L’any 2005 es constituïa Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català. Una iniciativa que comença a gestar-se la dècada anterior, quan es pren consciència de la mancança d’escriptors en llengua catalana en els circuits de difusió i les dificultats per als centres –de documentació i d’interpretació– que els representaven.
Tres anys abans, el 2002, es presentava el Directori de Cases, Museus i Arxius d’escriptors en llengua catalana, primer pas per localitzar els arxius dels escriptors, ubicar-los geogràficament i tenir les dades de contacte. En paral·lel a aquell directori, va nàixer la xarxa que està formada per 110 socis que representen cases d’escriptors, rutes i iniciatives literàries vinculades.
Actualment, podem trobar a la xarxa Espais Escrits 110 escriptors que es vinculen a diferents centres: 24 Centres patrimonials que inclouen centres d’interpretació dedicats a cada autor o autora; 14 Centres d’estudi que conformen biblioteques, càtedres universitàries o instituts d’estudi; 43 Centres de difusió que suposen altres iniciatives com ara rutes o itineraris literaris, jornades i diverses propostes que promouen la divulgació de la literatura.
Mireia Munmany, directora d’Espais escrits i cara més visible del projecte, ens explica la seua funció en la entitat:
Com a directora del projecte, la meva funció principal és coordinar i gestionar la Xarxa, impulsar els projectes que tenim engegats i buscar-ne de nous. Soc l’única treballadora en nòmina de l’associació, fet que implica assumir funcions molt diverses: des de la gestió i actualització dels webs (espaisescrits.cat i mapaliterari.cat), la comptabilitat i la recerca d’ajudes econòmiques, fins a la coordinació i desplegament dels projectes, com ara els clubs de lectura a les biblioteques, la formació per a docents o els tallers en veu alta als centres penitenciaris. També mantinc un contacte permanent amb els associats, que són la raó de ser de l’entitat.
Tota aquesta tasca, però, es fa en coordinació amb la Junta Directiva, formada per representants de diversos centres literaris, amb un funcionament clarament assembleari, ja que les decisions estratègiques es prenen col·lectivament. Tot plegat, per tant, esdevé un treball d’equip.
La junta directiva d’Espais Escrits està formada per Glòria Bordons, Anna Maluquer, Teresa Macià, Anna Aguiló, Fina Anglès, Montserrat de Anciola, Pau Vadell i Jaume Rufí, tots i totes adscrits a algun centre de difusió d’alguns dels autors i autores. Joan Francesc Mira n’és el president d’honor.
El projecte té una missió amb uns objectius específics relacionats amb la difusió literària i la promoció d’escriptors, penseu que al llarg d’aquests 20 anys s’han complert?
Aquesta és precisament la nostra feina: treballar per assolir els objectius fixats i que es poden consultar a la pàgina web. Al llarg d’aquests 20 anys n’hem incorporat de nous i n’hem reformulat d’altres per adaptar-los a les necessitats de cada moment. Totes les accions i projectes que portem a terme s’emmarquen en algun d’aquests objectius. Alguns s’assoleixen amb més facilitat que d’altres, però sempre treballem tenint-los en ment.
Què cal per a associar-se a la xarxa?
Inicialment, el criteri era “vetllar la memòria d’un escriptor patrimonial”, però era massa genèric. Ara especifiquem que s’hi pot associar qualsevol entitat que custodiï o vetlli per la memòria d’un escriptor català mort, amb obra creativa publicada en català.
Excloem els autors vius perquè entenem que ja disposen d’altres circuits de difusió. En el cas d’autors amb poc reconeixement, demanem un aval acadèmic o crític que n’acrediti la rellevància. A partir d’aquí es paga una petita quota anual i s’entra a formar part d’un projecte comú de vertebració del patrimoni literari català.
El projecte és una iniciativa privada no lucrativa, com se sustenta econòmicament?
El projecte es manté gràcies a diferents vies de finançament. D’una banda, els centres literaris associats aporten una quota anual de 165 € per formar part de la Xarxa. També sol·licitem una subvenció anual a la Institució de les Lletres Catalanes i, quan és possible, altres ajuts a organismes diversos per a projectes concrets.
Finalment, una via cada cop més rellevant són els serveis que oferim: cursos de formació, clubs de lectura, viatges literaris i altres activitats generadores d’ingressos que ens permeten avançar cap a una major autosuficiència i reduir la dependència de les subvencions.
És important arribar a molts llocs, hi estan representats tots els territoris de parla catalana?
L’objectiu és representar tots els territoris de parla catalana. Tot i això, la realitat és desigual. Catalunya concentra la major part dels centres associats. Les Illes Balears hi són presents a través de la Fundació Mallorca Literària, que representa més d’una desena d’autors. En canvi, al País Valencià, la Franja i la Catalunya del Nord la presència és molt reduïda, i a l’Alguer encara no hem aconseguit associar-hi ningú. En aquest desequilibri, les circumstàncies polítiques hi tenen un pes determinant.
Fem una crida, doncs, als organismes que vulguen associar-s’hi i les circumstàncies de titularitat els ho permeten, fer xarxa sempre beneficia. Hi ha algun cas fora d’aquest marc geogràfic que també hi forme part?
Actualment no hi ha membres fora d’aquest marc geogràfic. Tot i així, mantenim converses amb altres xarxes, com ara la francesa i l’espanyola, amb vista a possibles projectes europeus.
En aquest sentit, és especialment destacable el Mapa Literari que heu dissenyat on es pot recórrer ben bé tot el planeta amb els nostres autors.
Des del principi vam tenir clar que volíem cartografiar la literatura catalana sobre el territori. De fet, el nom d’Espais Escrits ja reflecteix aquesta voluntat de donar visibilitat a la nostra literatura a partir dels seus escriptors i del seu arrelament al país, amb totes les varietats lingüístiques i culturals que es fan tan evidents quan els llegim.
Aquest mosaic el vam voler plasmar en un mapa global perquè la literatura catalana, tant en versió original com en traduccions, ha estat present en molts indrets del món. I vam creure que seria significatiu poder recórrer el món a través de la veu i la mirada dels nostres autors.
Heu esmentat algunes activitats que contribueixen al manteniment de la xarxa i ajuden a assolir els objectius, seria llarg enumerar-les totes però, quines penseu que són les més exitoses?
A part del Mapa Literari Català, una de les més importants és el projecte que fem amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya Clàssics catalans al vostre club de lectura, que ens permet portar els clàssics a 50 biblioteques públiques de Catalunya.
Un especialista de l’obra escollida i en nom del centre literari que representa l’autor en dinamitza un club de lectura en qualitat d’expert. També cal destacar, pel context en què ens trobem, els Cursos de Formació que fem conjuntament amb el Departament d’Educació per explicar la literatura catalana dels nostres clàssics als docents i donar-los eines per treballar-los a les aules.
Últimament també fem Tallers de Lectura en veu alta als centres penitenciaris que funcionen molt bé i ens demostren com les arts ajuden a combatre l’aïllament social i a enfortir la cohesió de grup. La literatura, a més, té el poder de despertar la sensibilitat i el plaer per l’ús del català.
Sens dubte, la literatura és un vehicle imprescindible per a despertar l’afecte per la llengua.
Les iniciatives que esmenteu com a més exitoses, són també les de major expansió?
El Mapa Literari Català, que té un abast territorial ampli, ha esdevingut la nostra proposta amb més projecció i una autèntica carta de presentació. Junt amb les dinamitzacions als diversos clubs de lectura, que tenen molt bona acollida, encara que, de moment, només les hem aconseguit desplegar al Principat.
Com interveniu en l’àmbit de l’educació?
El 2014 vam començar a organitzar cursos de formació en jornades concretes o aprofitant els períodes de vacances dels docents. A partir del 2018 vam iniciar una col·laboració amb el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, i des d’aleshores organitzem diversos cursos anuals per acostar els clàssics catalans al professorat, principalment de secundària, tot i que també en tenim alguns enfocats a docents de primària.
Inicialment, aquests cursos volien donar a conèixer els centres literaris com a recurs educatiu, per això durant l’any es visiten alguns d’aquests centres. Amb el temps, també hem anat ampliant l’oferta i organitzem cursos centrats en obres o autors concrets, sempre partint de la seva obra.
Tenim molt en compte l’evolució del currículum educatiu i també treballem temàticament la literatura, és a dir, s’explica la literatura medieval o la del segle XIX a partir d’eixos temàtics com ara l’amor, la guerra, la ciutat, etc.
Conjuntament amb el Museu d’Història de Barcelona també havíem fet cursos vinculant la vigència dels clàssics amb qüestions actuals: per exemple, abordar la problemàtica de l’habitatge o la migració d’avui a partir dels nostres clàssics amb la idea que la literatura sempre ens interpel·la i ens ajuda a desxifrar el present.
