Per al públic lector adult, serà un viatge al passat, a reviure situacions similars i a pensar-hi. És a dir, a pensar en els amics de l’institut, en les emocions d’una graduació, en la incertesa per entrar a la universitat, en la confusió de les relacions socials….
Mai no heu pensat en els vostres records d’infantesa i adolescència i heu sentit que tot era massa intens, massa dramàtic, o simplement, massa? Doncs amb aquesta lectura tornem a tenir quinze anys, tornem a estar enamorades per primera vegada i a atabalar-nos pels exàmens finals de l’institut. Perquè el protagonista ens farà fer un viatge en el temps en què compartirà les experiències que defineixen l’etapa que està vivint.
D’aquesta manera, Jason Reynolds s’acosta als jóvens i fa per connectar-hi mitjançant una novel·la breu i dinàmica que esdevindrà, per als adults, un lligam amb el passat. L’excel·lent traducció d’Elisabet Ràfols ajuda a crear una atmosfera única.
Així doncs, viurem en primera persona els moments previs a la primera relació sexual de Ne i Aria, una parella d’adolescents que somia en aquest moment des de fa temps. No podem negar, però, que llegir aquest llibre implica un xoc inicial, en tant que se sent com una invasió de la intimitat de dos menors d’edat. Tant és així que, personalment, vaig pensar que no era pas per a mi i la vaig abandonar.
Per a contextualitzar el present, l’ara, la conjuntura clau, caldrà conéixer els vint-i-quatre segons abans, els vint-i-quatre minuts abans, els vint-i-quatre dies abans i els vint-i-quatre mesos abans.
Tanmateix, i afortunadament, vaig recuperar la lectura unes setmanes després i vaig tornar a llegir-ne el principi. Així doncs, vaig retrobar uns personatges il·lusionats, enamorats i amb problemes que, des d’una perspectiva adulta, no són gens greus, però en la seua pell, esdevenen gegants. Des d’aquest punt de vista, els vaig entendre, els vaig abraçar i els vaig acompanyar.
Com he esmentat adés, aquest relat és un viatge en el temps, i ho és per dos motius. Evidentment, per al públic lector adult, serà un viatge al passat, a reviure situacions similars i a pensar-hi. És a dir, a pensar en els amics de l’institut, en les emocions d’una graduació, en la incertesa per entrar a la universitat, en la confusió de les relacions socials…
No obstant això, per a qualsevol lectora o lector, el llibre implica un altre tipus de viatge en el temps que es defineix de vint-i-quatre en vint-i-quatre. La raó és que Reynolds no ens ofereix un text lineal, sinó un amb alteracions temporals. Per a contextualitzar el present, l’ara, la conjuntura clau, caldrà conéixer els vint-i-quatre segons abans, els vint-i-quatre minuts abans, els vint-i-quatre dies abans i els vint-i-quatre mesos abans. Ergo, les 150 pàgines que se’ns presenten són merament l’explicació dels camins que han fet que el protagonista arribe on és.
S’endinsen en un projecte comú: crear el web de la graduació. Cadascun d’ells té una tasca i es complementen sense gaires dificultats, mentre van descobrint les passions individuals i van desenvolupant els seus talents.
Cert és que el protagonista arriba on és gràcies a les persones que l’envolten. Des d’una família comprensiva, però excèntrica, amb faenes si més no, curioses –com ara dirigir un bingo o fabricar picaportes–, fins a un grup d’amics heterogeni amb un objectiu comú i clar. El suport a casa per a un adolescent és cabdal: cal una estructura equilibrada i estable.
Ne ho té tot, una àvia a qui acompanyar cada dissabte al cementiri, una germana major que ha caminat perquè ell pogués córrer, una mare que li mostra una confiança incondicional i un pare, que alhora és el seu cap i que el deixa quedar-se amb les propines. Sense oblidar, per descomptat, el gos, que només li vol mossegar els peus. Cadascun dels personatges està caracteritzat tan detalladament per les paraules i accions que fa, que és inevitable no esbrinar-ne les pròximes actuacions. La sensació generada, doncs, és de comoditat i sensibilitat extrema a mesura que passen les pàgines i el temps corre –cap enrere.
A pesar de l’acció principal, el llibre no se centra exclusivament en la relació que tindran els protagonistes, sinó, més aviat, en la travessa que els ha dut al moment vital en què es troben. Sense necessitats de destí ni fe, Aria i Ne treballen un tàndem que funciona a meravella, tot i que les circumstàncies prèvies i futures els persegueixen a estall.
Amb tot, pot ser una novel·la adreçada als adults si ens deixem captivar per la màgia de la prosa intel·ligent, enèrgica i intensa de l’autor i la traductora.
Envoltats dels seus amics, s’endinsen en un projecte comú: crear el web de la graduació. Cadascun d’ells té una tasca i es complementen sense gaires dificultats, mentre van descobrint les passions individuals i van desenvolupant els seus talents. En aquesta recerca d’una identitat sòlida trobarem somnis frustrants, expectatives exhaurides, comparacions innecessàries i pors internes que afectaran, com és imperatiu, la personalitat i les decisions dels personatges. Es treu a escena, doncs, un sentiment universal: la necessitat de conéixer-se i acceptar-se. I d’escreix, durant l’adolescència.
És, al remat, una novel·la juvenil? Doncs ho podria ser, si trobem uns jóvens que vulguen qüestionar la manera de gestionar embolics i confusions. Amb tot, pot ser una novel·la adreçada als adults si ens deixem captivar per la màgia de la prosa intel·ligent, enèrgica i intensa de l’autor i la traductora. I és que, sovint, als adults ens costa gaudir dels plaers petits i busquem immensitat en cada experiència. Potser hauríem d’aprendre dels adolescents, de la recerca de l’esperit en la senzillesa i d’assolir el delit en la puresa de dos dits entrellaçats.
