibilitat artística.
Aquest poemari no només ens ofereix una finestra al dolor i la pèrdua, sinó que també ens convida a valorar la vida i la poesia com a eines per resistir i donar sentit al caos. Amb aquest llibre, Anna Cortils demostra ser una veu emergent en la poesia catalana contemporània, una veu que, sens dubte, continuarà enriquint el panorama literari.
