Lourdes Toledo és periodista i escriptora, dos professions que en el seu cas es retroalimenten i resulten en una narrativa rítmica, lleugera, realista i divertida. No contenta amb experimentar amb les paraules també les ensenya, ja que compagina el periodisme i l’escriptura amb l’ensenyament del català i l’anglès per a adults.
La seua carrera periodística es va iniciar de la mà de la literària, encara que els fruits d’aquesta no aparegueren fins al seu primer llibre Amèrica endins, al 2019: un recull de cròniques i articles que va escriure quan va viure als Estats Units, treballant com a mestra d’espanyol. Fins ara, Toledo s’ha especialitzat a introduir una part de la seua vida i manera d’expressar-se a tot allò que escriu als mitjans on ara treballa com a autònoma: La Veu dels Llibres, elDiario.es i La Veu del País Valencià, així com en revistes com ara l’Avenç o l’Espill.
18 contes que exploren el desig i l’eròtica en diferents etapes de la vida, des de la mirada de diferents dones, per demostrar que “el plaer i el desig no són monopoli de la gent jove i guapa”.
Des d’Amèrica Endins (2019), el cuquet de la inquietud que genera escriure i publicar la primera obra es va transformar en un segon llibre, un dietari: La Inquietud, que va publicar al 2021. El van seguir Contra tot pronòstic. Una cultura en construcció, al 2022, i Lluny d’Amèrica al 2023, obra amb què tancava la seua etapa de viatges i aprenentatges de l’època dels Estats Units.
Ara no han sigut les cròniques, els assaigs o els dietaris que li han permés continuar amb aquest ritme de llibre per any, sinó el sexe, el desig i l’eròtica de la seua última publicació: Efervescència programada (2024), que ha rebut el Premi de Literatura Eròtica de La Vall d’Albaida.
En aquesta obra l’autora presenta 18 contes que exploren el desig i l’eròtica en diferents etapes de la vida, des de la mirada de diferents dones, per demostrar que “el plaer i el desig no són monopoli de la gent jove i guapa”, com expressa Toledo.
Quan sentim dir “literatura eròtica” tendim, generalment, a prejutjar i alertar-nos sobre aquesta temàtica de les lletres. El misteri, el dubte, la curiositat i la culpa creen una aura molt concreta al voltant d’aquests temes que, en moltes ocasions, genera una visió negativa sobre aquests aspectes de la vida, més fins i tot si és una dona qui parla i escriu obertament sobre el sexe.
El que Toledo aconsegueix amb Efervescència programada d’una manera suggeridora, com en les dinàmiques sexuals que descriu al llibre, és parlar obertament del desig sexual sense jutjar-lo ni estigmatitzar-lo.
Des de l’acceptació dels propis desigs i el reconeixement dels prejudicis i estereotips que envolten la sensualitat, Toledo presenta 18 dones que travessen diferents etapes vitals, tot i que la majoria son mares fadrines, on el sexe és un pilar fonamental del dia a dia.
Així, al capítol “Confesse que m’agrada”, Toledo escriu un autèntic manifest sobre el desig sexual quotidià i sense prejudicis. Una declaració d’intencions eròtiques i alliberadores que la narradora omniscient del relat imagina caminant, conduint, cuinant, estudiant, comprant, en classe i en qualsevol espai que queda lliure per al pensament fugaç i íntim.
Però no només son aquestes les versions del desig i l’eròtica que ens mostra l’autora al llibre. La barreja d’aquestes fantasies sexuals, de vegades idealitzades, amb la crua realitat és el que fa que el text tinga aquest to dinàmic, trencador i divertit que caracteritza l’escriptura de Toledo.
La peresa, la desil·lusió i el mecanicisme dels encontres sexuals amagats, públics, ràpids o molt llargs, bons i dolents, contrasten amb les expectatives que es fan les protagonistes prèvies a l’esclat final de la tensió sexual.
Que les protagonistes siguen dones d’edat adulta, amb la càrrega social i personal que suposa la maternitat, així com d’orientacions sexuals diverses, ens apropa a un mite.
Aquesta és la realitat que juga un paper fonamental en el resultat del llibre: parlar obertament del desig des d’una de les tantes maneres de viure’l, sense exageracions ni banalitzacions, només compartint el que una viu, com per exemple trepitjar restes de taronja dels fills mentre es pensa en l’agradable sensació de fer-ho “Sota el Sol de l’hivern”, com es titula un dels capítols del llibre.
Aquesta perspectiva de gènere és essencial en la lectura. El fet que les protagonistes siguen dones d’edat adulta, amb la càrrega social i personal que suposa la maternitat, així com d’orientacions sexuals diverses, ens apropa a un mite que ens acompanya diàriament des que Eva va mossegar la poma del Jardí de l’Edèn: la culpa.
Així ho mostra Lourdes al capítol “Sé que me’n penediré” o a “La vida sexual després dels cinquanta”, on les reflexions sobre el tabú sexual en edats adultes i la importància de parlar i compartir l’experiència pròpia amb amigues reforcen la necessitat d’un canvi de paradigma sobre el sexe que incloga el desig femení sense prejudicis, criminalitzacions i accepte el fregar com un acte més de la vida.
Efervescència programada (2024) apropa el públic lector, a través d’una escriptura amena, divertida i anecdòtica, a les diverses i acceptables versions del desig i l’eròtica en totes les etapes vitals on, el sexe, com qualsevol altre acte humà, està travessat per les pressions socials heteropatriarcals, per les dobles jornades de treball –la domèstica i l’assalariada– que realitzem les dones i per l’alliberadora sensació que crea parlar, compartir i escriure sobre el que Toledo plasma a la seua obra: fregar.
