Va tenir molt clar de seguida que de la passió en faria ofici i tot just arribà a la majoria d’edat es va fer sugar baby. Faria companyia a homes a canvi de diners i de regals. Més endavant ingressà també en un bordell i compaginà totes dues activitats.
Valèria, als vint anys, estudia un grau de Llengües Modernes. Viu a València i ha perdut el compte dels homes i dones amb què s’ha gitat. Jo, Manel, visc a Cullera, tinc seixanta-vuit anys i conec uns quants xics i xiques que també han perdut el compte de la gent amb què s’han gitat. La diferència entre Valèria i els meus coneguts és que aquests ho fan per obtenir plaer, per amor, per aventura, per desig, per lascívia o per deport, mentre que ella, a pesar que moltes vegades també ho passa bé, i molt bé, ho fa sobretot per traure uns sucosos beneficis econòmics. La felicite.
Podria deixar-ho per a més endavant, però ho diré de seguida: Confessions d’una sugar baby és una novel·la magnífica. Ben escrita, ben estructurada, dosificada, amena, instructiva, amb un llenguatge directe i alhora pulcríssim. És sobretot un llibre eròtic, però eròtic de veres, no com moltes coses que intenten vendre’ns com a tals avui dia. Realment es trau més plaer i saviesa llegint-lo que no si t’empasses tots els premis de Narrativa Eròtica de la Vall d’Albaida junts, bo i exceptuant-ne dos o tres.
La petita Valèria és va iniciar molt prompte en el món i misteri de la sexualitat. Els seus ditets la transportaven al setè cel gairebé a diari. Un incís: la Valèria ja gran –vint anys–, si no té quatre o cinc orgasmes al dia fruit del treball, arriba a casa i s’arregla amb el satisfyer o els dits.
La contracten com a sugar baby, per parlar i per escoltar. Per estar a prop de la joventut i de la beutat. Per al sexe també, però sobretot per la companyia.
Valèria va tenir molt clar de seguida que de la passió en faria ofici i tot just arribà a la majoria d’edat es va fer sugar baby. Faria companyia a homes a canvi de diners i de regals. Més endavant ingressà també en un bordell i compaginà totes dues activitats. L’ofici li ha permès conèixer centenars d’homes, i alguna dona, i de tots ha après.
Per una qüestió de salut, la nostra protagonista té pressa per viure. De fet, ha viscut ella més en dos anys que no el que viuran molts en noranta, posem per cas. Ha escrit, doncs, unes memòries de la bellesa, no de la vellesa. Entre els clients ha conegut de tot, però hi ha un gran percentatge de puters que van a les cases de cites, o que la contracten com a sugar baby, per parlar i per escoltar. Per estar a prop de la joventut i de la beutat. Per al sexe també, però sobretot per la companyia. Alguns, per exemple, fan que ella se la pele i s’adeliten presenciant-ho.
És curiós que Valèria tardà molts mesos a córrer-se amb un client i justament aquest iniciador va ser un home de setanta-dos anys. A partir d’ací li va ser fàcil extasiar-se amb pràcticament tots. “L’orgasme és l’única religió que val la pena.”
Ha tingut alguna experiència laboral desagradable, però en general ha tingut sort en l’ofici. Fins i tot es va enamorar d’un client; i ell d’ella. Un altre la va extorquir molt miserablement. Algun més se’n va enamorar, però ella no els va correspondre.
Ha tingut alguna experiència laboral desagradable, però en general ha tingut sort en l’ofici. Fins i tot es va enamorar d’un client; i ell d’ella. Un altre la va extorquir molt miserablement. Algun més se’n va enamorar, però ella no els va correspondre.
Al text trobarem, és clar, proclames a favor de la llibertat de fer cadascú amb el seu cos el que més li abellisca. Fer-ho ha de ser sinònim de llibertat tant si és de franc com pagant, tant si hi ha amor com si no, en monogàmia i en poligàmia… S’hi parla també de la doble vida que han de viure les escorts ja que transiten un camí diferent, sancionat socialment. Una qüestió que s’hi planteja: s’aplaudeix que una dona es case per diners, però es castiga que folle per diners.
Entre els seus padrins de sucre Valèria té malalts terminals, sàdics, divorciats, abandonats, misantrops, voyeurs… Tots desitjaven que els escoltara, que els fera un poc de cas. Com que tenen pela llarga, no dubta a complaure’ls.
Sap que la seua situació actual no durarà sempre i que algun dia, segurament, serà funcionària. És molt intel·ligent i aplicada en els estudis. Ens assabenta també que té estalvis. En algun moment ens diu que, després de fornicar, el que més li agrada és llegir.
Aniré acabant. Valèria sap que la seua situació actual no durarà sempre i que algun dia, segurament, serà funcionària. És molt intel·ligent i aplicada en els estudis. Ens assabenta també que té estalvis. En algun moment ens diu que, després de fornicar, el que més li agrada és llegir. De manera que deu saber escriure. Però escriure un bon llibre, ai!, no és bufar i fer ampolles.
Arribats en aquest punt, he de fer alguna consideració. La xiqueta diu que té vint anys. M’ho crec. Ens conta que ha viscut molt. També m’ho crec. Però a Confessions d’una sugarbaby hi ha molta literatura, de la bona, molt d’ofici. La seua lectura no avorreix en cap moment. És una petita enciclopèdia. L’autora parla amb el sexe obert. Per tot plegat jo tinc dues teories sobre l’autoria: hi ha una protagonista real, això és evident. I aquesta senyoreta té un sugar writer que li escriu el llibre. Aquesta opció seria factible, però jo m’incline per una altra.
Al País Valencià hi ha actualment cinc o sis autores capaces d’escriure aquest llibre, literàriament parlant, tècnicament parlant. Dues d’elles es pagaren els estudis exercint de sugar babies en la primera joventut. Ho sé per confessió pròpia. Qui ens diu que una d’elles no ens està contant ací les seues memòries? Quan la veja li ho demanaré i, si em diu que sí, la felicitaré pel llibre.
