Es fan dir Llenguaferits, un mot inventat i paral·lel al de lletraferits, aquells que senten una passió extremada per la literatura. No debades, David Vila i Ros i Jessica Neuquelman tenen aquest sentiment exacerbat per la llengua. Més ben dit, podríem dir que és un afecte que no es professa en exclusiva, sinó que es converteix en poliamor cap a totes les llengües, especialment les romàniques.
Per a ell, el català és la llengua materna, ella la va descobrir quan va vindre a Barcelona a fer un Erasmus de la titulació de Filologia Hispànica des de Dunkerque, amb total desconeixença de l’ús real de l’idioma i algun prejudici induït. Ara, tots dos es disputen qui se l’estima més.
Què va propiciar el naixement de Llenguaferits?
Llenguaferits va néixer arran de la nostra (re)trobada en una biblioteca de Cunit on en David feia una xerrada sobre el món del vi i de la paraula. Com a amants de les llengües del món i sobretot del català, està clar que havíem de fer “alguna cosa” plegats!
Com definiríeu el projecte?
Llenguaferits és el punt de trobada de dos bojos per les llengües, de dos bojos pel català. Ens apassiona tot el que té a veure amb la diversitat lingüística i, lògicament, amb el català, la llengua pròpia del país. I el que volem és compartir aquesta passió, combinant el rigor dels continguts amb un plantejament amè i participatiu. L’objectiu? Despertar l’interès per les llengües i animar a fer un ús normal i desacomplexat del català, arreu i amb tothom.
En quin moment va ser?
Inicialment havíem de tenir un espai a Ràdio Sabadell, però ens el van concedir just abans del confinament. Aquest fet va deixar la proposta en suspens –la vam poder reprendre al cap de més d’un any–, de manera que vam aprofitar el tancament per anar treballant altres continguts que volíem compartir. Quan tot es va obrir, vam llançar-nos-hi.
Per què s’enamora de la nostra llengua una estudiant francesa de Filologia Hispànica?
Sempre dic que el castellà em va portar cap al català! Sempre havia volgut ensenyar aquesta llengua i amb aquell objectiu vaig venir d’Erasmus a Barcelona. No sabia res del català ni tan sols de la realitat lingüística del territori. Vaig connectar de seguida amb la llengua catalana, primer de tot, per la seva semblança amb la meva llengua inicial, el francès. Vaig sentir la necessitat de saber-ne més, d’aprendre el català i la vida m’ha fet anar per camins intrínsecament relacionats amb la llengua, el país i la seva gent. Fa uns 20 anys, em vaig enamorar bojament del català, i la història d’amor continua!
Per poder mostrar al món aquest amor desmesurat, expressen una altra reivindicació, el conte com a gènere major. Reclamen la consideració de la narrativa breu com un gènere amb la mateixa categoria que la novel·la i no com el germà petit. Per això, David, el creador dels relats, protesta i s’enquimera quan algú li pregunta quan escriurà un llibre de veritat. I, si no ho són de veritat, jugant jugant, ja tenen plegats quatre títols publicats per a adults i un per a infants. Just aquesta catalogació, contes per a adults, és un altre motiu de confusió i brometa, segons diuen, perquè molta gent creu que les narracions per a adults només poden ser de temàtica eròtica.
Quin és el teu concepte del conte, David?
El conte és, per a mi, un gènere cabdal que, tanmateix, és massa sovint menystingut. Se’l tracta de gènere menor, i no ho és! El conte no és una novel·la curta. És tot un altre món. En el conte no pots donar gaires detalls de qui són els personatges, de com són, d’on passa l’acció o quan. Quan llegeixes un conte et trobes, de ple, en una història, que no saps d’on ve ni cap a on va. És gairebé un instant, com una fotografia de paraules. Aleshores, el lector hi ha de ficar cullerada, ha d’imaginar o intuir el que no s’hi diu, i això el fa més partícip de tot plegat. I em sembla meravellós.
David, tu ja escrivies contes abans del projecte, veritat? Ha canviat el plantejament a l’hora d’escriure en pensar que seran traduïts?
Sí, he publicat llibres de gèneres diversos, des de divulgació lingüística fins a poesia, però és en el conte on em sento més còmode. Quan vaig començar a escriure i publicar reculls de contes no em vaig plantejar que un dia serien traduïts. De fet, si mai hi pensava, planyia el traductor o traductora que ho hagués de fer, perquè m’agrada fer servir molts jocs de paraules, utilitzar mots genuïns que són, a voltes, gairebé intraduïbles! Ara bé, veient que la “meva” traductora al francès se’n surt tan bé –oi, Jess?–, em quedo més tranquil. La veritat és que no hi penso, en la possibilitat que siguin traduïts. I és que els traductors són artesans, i fan meravelles amb les llengües d’origen i de destí!
Només decideixes tu la temàtica i estil dels textos o, en tant que seran compartits, també es comparteix el procés creatiu?
La tria dels contes que vam voler traduir per als llibres Un univers de contes i Entre nosaltres la vam fer conjuntament a partir dels contes que tenia publicats en llibres anteriors. Per tant, el que el lector acaba trobant en aquests reculls és fruit d’una selecció conjunta plenament llenguaferida.
Quins criteris defineixen les traduccions, a quines llengües, Jess?
Soc l’autora de totes les traduccions al francès i també en alguns contes a altres llengües com ara el castellà i l’italià. Tant jo com els altres traductors ens hem beneficiat de llibertat total a l’hora de traduir. És molt fàcil treballar amb en David (riu)! El gènere del conte, però, té les seves dificultats al moment de la traducció atès que de debò requereix un alt coneixement de les dues llengües per poder elaborar un altre conte traduït que sigui alhora tan dinàmic, fluid, ric, divertit, genuí i crític com l’original.
Aquests cinc volums, Perspectives. Un món de llengües, Un univers de contes, Els Petits Llenguaferits, Entre nosaltres. Un viatge vers la intercomprensió a través del conte (tots a Sibilam Edicions) i Sota la figuera. Converses a tres veus sobre el que poc que sabem i el moltíssim que no sabem (Voliana Edicions) són, en la majoria dels casos, bilingües o multilingües, ja que estan editats en català i francès, i algun conté traduccions en més llengües, fins a 21. Just aquest és el fet que suposa un dels altres trets característics i una defensa més del projecte, la intercomprensió lingüística.
Les vostres narracions proposen una història, però també se centren en el codi, el fet de fixar-se en la llengua i les possibilitats de connectar-la amb l’original, és així?
Com dèiem abans, la traducció de contes no és una tasca fàcil. Però alhora és un camí apassionant. Hem de fer que el lector connecti amb la història “catalana” del David a través del prisma d’una altra llengua, segurament la seva. Per tant, hem de fer servir un llenguatge idiomàtic propi sense desvirtualitzar la versió original. Un repte engrescador, vaja, per a nosaltres, traductors!
A qui heu sigut capaços d’atraure més, als catalanoparlants o a parlants d’altres llengües que tracteu?
Bona pregunta! De fet, gran part de qui compren els llibres són certament catalanoparlants, bàsicament perquè la nostra àrea d’actuació se centra als Països Catalans. Tanmateix, mitjançant l’obra traduïda, pretenem arribar a parlants d’altres llengües perquè descobreixin el català, vegin en alguns casos com la seva llengua és molt semblant i, per tant, que sentin l’impuls d’aprendre-la. Creiem molt en la màgia de la intercomprensió.
Penseu que la vostra tasca pot col·laborar a eliminar prejudicis lingüístics?
Esperem que sí. Nosaltres volem que qui assisteixi a alguna de les nostres activitats prengui consciència que les llengües són un patrimoni col·lectiu, una riquesa que hem de saber preservar tot fent-la servir. I atès que estem parlant d’un món ple de prejudicis –llengües de primera i de segona, suposats dialectes i patois, omnipotència apresa per part dels parlants de llengües dominants, convergència lingüística amb les llengües fortes per part dels parlants de les minoritzades i un llarg etcètera–, aprendre a trencar-los i començar a utilitzar les llengües amb plena consciència, sabedors que el seu ús social depèn de nosaltres, és el gran objectiu que ens fixem.
