Djuna Barnes (Nova York 1892-1982) va créixer en un entorn familiar artístic i, en el període d’entreguerres, a París, tingué l’oportunitat de vincular-se amb escriptors de primera talla com ara James Joyce i Gertrude Stein. Actualment, se la recorda sobretot per la seva magnífica novel·la El bosc de la nit (1936), obra que fou modificada per la seva amiga Emily Coleman i el seu editor, el reconegut T.S. Eliot, amb la supressió d’alguns fragments per suavitzar temes susceptibles de censura, sobre la religió i el lesbianisme, que van impossibilitar que s’imprimís la versió original.
Narra el tipus de vida desequilibrat i confús del personatge principal, Robin, a través de les persones que la sofreixen, com en el cas de Fèlix, amb qui tindrà un fill, Guido. Així mateix, a través de Nora i Jully, que embogeixen per ella d’amor.
L’autora, a partir d’una prosa d’un alt contingut poètic, narra el tipus de vida desequilibrat i confús del personatge principal, Robin, a través de les persones que la sofreixen, com en el cas de Fèlix, amb qui tindrà un fill, Guido. Així mateix, a través de Nora i Jully, que embogeixen per ella d’amor i incomprensió.
A la primera part del llibre, l’autora introdueix el personatge de Fèlix, peculiar per la seva devoció al passat i a la tradició, amb un debat interior sobre la consternació que comporta el seu origen jueu. Un passat que conté els estrats de la història humana, la memòria dipositada en la ment del doctor O’Connor, el fil que entrellaça els personatges de la novel·la.
El doctor és el personatge més intel·ligent, enginyós, experimentat i madur, que a través dels seus diàlegs ens dona un savi discurs de la vida. Un discurs que també fa madurar els personatges, que no deixa de ser un desengany de l’objectiu real de la vida, i del qual se sent el plany o desfogament a la nit. El doctor diu: “Crec que aquest món és terrible… aquesta situació extrema, aquest salt en la foscor terriblement executat que anomenem vida”. Altrament, Robin és l’esperit que volta a la nit, és a tot arreu com la deessa negra que es bat en la foscor, com cercant una veritat que el dia ens amaga.
Robin és l’esperit que volta a la nit, és a tot arreu com la deessa negra que es bat en la foscor, com cercant una veritat que el dia ens amaga.
Fèlix i Nora, els més afectats, recorren al doctor demanant ajuda per a poder entendre Robin. Són els seus oposats, representen l’ordre del dia, i Robin, el desordre de la nit. Robin, com diu el doctor, busca sempre la innocència, i com diu Fèlix, sembla posseir la immortalitat. Es deslliga d’allò fix, es desfà de l’hàbit, allò que ens porta a la mort. Fuig del dia per escapar-se a les nits, la nit que és l’alliberadora del dia, la nit que Nora vol comprendre quan el doctor li pregunta: “Has pensat mai en la nit?”
Robin cerca la innocència que la fa ser infantil i inconscient i alhora altruista, menys amb els qui l’estimen. La benignitat que la fa oblidar, la que la desfà de tot lligam.
Però la innocència no li pertany, la cerca; en canvi, el seu fill Guido té una innocència pura, i posseeix la pau d’esperit; com diu el doctor, potser la pau que voldria tenir Robin. Per contra, ella se sent perduda, absent en una vida on no s’hi troba. Djuna ens la presenta com una noia amb cos de noi, amb els trens i soldadets, les joguines que utilitza de gran, la noia que vol ser noi o que es desfà de la identitat per alliberar-se.
Fèlix i Nora, els més afectats, recorren al doctor demanant ajuda per a poder entendre Robin.
Els diàlegs del doctor ens parlen de la religió, de l’amor i la mort, i la nit, com a escenari on tot es descobreix. L’aurèola de Robin influeix el doctor per crear els seus grans discursos i, de vegades, també els de Nora; “l’amor és la mort que afrontem amb passió. Per això l’amor és la saviesa”.
Nora, que pateix les nits de Robin, com bé diu el doctor “per a l’amant, és la nit on s’endinsa l’estimada, el que li destrueix el cor”. La nit que tan bé ens defineix el doctor: “Cada dia està pensat i calculat, però la nit no està premeditada. La Bíblia és a una banda, però a l’altra hi ha la camisa de dormir”. La vida i la mort, la nit i el dia “la vida, el permís de conèixer la mort”, el somni, on la vida mor i ressuscita transformada.
“Cada dia està pensat i calculat, però la nit no està premeditada. La Bíblia és a una banda, però a l’altra hi ha la camisa de dormir”. La vida i la mort, la nit i el dia “la vida, el permís de conèixer la mort”, el somni, on la vida mor i ressuscita transformada.
El doctor també ens parla de la solitud i la bogeria, a través de Lluís II de Baviera i de Guido, de tal forma que ens qüestiona la bogeria: “en la malaltia hi ha molt més que el simple nom de malaltia”. No seria la gran sensibilitat de Guido i la solitud de Lluís II la causa de l’etiqueta? La qual cosa ens ve a dir el doctor. Així mateix, aquesta hipòtesi ens pot fer comprendre més Robin: “No hi ha home que necessiti curar-se de la seva malaltia individual, és del seu mal universal que hauria de tenir cura”.
El llibre s’enriqueix amb referències literàries, musicals i fins i tot pictòriques, amb noms com ara Goethe, Voltaire, Dant, Staël, Montaigne, Donne, Taylor, Molière, Schumann, Bach, Chopin i el pintor Rousseau, entre altres, ben afegits al discurs i de vegades amb algunes cites.
En definitiva, El bosc de la nit és un llibre molt ric en l’escriptura, les referències i els continguts, amb un personatge principal que podria ser, en part, un raig espectral de Djuna Barnes, i que li serveix per endinsar el lector a un univers madur i misteriós que parla de tots nosaltres.
