La Veu dels llibres
‘El triangle de les màquines. Obrers i patrons a Vinalesa, Foios i Meliana’, de Vicent Garcia Devís i Pau Pérez Duato

La història local ha tingut una trajectòria ambivalent: ha estat útil per a construir anecdotaris i recopilar múltiples dades poc connectades amb els processos generals, intentant fer dels municipis llocs extraordinaris; també, però, ha produït grans recerques que han ajudat a millorar el nostre coneixement sobre diversos processos del passat, visualitzant-los en aquests microespais d’una manera immillorable.

Aquesta obra recull un poc de tot allò per a mostrar l’evolució d’un dels focus més notables de la industrialització valenciana entre la segona meitat del segle XIX i la Guerra Civil Espanyola: el situat en el triangle format pels municipis de Vinalesa, Foios i Meliana, al nord de la ciutat de València. Amb la indústria del jute com a puntal, es constata una de les principals vies que va tindre aquest esdevenir: l’estreta connexió entre agricultura d’exportació i industrialització en el marc de la segona revolució industrial.

és d’una utilitat màxima per a aquells que no només vulguen conèixer la trajectòria d’aquestes tres localitats de l’Horta Nord, sinó també per als interessats en els diferents processos que van caracteritzar la societat valenciana de la darrera part del segle XIX i la primera del XX

El llibre de Garcia Devís i Pérez Duato és d’una utilitat màxima per a aquells que no només vulguen conèixer la trajectòria d’aquestes tres localitats de l’Horta Nord, sinó també per als interessats en els diferents processos que van caracteritzar la societat valenciana de la darrera part del segle XIX i la primera del XX: canvi tecnològic en indústries de llarg recorregut; evolució de l’agricultura per a mirar cap a l’exterior; i una societat mobilitzada socialment, sindical i política, tant en organitzacions moderades i conservadores com en altres de reformistes i, sobretot, revolucionàries, amb l’anarquisme com a protagonista indiscutible.

Una pluralitat que també es trobava en un entramat social divers. S’hi combinaven grans propietaris industrials i agrícoles –sovint absents de la gestió diària dels seus negocis–, com ara els Trénor i els Bacharach; menuts i mitjans propietaris, vinculats directament a les seues empreses i a la gestió dels seus municipis, amb el cas paradigmàtic dels germans Alcayde de Vinalesa; i propietaris d’explotacions agràries ben menudes que, alhora, eren i convivien amb treballadors industrials –molt especialment treballadores– tant de les localitats on estaven els centres de treball com d’indrets veïns des d’on es desplaçaven cada dia.

dues parts: la primera recorre el segle XIX i part del XX, fins als anys trenta, i la segona centra la seua atenció en la Segona República, la Guerra Civil i la immediata postguerra

Aquest relat es presenta en dues parts: la primera recorre el segle XIX i part del XX, fins als anys trenta, i la segona centra la seua atenció en la Segona República, la Guerra Civil i la immediata postguerra. Tot i que ambdues estan ben diferenciades –fins i tot en qüestions formals, com és l’organització dels capítols– comparteixen la manca d’algunes característiques dels estudis històrics –si bé a la primera són més visibles aquestes qüestions que a la segona.

Són cridaneres l’escassa inclusió de notes al peu i la curta i desactualitzada bibliografia. Hom sap que les notes són, de vegades, un destorb tant per al públic generalista –que les considera un obstacle per a una lectura àgil i còmoda– com per als editors. Són, però, imprescindibles, ja que donen la possibilitat de comprovar que la narració dels autors és veraç i no una ocurrència i/o invenció, i ajuden, a més, perquè altres investigadors empren aquestes mateixes fonts, atés que la recerca no és una tasca individual i individualista.

Afers (2023)

Ara bé, el més sorprenent és l’absència de referències a les principals obres de la historiografia valenciana sobre els processos en què s’emmarca aquesta obra, que en són moltes i diverses. Qualsevol lector que s’hi aproxime tindrà la sensació que gens ni mica –o molt poc– s’ha fet des dels anys setanta, quan el llegat deixat pels treballs d’historiadors i historiadores com Aurora Bosch, Albert Girona, Jordi Palafox, José Antonio Piqueras, Javier Navarro, Rafael Valls, Vicent Comes, Antonio Calzado i Ricard Camil Torres, entre molts altres, és fonamental per a entendre i continuar historiant el passat valencià.

Tot i això, és ben d’agrair que un llibre centrat en un àmbit local puga tindre cabuda al panorama editorial valencià, generant múltiples oportunitats: per als lectors, que podran conèixer els processos esmentats –més que res la importància de la indústria del jute i dels seus treballadors i treballadores– en un microespai ben situat; per als autors, que troben un al·licient per a continuar la recerca sobre aquests espais tan necessitats d’anàlisis profundes, complexes i interrelacionades amb el seu entorn; i per a les mateixes localitats, situant-les com a focus d’interés per als investigadors i donant-los instruments per a valorar el seu passat.

La història ens explica com van ser les persones d’ahir i en aquest llibre es fan visibles aquestes persones.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa