Són Cristina Sagrera i Aaron Sánchez, creadors i editors de Gata Maula, una editorial independent en català amb seu a Girona que neix a finals de 2024 i ja ha publicat tres títols.
Expliqueu-me sisplau per què vàreu triar aquest nom per a una editorial. Em sembla una meravella. Heu parlat sovint de la imprescindible curiositat felina.
GM: Em fa molta il·lusió que el nom estigui agradant tant! Era una expressió que havia escoltat de petita, i sempre m’havia fet molta gràcia quan les meves àvies la feien servir. Volia incorporar aquest record tan personal, i a més a més m’encanta aquesta idea de ser més del que els altres perceben de tu, tenir aquesta part amagada.
Què diferencia Gata Maula de les altres editorials? Quines són les vostres prioritats?
GM: Veig els llibres que publiquem com una prolongació del que jo hagués recomanat com a llibretera, o el que em compraria com a lectora. Ara com ara, per a mi, la prioritat seria anar construint un catàleg variat, que ofereixi opcions per triar, perquè pugui haver-hi un llibre per a cada ocasió i lector diferent.
De moment heu publicat tres títols: La balada dels ocells de muntanya, de Can Xue, La teranyina, de Joseph Roth, Al capvespre, de Hwang Sok-yong. Aposteu per obres universals desconegudes pel públic català, i això és un acte de valentia. Quina serà la línia editorial a partir d’ara?
GM: El quart ja està a punt de sortir, i personalment em fa moltíssima il·lusió perquè he estat molt en contacte amb l’autora, i tinc unes ganes enormes que els seus llibres es puguin llegir en català! De moment ens centrem en narrativa estrangera, però no tanquem portes a incorporar autors en català més endavant, però tot just comencem i volem continuar amb les traduccions.
Una bona traducció és fonamental. Com abordeu el procés de revisió i d’edició d’un manuscrit per assegurar-vos que manteniu la veu de l’autor?
Absolutament! Si no tens una bona traducció no pots tenir un bon llibre. Per sort hi ha grans professionals en aquest sector, d’una qualitat impressionant i molt respectuosos amb el text sobre el qual treballen, que és sempre en l’idioma original. Així s’evita que això sigui com el joc del telèfon perquè s’ha traduït a partir d’una altra traducció en un idioma diferent de l’original.
A més a més d’una bona traducció, també és importantíssim fer una bona correcció del text, i un cop feta rellegir el text tantes vegades com faci falta. Amb l’Aaron ens agrada llegir el text en veu alta per saber com es llegeix, potser no és el més habitual, però ens dona certa seguretat abans de treure el llibre.
Quines tendències o canvis heu notat en la industria editorial dels darrers anys i com creieu que afectaran la feina dels editors en un futur?
No sé si et refereixes a l’ús d’IA… El que puc dir sense manies és que no en soc gaire fan. Entenc que pot ser una eina per agilitzar feina administrativa, però no soc partidària que substitueixi traductors, correctors, dissenyadors gràfics, etc.
Certament, les noves tecnologies han facilitat molts recursos a les editorials independents, avui podem parlar per videotrucada amb qualsevol agent literari a l’altra banda del món i rebre un manuscrit en pdf en qüestió de segons, però la conclusió final ha de ser un llibre a les teves mans.
Ens agrada pensar que publiquem llibres que tenen una mica de cada persona que hi ha treballat. Les traduccions necessiten ànima i volem mantenir aquesta ànima en els nostres llibres.
Quin paper creieu que juguen els editors en la creació d’una obra que transcendeixi el temps i les modes?
Un llibre suposa una feina col·lectiva que ha de fer brillar el talent d’un escriptora o escriptor. Els bons editors han d’escollir les persones adequades per a aquest equip i fer-los còmplices per crear la millor coberta, la traducció més precisa, etc.
Quan publiques un llibre on has invertit mesos, tant tu com el teu equip, i hi creus, aprens a recolzar la seva feina i vols que els lectors puguin sentir el mateix, i enamorar-se una mica del que edites, fer-ho així evita ser una moda passatgera.
No importa si no li agrades a tothom, cap llibre és per tothom, però si crec que tothom té un llibre que li pot agradar, i quan el trobes t’acompanya sempre.
Un dia vàreu dir que Girona és una zona molt potent que té un ambient estretament relacionat amb el llibre i la lectura.
Crec que Girona podria ser un referent i un reclam molt potent dins aquest món, sobretot que donés presència a les editorials, escriptors, etc., que existeixen aquí. No hauria de fer falta anar a Barcelona per assistir a actes de cert renom en aquest sector, o tenir-ne de comptats. Girona té la capacitat per poder organitzar activitats d’aquest estil, i que iniciatives culturals sempre enriqueixen la ciutat.
No oblidem que grans noms com són Roberto Bolaño, Mircea Cartarescu, Arianna Harwicz o Patti Smith han posat els seus peus a la nostra ciutat.
