La Veu dels llibres
‘De la Mariola a la Mediterrània’, de Vicent Brotons i Vicent Luna

El passat 4 de desembre es presentava a Petrer el llibre De la Mariola a la Mediterrània. Estellés i Fuster conversen seguint les petjades de la “sargantana d’aigua”; un original i enginyós volum creat pels professors Vicent Brotons i Rico, i Vicent Luna i Sirera. Després vindrien un seguit de presentacions que anirien donant a conèixer una obra que ha comptat amb les col·laboracions dels ajuntaments d’Alcoi, Beneixama, Bocairent, Cocentaina, Monòver, Novelda, Petrer, i també de la delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans i de la iniciativa Estellés als pobles. Aquest ample suport ha fet possible la publicació de l’obra amb 2.100 exemplars.

Al llarg de dotze capítols va produint-se un diàleg entre Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster, amb textos extrets, respectivament, dels llibres Mural del País Valencià (Edicions 3 i 4, 1996) i Viatge pel País Valencià (Edicions 62, 1975).

Per dur endavant i coordinar aquest il·lusionant projecte ha sigut imprescindible la dedicació i el treball del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Petrer Fernando Portillo Esteve, qui al pròleg assenyala que “posem aquest llibre a l’abast de tota la nostra ciutadania, perquè la cultura és dialogar, conversar, intercanviar, perquè la cultura la fa el poble, es fa als pobles i perquè ens sentim especialment gojosos de fer dia a dia lhomenatge Estellés als pobles”.

Al llarg de dotze capítols va produint-se un diàleg entre Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster, amb textos extrets, respectivament, dels llibres Mural del País Valencià (Edicions 3 i 4, 1996) i Viatge pel País Valencià (Edicions 62, 1975). Brotons i Luna ens expliquen a la introducció la raó de ser del llibre i el seu contingut: “És una mena de viatge poètic i assagístic pel curs del riu Vinalopó per conèixer millor les comarques valencianes del Sud. Pretén ser un homenatge a dos dels nostres grans homenots, recorrent les adustes terres acaronades per la lleu humitat d’un modest rierol que vertebra meravellosament un migjorn valencià, indiscutiblement valencià: Estellés i Fuster. Aquest llibre és la nostra humil aportació per commemorar el centenari del Cent d’Estellés”.

Mixtura literària, paisatgística, cultural, poètica i, fins i tot, turística per les comarques del Sud, tot seguint el rastre del riu Vinalopó. És una proposta original que combina la prosa fusteriana i la poesia estellesiana; un viatge de ficció sota el fil conductor de la “sargantana d’aigua”.

Es tracta, doncs, d’una mixtura literària, paisatgística, cultural, poètica i, fins i tot, turística per les comarques del Sud, tot seguint el rastre del riu Vinalopó. És una proposta original que combina la prosa fusteriana i la poesia estellesiana; un viatge de ficció sota el fil conductor de la “sargantana d’aigua” ―com Estellés anomenava aquest riu―, que ens mostra la diversitat i riquesa del nostre parlar, els costums i tradicions, amb dones i homes que s’estimen la terra i lluiten per defensar i conservar el patrimoni cultural i de l’entorn.

El riu Vinalopó naix a la Serra de Mariola i travessa paratges de la Vall d’Albaida, l’Alcoià, l’Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i el Baix Vinalopó, fins a arribar exhaurit a les Salines de Santa Pola. Al seu recorregut per les terres meridionals del País Valencià passa com de puntetes, com si tingués por de ser vist, tímid i eixut, com una sargantana fugissera, una mica ignorat, amb un cabal minso, però vertebrant al seu pas tot un territori.

Vicent Brotons i Vicent Luna, De la Mariola a la Mediterrània, Edicions del Sud (2024)

Vicent Andrés Estellés fou un home humil, senzill, amb una dicció lírica singular i brillant, innovadora, a qui devem una de les aportacions més importants i perdurables de la nostra literatura, fruit d’una sensibilitat poètica única amb una profunditat i transparència als versos certament captivadora, sent un llegat que transcendeix generacions i que seguirà ressonant en noves veus al llarg del temps.

“Com una garba l’idioma / ens dona la unanimitat. / L’idioma, l’economia, / coses que venen i se’n van / i sols perdura, invicta sempre, / aquesta antiga voluntat / de país. De nit i de dia”.

Joan Fuster va ser un escriptor curiós, erudit, sarcàstic, un intel·lectual humanista, un referent indispensable per a la nostra identitat col·lectiva, una persona reflexiva, un assagista apassionat pel seu país, bon coneixedor dels seus territoris, de la història i compromès amb el seu poble.

“El País Valencià no s’esgota en clixés ubèrrims i retocats. Des de Morella a Oriola, el seu paisatge, en aspecte i providència, canvia, es contradiu i es diversifica incessantment, passa de rude a clar, de ric a eixut, d’escabrós a plàcid”.

D’altra banda, els autors del llibre són dos referents pedagògics, docents i cívics, amb llargues trajectòries professionals i ciutadanes ben reconegudes i premiades. Dos persones inquietes, agosarades, compromeses i incansables. Vicent Brotons és professor titular de Didàctica de la Llengua de la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant, i Vicent Luna professor de català i assessor pedagògic. Ambdós ens regalen un treball que té un gran valor divulgatiu i didàctic, que esdevé un homenatge, més que testimonial, necessari per al nostre poeta de Burjassot.

Malgrat el menyspreu continu a la nostra llengua, no hi a barrera que la faça desaparèixer, ans al contrari, es manté viva i ressorgeix sempre amb força com s’ha demostrat al llarg de l’Any Estellés amb la gran quantitat diniciatives per rememorar la seua vida i obra. Com és sabut, un bon llibre és linstrument més efectiu contra la ignorància i la intolerància. La lectura ens ofereix coneixements, proporciona eines per créixer, per gaudir, per entendre el món i l’entorn pròxim. Precisament, De la Mariola a la Mediterrània és un magnífic compendi d’informació, de reflexions, d’instantànies, de sentiments i de creativitat; un treball fet amb cura i imaginació que ens apropa a la geografia paisatgística, cultural i humana de les terres del Vinalopó, un territori que paga la pena conèixer i recórrer amb els ulls ben oberts, com ho feren en el seu dia Estellés i Fuster, i com ara ens ho mostren Luna i Brotons.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa