Uns se’n van de lluna de mel a destins de sol i de platja. Uns altres opten per la muntanya. I n’hi ha qui, després de vendre la coberteria de plata regalada per la boda, se’n va al front d’Aragó.
Per a nosaltres és George Orwell. Per a Eileen O’Shaughnessy era tan sols Eric, el seu home. Estigueren casats de 1936 a 1945, fins que la mort, d’ella, els separà. Fou una dècada que canviaria el curs de la humanitat. I ells la visqueren amb intensitat.
De fet, uns se’n van de lluna de mel a destins de sol i de platja. Uns altres opten per la muntanya. I n’hi ha qui, després de vendre la coberteria de plata regalada per la boda, se’n va al front d’Aragó. “Si mates un feixista, hi ha un feixista menys”. El teorema d’Eric els feu compartir uns dies en una trinxera i uns altres a la Barcelona on esclatà una breu guerra civil al bàndol legítim.
Els Fets de maig de 1937 suposaren alguns centenars de morts i ferits, l’increment del poder del PCE i el bandejament de la CNT. I la persecució del trotskista POUM. On està Andreu Nin? Eren temps de purgues a la Unió Soviètica. Més tard, una bala franquista travessà la gola d’Orwell. No el matà, però. Eric i Eileen detectaren l’ambient repressor i fugiren de l’Espanya republicana.
Els Fets de maig de 1937 suposaren alguns centenars de morts i ferits, l’increment del poder del PCE i el bandejament de la CNT. I la persecució del trotskista POUM. On està Andreu Nin?
Allò també tingué efectes literaris. Confessà a un amic que “el que he vist a Espanya no m’ha tornat pas cínic, però em fa pensar que el futur pinta força sinistre”. Escrigué Homenatge a Catalunya i denuncià els mètodes dels seus. Fou un fracàs editorial que, més endavant, junt amb 1984, esdevindria “un dels textos més llegits i més ben valorats per la crítica”.
Orwell fou un escriptor compromés amb el socialisme democràtic… i amb la veritat. “A la llarga és millor una veritat dolorosa que no pas una mentida útil”. Aquest serà un tema cabdal en la seua obra: “La possibilitat d’establir la veritat objectiva sobre els fets, per més incòmoda que resulti, esdevé una qüestió central en el pensament d’Orwell a partir d’Espanya”.
Miquel Berga ha guanyat el darrer premi Joanot Martorell amb Eileen. Retrat d’un matrimoni, una història de ficció sobre aquest parella. Així, l’autor, professor honorari de literatura anglesa a la Universitat Pompeu Fabra i bon coneixedor de l’obra d’Orwell, penetra on no pot fer-ho ni l’estudiós ni el biògraf. Imagina, ensuma, ompli els buits…, i narra una història alhora versemblant i incisiva, més completa.
Per què escriure sobre aquest matrimoni? Qui publicà novel·les d’èxit i un munt d’escrits més –les Obres Completes fan vint volums– fou ell. No ella. Berga, conscient que més d’un lector podria preguntar-s’ho, cita Julian Barnes en l’inici del llibre:
“Ajuntes dues persones que no havien estat mai juntes… i naix alguna cosa nova i el món canvia. […] Llavors en algun moment, més aviat o més tard, un dels dos se’n va. I allò que se’n va és més gran que la suma que feien tots dos. Potser això no és possible matemàticament parlant. Però emocionalment sí que ho és, de possible”.
La novel·la alterna capítols escrits en tercera persona amb uns altres en primera persona, cartes suposadament escrites per Eileen. Així, accedim també al seu univers. Entre els biògrafs d’ell i d’ella no hi ha acord. Berga pren partit i li fa dir que “em sento embarcada en una aventura i un destí: la companya lleial i crítica d’un futur gran escriptor amb consciència social”. Pel que fa al gènere, eren uns altres temps.
Confessà a un amic que “el que he vist a Espanya no m’ha tornat pas cínic, però em fa pensar que el futur pinta força sinistre”. Escrigué Homenatge a Catalunya i denuncià els mètodes dels seus.
Cal entendre lleial no en el sentit sexual, però. No tant per ella, que no sabem si només flirtejà amb un oficial belga del POUM, com per ell, que si més no s’escapà amb una prostituta berber “amb cabellera negra i ulls clars i penetrants”.
Allò veritablement important per a tots dos és que “l’aposta per l’escriptura no té marxa enrere malgrat la penúria econòmica”. Una decisió fantàstica per a la posteritat. Però “les virtuts literàries no són cap garantia de finesa relacional ni de grans habilitats de seducció”. Orwell fou un gran escriptor i alhora un flegmàtic maldestre que és capaç de dir a Eillen que atrau les crisis.
El professor Berga, de tant en tant, reemergeix sobre el novel·lista: “sis mesos a Marràqueix són suficients perquè Orwell acabi la que és, probablement, la seva millor novel·la: Pujar per agafar aire”. I alguna vegada s’endinsa en un toll fangós, com ara la dicotomia maniquea entre patriotisme i nacionalisme. Orwell seria patriota –bo–, però, ves per on, no nacionalista –roí.
El millor de la novel·la és com mostra l’ambient de l’obsés per l’escriptura. Elieen desvetlla que:
“Escriure els llibres que porta dins no el deixa viure i té molt clar que això passa per davant de tot. Viu l’escriptura com si fos el rebrot d’una malaltia dolorosa. Entre nosaltres en diem ‘el dimoni’, una força diabòlica que el domina i a la qual no pot oposar resistència”.
Un tema cabdal en la seua obra: “La possibilitat d’establir la veritat objectiva sobre els fets, per més incòmoda que resulti, esdevé una qüestió central en el pensament d’Orwell a partir d’Espanya”.
Orwell comença a despuntar en vendes amb El camí a Wigan Pier, un retrat de la classe obrera del nord d’Anglaterra. Sent empatia per ells, però s’havia educat a Eton. De fet, la germana d’Orwell el definí com “un anarquista conservador”.
L’èxit li vingué, amb Elieen morta, de la mà del satíric La rebel·lió dels animals. La publicació fou complicada. Stalin encara era aliat dels britànics i comptava amb tentacles fins i tot a l’alta administració de Sa Majestat. Després arribaria 1984, la culminació, títol inspirat en un poema d’Elieen.
Elieen creia que “ens mereixem una vida més tranquil·la i estable”. Tanmateix, només els arribà amb la mort. Ell, per cert, no n’escrigué ni una línia, de la d’ella.
Orwell hauria sigut un gran escriptor sense Eileen? Llegiu el llibre. Paga la pena.
