Amb una alta càrrega de reflexió que podríem situar en l’àmbit de la filosofia i, certament, també en el de la política, amb impacte sobre les estructures econòmiques, socials i culturals.
Permeteu-me començar aquestes ratlles per allò que, ben probablement, hauria de ser-ne la conclusió. De tant en tant, crec que val la pena de llegir llibres com el que ens ofereix Eudald Carbonell, El futur de la humanitat. Decàleg per a la supervivència de la nostra espècie. I permeteu-me, també, que contradigui una de les afirmacions que plana sobre tot l’assaig del professor Carbonell, investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari de la Universitat Rovira i Virgili i un dels nostres paleoantropòlegs més coneguts i reconeguts internacionalment, especialment pels seus treballs al jaciment arqueològic d’Atapuerca: remarca amb una certa insistència que el que planteja en aquesta obra no és una utopia. A mi, personalment —potser per falta de coneixements sobre la matèria, potser per escassa capacitat analítica sobre uns fets tan complexos—, el conjunt de les propostes de Carbonell sí que em sembla una utopia. Dit això, que jo consideri que és una utopia, no invalida de cap manera una reflexió tan punyent, tan atractiva i, de ben segur, tan necessària. A més, com em diu una amiga, que bonic és ser partidari de lluitar per les utopies!
La intenció de Carbonell és ben explícita des de les primeres pàgines del llibre: “exposar les principals qüestions que hauríem de plantejar-nos per tal d’evitar l’extinció de la humanitat”. I tot això en un context gairebé apocalíptic —tot i que, segons Carbonell, “se sustenta en una realitat palpable”—: “Necessitem repensar-nos com a humanitat i, el que és més important, generar un consens d’espècie per decidir el que hem de fer per sobreviure al nostre planeta fins que puguem fer-ho en altres llocs de l’univers”. L’aportació se’ns ofereix com un decàleg i parteix d’algunes aproximacions publicades amb anterioritat: La consciència que crema, Ens farem humans? o Elogio del futuro. Manifiesto por una conciencia crítica de especie.
Una sensació d’esperança que contrasta amb algunes realitats que provoquen pànic quan ens adonem que són completament certes: “Actualment, són més lliures les mercaderies que la humanitat”.
Aquest és un llibre amb una alta càrrega de reflexió que podríem situar en l’àmbit de la filosofia i, certament, també en el de la política, amb impacte sobre les estructures econòmiques, socials i culturals. Té, sens dubte, una profunda càrrega ideològica —amb la qual personalment empatitzo—, fonamentada en plantejaments progressistes que no sé si fa viable una proposta que se’ns presenta amb la pretensió d’una discussió —i, al capdavall, una acceptació— universal. He de reconèixer que Carbonell mostra una confiança en l’espècie humana —en la intel·ligència de la individualitat col·lectiva— que em fa l’efecte que no soc del tot capaç de compartir. Ara bé, em genera una sensació d’esperança que contrasta amb algunes realitats que provoquen pànic quan ens adonem que són completament certes: “Actualment, són més lliures les mercaderies que la humanitat”.
Amb una mentalitat oberta, sense por de reflexionar i, sobretot, amb la voluntat d’acceptar canvis en la manera en què concebeu el vostre dia a dia per poder tenir un futur millor —o simplement un futur— com a espècie.
Tot i que sovint se situa en l’espai de les idees i, de vegades, pot arribar a semblar que les propostes estiguin mancades de concreció, també és ben cert que ací i allà podem trobar objectius d’una contundència aclaparadora. Heus-ne ací uns quants exemples: eliminació del capitalisme; socialització dels mitjans de producció, distribució i comunicació; desaparició de les classes extractives empoderades i eliminació de les classes socials en general; educació igualitària de tots els espècimens humans, més enllà de la biologia i l’etologia; vetllar per la diversitat de cultures i d’opinions; mantenir i incrementar la biodiversitat; facilitar la lliure circulació de la nostra espècie pel planeta, concebut com un espai que és de tots i per a tots, amb la qual cosa ha de desaparèixer el concepte d’immigració i emigració… Així mateix, planteja una sèrie de conceptes que haurien de centrar el debat sobre el nostre futur com a espècie: un dels més interessants és, em sembla, el d’individualitat col·lectiva, però n’hi podríem afegir uns quants més, com ara, consciència operativa, planetització, humanisme tecnològic, feminització de l’espècie, diversitat artificial, deshumanització o posthumanitat.
No em puc estar de fer-vos, per acabar, una recomanació ben directa: acareu la lectura d’aquest llibre amb una mentalitat oberta, sense por de reflexionar i, sobretot, amb la voluntat d’acceptar canvis en la manera en què concebeu el vostre dia a dia per poder tenir un futur millor —o simplement un futur— com a espècie. Perquè, segons Carbonell, o evolucionem o ens extingim.
