101 anys de la novel·la Andorra o els homes d’aram d’Isabelle Dieudonné Marie Fourcade! Del nom de ploma, Isabelle Sandy (1884-1975), va néixer a Cos, a tocant de Foix (Arieja) a la frontera nord amb el Principat d’Andorra.
L’adaptació cinematogràfica es feu l’any 1942 per Emile Couzinet, va permetre una gran difusió de les desconegudes valls d’Andorra i es va convertir en la primera pel·lícula realitzada a França durant l’ocupació alemanya.
Inicia la seva carrera literària a París, amb el recull poètic L’Ève Douloureuse, l’any 1911. Col·labora als diaris i revistes L’Illustration, L’Intransigeant, Écho de Paris, Le Rappel, Le Journal. L’any 1922 li encarreguen un article sobre els contrabandistes, moment en què, com digué la mateixa Sandy, “la misteriosa Andorra s’obria a mi, sola, amb la muntanya tan estimada, em preparava a escoltar la seva veu”. El contraban juga un paper clau en la primera novel·la, Andorra o els homes d’aram… de fortalesa i vigor dels andorrans? O bé homes vulnerables i sensibles? Andorra o els homes de Sandy.
La que també fou periodista i locutora de ràdio, conegué l’èxit literari a la França d’entreguerres. Escrigué aquesta novel·la l’any 1923, havent-hi aparegut en un primer temps a La Petite Illustration. L’adaptació cinematogràfica es feu l’any 1942 per Emile Couzinet, va permetre una gran difusió de les desconegudes valls d’Andorra i es va convertir en la primera pel·lícula realitzada a França durant l’ocupació alemanya.
“Hi he descobert un petit país digne de veneració!” confessa Sandy a Jean Charles-Brun (1870-1946), gran teòric i fundador de la Fédération Régionaliste Française. L’ariegenca hi basa les seves idees culturals i polítiques, reivindicant la identitat de les diferents regions de l’Estat francès. Andorra, encara allunyada del progrés, es converteix en font d’inspiració i en el pretext perfecte perquè Sandy projecti l’ideal dels seus pensaments. Segons Jean-Claude Chevalier a Le régionalisme spiritualiste dans l’oeuvre d’Isabelle Sandy, femme de lettres ariégeoise (1982), la utopia de la tradició i del romanticisme fan part de l’exotisme que ressona en Sandy com a font d’espiritualitat.
Una trama que progressa entre l’entorn geogràfic, les quatre generacions dels Xiriball, les condicions de vida d’una societat muntanyenca a inici dels anys 1920.
Els components d’Andorra o els homes d’aram reposen essencialment en la muntanya com a personatge, un més. El decorat és contundent i irreversible. Tot el que neguiteja l’autora i ritma la novel·la queda densament condensat al primer capítol. És també el punt de partida per una trama que progressa entre l’entorn geogràfic, les quatre generacions dels Xiriball, les condicions de vida d’una societat muntanyenca a inici dels anys 1920, mes sobretot unes escenes domèstiques en les quals el patriarcat i de retruc, el matriarcat, imposen reflexió. A més de l’ofici alhora digne i castigat del contraban, tan necessari per la supervivència de moltes famílies que exploten il·lícitament la frontera, com un recurs més.
En Cisco, primogènit dels Xiriball –família que posseeix les terres de la Solana–, és assassinat mentre feia contraban. Andorra o els homes d’aram debuta amb l’anunci de la seva mort, que detona una sèrie de canvis que trasbalsaran cada membre de la família fins a qüestionar el paper de cadascun. Jove i sagaç, en Cisco havia de ser l’hereu de la Solana. Deixa orfe l’infant que la Conchita Asnurri porta, d’amagat, en les entranyes.
És la muntanya, i les seves lleis, qui han condemnat en Cisco? L’espai claustrofòbic de “les muntanyes […] clavades en una immobilitat mortal” (p. 65) ve a ser un horitzó de possibles. L’Àngel, germà petit del Cisco, patentitza dita esperança, contràriament al Nyerro, el mig germà amb un fons obscur, inquietant. De bracet amb la joventut, les generacions dels pares –Maria i Joan Xiriball / Bonaventura Asnurri– i dels avis –Lola i Anton Xiriball– simbolitzen usos i costums, joies i turments amb una responsabilitat afegida, la de vetllar pel futur de la Solana tot preservant l’honor d’una família treballadora, honesta.
L’ofici alhora digne i castigat del contraban, tan necessari per la supervivència de moltes famílies que exploten il·lícitament la frontera, com un recurs més.
La condició femenina sembla estancada, mes Sandy força una creïble evolució. Lola: la vella adopta intencionadament la malfiança maldestra, aprofitant la mentida per enganyar la família. Reclosa en el pis de dalt, espia el quotidià de cada membre dels Xiriball, per un forat. Simula una malaltia per quedar-se clavada al llit, imposa així la servitud a la Maria, la jove. La seva fugida intramurs interpel·la els lectors.
Maria: casada en segones núpcies amb el Joan, cap de casa, és la criada de tots, menyspreada per la seva sogra Lola, és una mare condemnada a seguir vivint malgrat el dolor que l’estaca a la pèrdua del seu fill primogènit. Exerceix de protectora i mare adoptiva amb la Conxita, la tercera generació.
“Soc més miserable i estic més abandonada que una bestiola del bosc. Menyspreada de tothom, colpejada per mon pare, deixada de banda per mon germà…” (p. 74) diu la cigarrera de setze anys. En la Conxita recau una mescla de rebel·lia i submissió que tan sols pot regenerar-se. Viu esclavitzada pel seu pare, Bonaventura Asnurri, una bèstia que la cobreix de cops, cada dia. Maltractament físic i psicòlogic que la denigra com a persona, sobretot com a dona. Discreta, d’una força callada, també s’haurà d’enfrontar al Nyerro, que es creurà en dret de posseir-la amb un casament forçat. Sandy s’avança al seu temps denunciant les injustícies que escometen la dona.
Andorra ho ha agraït a l’autora dedicant-li un carrer a la parròquia d’Escaldes-Engordany, consagrant-li una exposició monogràfica l’any 2019, després d’haver editat Andorra o els homes d’aram en versió bilingüe (Universitat d’Andorra, 2007) i en català (Ed. Andorra, 2009). Sandy, una autora de la literatura andorrana, indiscutiblement.
