Carme Junyent és una veu de referència en la sempre necessària reflexió sociolingüística. Pere Comellas aplega alguns dels seus textos sobre la diversitat lingüística, publicats ara en Onada Edicions.
Hi ha una sèrie de textos en defensa de “l’ecolingüística” i de la tesi que va divulgar tota la vida: el multilingüisme és el millor antídot contra els perills del bilingüisme desigual, que ens aboca a la substitució de la llengua més feble.
Temps era temps, vam ser un país on la sociolingüística tenia una presència important al debat sobre la llengua. Se’n parlava i es proposaven mesures per a la normalització en tots els àmbits. Formava part de l’agenda política, clar i ras. Durant els anys vuitanta i noranta, els títols de sociolingüística eren trobadissos, al catàleg de qualsevol editorial mitjana en català. Publicar-ne i escriure’n era una forma de fer país.
Em venen a la memòria els treballs de Jesús Tusón, Toni Mollà, Miquel Siguan, Jordi Solé, Carme Junyent… la llista completa no és curta. En pocs anys, esdevingueren escadussers. Ja no convenia parlar-ne? Va ser Carme Junyent qui tornà a posar el debat sociolingüístic en escena: ens comminà a treballar de valent i activà les alarmes sobre l’estat real del català. Va rebre força crítiques. Els panxacontents li deien alarmista, pessimista… El temps, però, li donà la raó.
Reflexiona sobre les mesures i els models de planificació lingüística vertical, ineficaços per a revitalitzar el català. L’autora aporta l’exemple de l’estudi de la situació de les literatures africanes, que han patit el procés de “colonització mental”.
El valor de la diversitat lingüística és un tast del seu pensament, estructurat en cinc seccions. De primer, hi ha una sèrie de textos en defensa de “l’ecolingüística” i de la tesi que va divulgar tota la vida: el multilingüisme és el millor antídot contra els perills del bilingüisme desigual, que ens aboca a la substitució de la llengua més feble. Avancem cap a una societat multilingüe, amb persones procedents de llocs molts diversos i amb un fum de llengües. Persones que cal integrar, fer nostres, des del respecte a les seues llengües, també minoritàries. Les societats multilingües –que no bilingües– són més resistents a la substitució, afavoreixen la conservació i la convivència lingüística.
El textos triats continuen aquesta reflexió i aprofundeixen en una idea cabdal, el valor de l’autoestima: els parlants –nous i nadius–, només salvaran la llengua en la mesura que la consideren necessària, útil, important per a les seues vides. Les idees de Carme Junyent xoquen amb el concepte tradicional de planificació lingüística –la que hem aplicat i apliquem a casa nostra. Per acabar la primera secció del llibre, Junyent reflexiona sobre les mesures i els models de planificació lingüística vertical, ineficaços per a revitalitzar el català. L’autora aporta l’exemple de l’estudi de la situació de les literatures africanes, que han patit el procés de “colonització mental” i destrucció de l’autoestima en favor de les llengües europees.
Desmunta el mite i el miratge de l’èxit de la normalització lingüística i evidencia la realitat: l’ús del català, com a llengua viva i espontània, davalla any rere any.
El segon apartat se centra en l’estat del català a Catalunya. Desmunta el mite i el miratge de l’èxit de la normalització lingüística i evidencia la realitat: l’ús del català, com a llengua viva i espontània, davalla any rere any. Des del GELA (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades), Junyent demostrà que a partir del segle XXI, la població immigrant a Catalunya ha aportat vora 300 llengües. Per tant, el futur del català no pot desvincular-se del multilingüisme. Junyent aposta per valorar aquesta diversitat. Pas necessari perquè la immigració valore el català i el faça seu, en comptes d’usar el castellà de llengua d’acollida, la tria més còmoda, ara com ara. I apunta un perill peremptori: la disminució del pes territorial del català com a llengua comuna, pas previ a la substitució, en qualsevol societat en conflicte lingüístic.
La població immigrant a Catalunya ha aportat vora 300 llengües. Per tant, el futur del català no pot desvincular-se del multilingüisme. Junyent aposta per valorar aquesta diversitat. Pas necessari perquè la immigració valore el català i el faça seu, en comptes d’usar el castellà de llengua d’acollida.
El tercer bloc, sobre el futur del català, explica la cruïlla en què es troba la llengua. Junyent defensa que cal ser conscients de la realitat i defugir tant el menfotisme com el triomfalisme. El català està en perill, hem entrat en una via de substitució progressiva. Com diu una de les seues frases més cèlebres, convertida en lema de resistència, “el futur del català depén de tu (nosaltres)”.
El bloc quart està dedicat a la polèmica sobre el llenguatge inclusiu, davant el qual l’autora sempre va manifestar una actitud ben crítica. I per últim, rebla el llibre una secció original, amb textos breus, espigolats d’un homenatge col·lectiu, que ens proporcionen una visió global del seu pensament.
En resum. El valor de la diversitat lingüística és un llibre llegidor, combina agudesa i divulgació, a l’abast de tota mena de lectors. És un gènere, l’assaig divulgatiu i sociolingüístic, necessari per a entendre la complexitat del país. I alhora, per a repensar els reptes que hem de superar, si volem sobreviure com a llengua i cultura.
