Aquest assaig de Fèlix Riera és el resultat de conferències, de textos inèdits i publicats, ampliats per a l’ocasió, en diferents mitjans com ara La Vanguardia, el seu suplement “Cultura/s”, Política & Prosa i La Maleta de Portbou. Deixem que l’autor explique amb les seues paraules quin és l’objectiu de l’obra:
“L’assaig El retorn al bosc vol revelar les preocupacions, la lluita i les il·lusions expressades en aquest nou ordre psicològic que s’està manifestant en les persones i que ens mostren la decidida voluntat d’impulsar reivindicacions que han de canviar/transformar la forma sobre com hem de relacionar-nos amb la Terra i amb els nostres semblants.”
Reflecteix de manera profunda i crítica la societat del segle XXI, especialment en relació als riscos i les contradiccions derivades del desenvolupament tecnològic i de l’impacte ambiental del progrés humà.
El retorn al bosc reflecteix de manera profunda i crítica la societat del segle XXI, especialment en relació als riscos i les contradiccions derivades del desenvolupament tecnològic i de l’impacte ambiental del progrés humà. La por al que es va denominar “efecte 2000” és el paradigma, segons Riera, de les pors col·lectives davant l’adveniment d’un canvi tecnològic imprevist i el desconeixement de les seves possibles conseqüències, una metàfora del temor generalitzat envers un món cada cop més dominat per la tecnologia.
L’autor s’endinsa en una crítica al creixement desmesurat de la societat de consum i el malbaratament dels recursos naturals, i fa una analogia entre la desforestació i l’asfíxia progressiva de la humanitat, imatge potent de la situació actual, on les preocupacions ambientals es veuen desateses mentre el món segueix en una carrera frenètica cap al desenvolupament tecnològic i econòmic.
L’adveniment d’un canvi tecnològic imprevist i el desconeixement de les seves possibles conseqüències, una metàfora del temor generalitzat envers un món cada cop més dominat per la tecnologia.
El text desafia la visió tradicional del poder polític i posa l’accent en la capacitat de les persones i els col·lectius per generar un canvi que transcendisca les estructures tradicionals de l’Estat. Riera fa una reflexió sobre com la societat pot transformar-se i crear nous territoris en què es generen alternatives a l’actual model estatal, alhora que planteja un combat entre dues visions del món: la de qui vol un canvi radical per al planeta i la dels qui intenten mantenir la inèrcia del sistema vigent.
Els moments decisius de la història es donen quan les condicions de vida de la població es tornen insostenibles i les persones decideixen transformar radicalment l’ordre establert per garantir la seva supervivència i dignitat. La Revolució Francesa va fundar els drets socials i polítics fonamentals en la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789, amb la seva insistència en la llibertat, la propietat i la resistència a l’opressió.
Posa l’accent en la capacitat de les persones i els col·lectius per generar un canvi que transcendisca les estructures tradicionals de l’Estat. Riera fa una reflexió sobre com la societat pot transformar-se i crear nous territoris en què es generen alternatives a l’actual model estatal.
La falta d’acció política i de resposta efectiva dels estats davant les crisis actuals, com ara el canvi climàtic, genera la mateixa sensació d’amenaça que va fer a la Revolució Francesa lluitar per un nou ordre polític i social. ¿Quines iniciatives podran sorgir des de la societat civil per crear un nou model de governança global que sigui més equitatiu i sostenible per a tots els habitants del planeta? Aquesta pregunta obri un debat imprescindible sobre com els individus poden assumir un paper més actiu en la construcció d’un futur més just i respectuós amb el medi ambient.
El bosc, més enllà de ser un simple espai físic, representa el retorn a una forma de vida més conscient, connectada amb la natura i amb els valors humans essencials. La idea que el bosc expresse una manera de restablir els vincles trencats amb la natura i recuperar un ordre interior perdut revela una crítica a la deshumanització i alienació que la vida urbana, la tecnologia i el consum desenfrenat han imposat. Riera parla de la necessitat de tornar a una existència més lenta i reflexiva, on es valore la contemplació, la compassió i la bellesa.
Alhora, el retorn al bosc també és una manera de resistir al sistema establert per les institucions polítiques i econòmiques. És una forma d’escapar de les estructures que, segons l’autor, perpetuen un model de vida que pot conduir a una catàstrofe global, possiblement ambiental o social, com ja s’ha anat anunciant per part de científics i activistes. Aquest espai, lluny d’intentar deslegitimar els valors tradicionals de la societat, cerca, més aviat, una renovació que permeta evitar la destrucció del planeta.
Que el bosc expresse una manera de restablir els vincles trencats amb la natura i recuperar un ordre interior perdut revela una crítica a la deshumanització i alienació que la vida urbana, la tecnologia i el consum desenfrenat han imposat.
Els drets morals que es mencionen —com ara el dret de la Terra a respirar o el dret dels joves a desviar-se— són exemples d’una nova sensibilitat social, una ètica que posa l’accent en els drets no només de les persones, sinó també del planeta i de les futures generacions.
Aquesta reflexió, per tant, va més enllà de la simple crítica a un model de vida tecnològic i urbanitzat; és també una invitació a una reacció conscient i activa per part de la societat. El retorn al bosc és un crit d’esperança i una via per transformar la societat des d’una nova comprensió del món i dels valors humans, buscant un equilibri entre el progrés i la preservació de la nostra identitat i del planeta. Riera proposa una societat més respectuosa amb la Terra, amb l’ésser humà i amb les seves pròpies arrels, on els drets morals adquirisquen un protagonisme central en la nostra manera de viure i relacionar-nos amb el món.