Per què considereu que és important fer xarxa?
El camí passa per crear comunitat. Fer xarxa és essencial perquè permet compartir reflexions, problemàtiques i, sobretot, buscar solucions de manera conjunta. Al llarg dels anys hem treballat per construir un espai on els centres, sovint petits i dispersats pel territori, no se sentin sols i puguin avançar plegats en una mateixa direcció. Units també podem reivindicar millores i la professionalització de la gestió del patrimoni literari.
Un camí que no sempre és fàcil quan parlem de literatura i educació. Quina iniciativa ha sigut fins ara especialment complicada i, malgrat tot, heu tingut clar que era necessària?
El Mapa Literari Català ha estat, des del principi, una iniciativa especialment complicada de posar en marxa. Sovint diem que es va avançar a la tecnologia, fet que en va dificultar molt el desenvolupament. Inicialment els mapes es compraven a la Cartoteca de Catalunya, aquest fet il·lustra els canvis que hi ha hagut en poc temps.
Un projecte tan ambiciós demana una tecnologia molt puntera i des d’una associació privada sense ànim de lucre no sempre s’hi pot fer front. Avui ens trobem en un moment crític: o bé refer-lo completament —amb el cost econòmic que això comporta— o deixar-lo, assumint la pèrdua intel·lectual i cultural que això implicaria.
Les dificultats inicials del projecte encara ens acompanyen avui dia, però satisfetes de continuar-hi batallant per tot el que suposa per l’associació i pel país, un projecte ciutadà que posa la literatura catalana al centre.
Per contra, també totes aquestes tasques reben una recompensa, a diferents nivells. Quina és la millor retroalimentació per la qual ja paga la pena tot el treball d’aquests anys?
Veure com avui es parla amb tanta naturalitat del concepte de patrimoni literari. Aquest terme el vam encunyar durant la constitució d’Espais Escrits, inspirant-nos en la xarxa francòfona Fédération des Maisons d’écrivains et des patrimoines littéraires. És gratificant comprovar com el concepte s’ha consolidat i s’ha incorporat tant a la societat com a l’agenda política.
De mica en mica… Quines són les accions que calen ara mateix?
Ara mateix, és fonamental fer accessible la literatura catalana —i, alhora, la llengua— a la nostra societat, perquè no es percebi com un patrimoni reservat a les elits. Cal evidenciar que som hereus d’una tradició literària que cal reivindicar.
Per això desenvolupem activitats en diversos àmbits: centres penitenciaris, biblioteques, consorcis per a la normalització lingüística… per acostar la literatura a diversos públics.
En aquest sentit també hem creat espectacles teatrals i musicals com ara el de Totes les ones de la mar. Gemma Humet canta els clàssics per celebrar els vint anys de l’associació i el premi Noves veus pels vells mots, una iniciativa de la Xarxa que vol reconèixer la millor adaptació musical contemporània d’un text literari d’un autor o autora vinculada a Espais Escrits. Una acció més que vol contribuir a fer visibles els autors clàssics i que configuren la història de la literatura catalana.
La música sempre és bona aliada a l’hora de difondre la paraula. Suposem que teniu més propostes futures, com heu plantejat la continuïtat perquè s’adapte als nous temps sense perdre l’essència?
Ho anirem veient, però la nostra feina continuarà centrant-se a vetllar pel llegat dels escriptors patrimonials catalans tot articulant els centres que preserven i difonen la seva memòria, i reivindicant que formen part d’una tradició literària que ens ajuda a entendre qui som.
Si un fet podem assegurar és l’activitat incansable de la xarxa, n’hi ha prou amb entrar al seu espai web per a comprovar les propostes vigents en cada moment. Entre les destacables, la convocatòria d’un premi per a musicar lletres dels autors associats, una oportunitat oberta fins al mes de març per a investigar en els versos i crear la millor cançó.
Els viatges constitueixen també un dels atractius, ara mateix hi ha anunciat el de Ginebra d’Aurora Bertrana i Mercé Rodoreda. Jocs i tota mena d’actes que tinguen com a missió donar a conéixer qualsevol aspecte literari fan créixer aquesta xarxa que s’escampa des de fa dues dècades i esperem que continue teixint vincles i lletres durant molts anys.
