Un argument poc usual: el viatge èpic d’una molècula a través de l’interior del cos d’una dona. Carregat d’energia, l’Ubisquinol –Ubis o Ubisses– recorre cada part de l’anatomia humana i es topa amb monstres, sirenes, fantasmes i tota mena d’éssers.
Núria Perpinyà (Lleida, 1961) és, segons explica en el seu bloc, especialista en literatura moderna i contemporània, professora de Teoria i Literatura comparada a la Universitat de Lleida i escriptora. Ha sigut premiada amb diversos guardons i té experiència en tots els gèneres: novel·la, poesia, teatre i assaig. Concretament, El cos invisible és la seua vuitena novel·la.
Diu la crítica que les novel·les de Núria Perpinyà es caracteritzen per l’originalitat temàtica, la ironia intel·lectual i l’experimentalisme.
En aquest sentit, El cos invisible té un argument poc usual: el viatge èpic d’una molècula a través de l’interior del cos d’una dona. Carregat d’energia, l’Ubisquinol –Ubis o Ubisses– recorre cada part de l’anatomia humana i es topa amb monstres, sirenes, fantasmes i tota mena d’éssers tant fantàstics com reals. Perquè la vida també és així: contradictòria i dualista. Sembla orquestrada i està plena d’imprevistos. En resum, la nostra existència és igual d’imperfecta que el món on habitem.
Un personatge literari difícil d’imaginar. Al cap i a la fi, és un coenzim que pesa un nanogram i produeix ATP (adenosi trisfosfat), font d’energia molecular.
L’Ubis és un personatge literari difícil d’imaginar. Al cap i a la fi, és un coenzim que pesa un nanogram i produeix ATP (adenosi trisfosfat), font d’energia molecular. Si busques una imatge d’aquest coenzim, sols et toparàs amb una cadena de partícules d’hidrogen i oxigen. Tanmateix, l’autora aconsegueix que el vegem com l’intrèpid capità d’un vaixell, un viatger incansable, simpàtic i fins i tot atractiu. Només això ja és un gran mèrit.
Igualment, podríem pensar que les descripcions dels paratges que recorre l’Ubis haurien de tindre un caràcter biològic o científic, perquè dins nostre tenim fluids, teixits i vísceres. Però no és així. L’autora usa recursos poètics: metàfores, hipèrboles, personificacions, metonímies, etc., que converteixen els escenaris en un món oníric.
Criden l’atenció també els diàlegs, plens d’onomatopeies i d’acudits. Hi ha moments en que la rialla es inevitable, sembla que siguem espectadors d’una obra de teatre on cada personatge és més enginyós que l’altre.
L’autora aconsegueix que el vegem com l’intrèpid capità d’un vaixell, un viatger incansable, simpàtic i fins i tot atractiu. Només això ja és un gran mèrit.
En resum, en aquesta novel·la el cos humà esdevé un univers misteriós. No sabem mai amb què anem a trobar-nos, cada lloc on s’atura l’Ubis és una font de sorpreses: Valipsso, Kreas, Cabal, Gemelic, Oreles, Sant Nas, Ulols, Hepas, etc. A més, sempre amb el risc que l’empaite la temible Necro. Durant aquesta travessia, a l’Ubis no li falten amants fogoses com són l’Estimacal, o les Ninetes. Els consells savis de Cabal o encomanar-se a l’Hèlix creadora li salven la vida més d’una vegada. Tota una aventura!
Però el vertader missatge que jo he copsat és que vivim en un univers d’universos, que cadascú de nosaltres som la part minúscula d’un ens més gran. De la mateixa manera que en aquest llibre cada òrgan humà es creu superior als altres i totalment imprescindible, les persones també n’estem convençudes. I, tanmateix, tothom ens necessitem per a existir; cada individu forma la col·lectivitat i junts som més forts.
En conclusió, compreu un bitllet per a l’aventura més emocionant i extravagant que us pugueu imaginar, tombeu-vos al sofà i tanqueu els ulls. El vostre univers particular us espera i és absolutament infinit.
Encegats per les ganes insaciables de viatjar i consumir, no ens adonem que dins nostre tenim un univers. Tan proper i tan desconegut, el nostre organisme és una filigrana que ningú vol conèixer, potser per por. De què? De descobrir que som mortals! Des que naixem, emprenem un camí on la ment i el cos van agafats de la mà. Per fortuna, tots tenim on tornar, una Ítaca.
L’autora compara la travessia de l’Ubis a l’Odissea d’Ulisses o als viatges de Gulliver. En la meua opinió, aquest coenzim és molt més llest que qualsevol dels dos herois, perquè descobreix el gran secret de la humanitat.
En conclusió, compreu un bitllet per a l’aventura més emocionant i extravagant que us pugueu imaginar, tombeu-vos al sofà i tanqueu els ulls. El vostre univers particular us espera i és absolutament infinit.
