Una veu literària de primer ordre: rica, expressiva, directa i profundament humana. Els sermons recollits en aquest volum mostren, també, un home crític amb el poder, valent en les seues denúncies.
Sant Vicent Ferrer tant o més que un predicador, fou un mestre de la comunicació oral, capaç d’emocionar i commoure audiències multitudinàries amb una barreja excel·lent d’oratòria, saviesa teològica i recursos narratius.
A pesar de la seua enorme influència en vida i la tradició popular, de les llegendes als miracles, els sermons de sant Vicent Ferrer han quedat reclosos en l’àmbit de la filologia i la història, massa sovint ignorats pel lector modern. No pas pel seu llenguatge, que és planer i popular, sinó per l’aura escolàstica i doctrinal que ha envoltat tradicionalment la seua obra, però, sobretot, per prejudicis injustos i poc rigorosos.
El seu paper en el Compromís de Casp —avalant Ferran d’Antequera enfront de Jaume d’Urgell— ha estat llegit per molts amb desconfiança, com una traïció a la causa catalana. Però aquest judici, anacrònic, és més polític que històric. Vicent Ferrer va actuar segons la seua visió de justícia i el seu compromís amb l’estabilitat de la corona i l’Església.
Siga com siga i lluny de manies, el llibre E açò deu saber tota persona recupera una selecció acurada dels seus sermons en català, amb l’objectiu de tornar-nos una veu que, tot i ser nascuda fa més de sis segles, continua ressonant amb una força innegable.

En el rerefons, hi havia una societat convulsa: pesta, fam, cisma religiós, guerres i una profunda crisi de valors. El món semblava a les portes de l’Apocalipsi. I Vicent Ferrer, mentrestant, recorria Europa predicant la conversió moral.
El volum, acuradament editat per Tomàs Martínez Romero i Josep-A. Ysern, revela una veu literària de primer ordre: rica, expressiva, directa i profundament humana. Els sermons recollits en aquest volum mostren, també, un home crític amb el poder, valent en les seues denúncies. Carrega contra els clergues corruptes, contra els nobles rapinyaires, contra els reis injustos i contra els vicis populars. Fa ús de l’humor i la paròdia per fer evidents els mals de la societat. Però no és un revolucionari: vol reformar, no trencar; busca la justícia, no el caos.
En el rerefons, hi havia una societat convulsa: pesta, fam, cisma religiós, guerres i una profunda crisi de valors. El món semblava a les portes de l’Apocalipsi. I Vicent Ferrer, mentrestant, recorria Europa predicant la conversió moral. No era, tanmateix, només un profeta de la fi dels temps: sabia comunicar amb el poble, parlar la seua llengua, recórrer a la seua experiència diària. Utilitzava la llengua com una eina de salvació. Predicava en català, i quan calia, s’adaptava a altres llengües vulgars, però només en la seua llengua materna desplegava tot el potencial expressiu.
Ara bé, cal tenir en compte que Vicent Ferrer no predicava per delectar, sinó per instruir. La finalitat era catequètica, i el seu estil, clar i eficaç, fugia del luxe verbal i impactava directament al cor de l’oient. Els sermons estaven pensats per a ser escoltats, no llegits. Això es reflecteix en una prosòdia rítmica, en l’ús de paràboles, exemples populars i contes breus, o exempla, que trencaven la densitat teològica i mantenien viva l’atenció d’un públic heterogeni i sovint analfabet.
E açò deu saber tota persona, a més d’una porta als sermons d’un sant, és una invitació a recuperar la paraula transformadora i l’arrel d’una tradició centenària i plena de vitalitat.
La recuperació dels textos amb una antologia ens permet escoltar de nou una veu que apel·la no només a la raó, sinó també a les emocions. Vicent Ferrer va ser un home d’acció, de carrer i de plaça. Les prèdiques, sovint pronunciades damunt d’un cadafal davant de milers de persones, estaven plenes de gesticulació, humor, imatges escatològiques i fins i tot sobreactuació, buscant sempre el màxim impacte en l’auditori.
Llegir avui Vicent Ferrer, amb una edició tan ben plantejada com la de Tomàs Martínez Romero i Josep-A. Ysern, és redescobrir un autor amb una capacitat comunicativa formidable, un narrador que domina l’art de fer pensar, sentir i actuar. Malgrat haver nascut en un segle enormement agitat, ressona amb força en el nostre present, igualment desorientat i ple d’incògnites de cara al futur. E açò deu saber tota persona, a més d’una porta als sermons d’un sant, és una invitació a recuperar la paraula transformadora i l’arrel d’una tradició centenària i plena de vitalitat.