A banda de llibres, també presenteu altres iniciatives com ara els recitals, conferències i tallers, en què consisteixen?
Sí, d’una banda oferim conferències sobre diversitat lingüística i sobre el català, amb els objectius que suara esmentàvem. D’una altra banda, activitats i tallers per a totes les edats, des d’alumnes d’infantil i primària fins a joves de secundària i adults, alguns per a tota mena de perfils lingüístics, d’altres de pensats específicament per a aprenents de català o per a col·lectius concrets, com ara els claustres de professorat. Finalment, tenim una part més escènica, d’espectacle, a partir de recitals en diverses llengües en què compartim contes de collita pròpia o l’obra d’autors cabdals com són Enric Larreula o Miquel Martí i Pol.
Tot aquest ventall de recursos està detallat en el seu espai web on també hi figura el formulari de contacte i el calendari d’actuacions. D’aquesta manera, s’ofereixen diverses possibilitats que poden respondre a edats i necessitats diferents a l’hora de trobar un acte sobre llengua d’acord amb determinats públics.
Sempre són sobre la creació pròpia?
Sí, totes les nostres iniciatives de creació pròpia pretenen acostar el públic a la diversitat lingüística i al català. I tant de bo les persones que surtin de veure’ns també s’engresquin a crear i a llançar-s’hi. Perquè entre tots sumem, entre tots aprenem, entre tots ens divertim i, tots plegats, lluitem.
Treballeu molt per al públic infantil i adolescent, quina rebuda tenen els recitals en llengües que no coneixen?
La veritat és que treballar amb nens i adolescents és un repte. En sabem un bon tros, com que som professors. Cada activitat és una experiència i ens permet viure realitats diferents. La rebuda sempre és molt positiva i ens ho passem molt bé, sigui quin sigui el format. Ara, de vegades ens arriba un vel de tristor quan ens adonem que l’ús de la llengua catalana és residual en alguns llocs –i escoles. Però sentim que estem fent una tasca important i són moltes més les experiències encoratjadores que no pas les negatives.
Els recitals, com han dit, no estan limitats només als relats propis i es tracten sempre des de la perspectiva de les traduccions i la diversitat idiomàtica. Els contes s’expliquen en dues –català i francés– o més llengües. Són narrats per part dels dos components, David i Jessica, i sempre inclouen alguna petita posada en escena o dramatització. Les històries són variades i oscil·len entre la realitat i la ficció, entre l’absurd i la lògica, entre l’amor i la revolta amb alguns tocs ben calderians.
Quin és, ara per ara, el resultat de la vostra experiència?
Estem més de quatre anys amb el projecte Llenguaferits i n’estem tan contents i agraïts! El volum descomunal de treball invertit ens ha obert un camí preciós entre les llengües, el territori i les persones. Ens encanta voltar per punts diversos dels Països Catalans. De fet, fa ben poc, vam ser a la Marina i a l’Alacantí compartint recitals i tallers i tenim moltes ganes de tornar-hi!
Hem anat creixent de forma molt orgànica des de la llibertat, l’assertivitat, el compromís, l’energia, l’alegria i l’amor. Fins ara, no ens ha fallat cap d’aquests pilars. I així volem continuar!
Amb tot, pretenen oferir una perspectiva del paisatge lingüístic arreu del món, amb l’afany de crear sensibilitats, eliminar prejudicis i exemplificar diverses formes de veure el món depenent de la llengua que organitza la realitat en el pensament. Anar del particular al general o fer el viatge a la inversa, la relació de visions i referències tornant sempre a la base de la qual parteix la seua mirada, el català.
Teniu intenció d’incorporar noves aportacions, canvis?
Nosaltres sempre estem oberts a nous formats, o a noves propostes. Moltes de les activitats que duem a terme actualment són fruit de suggeriments fets per assistents a les nostres activitats. “No teniu pas un taller per a les escoles?” “Disposeu d’alguna activitat per a persones nouvingudes?” I així han anat sorgint els diversos formats que estem compartint en aquests moments arreu del territori. Així doncs, si algú ens hi vol dir la seva, som tot orelles! Aprendre, descobrir, són també els nostres motors. Ho diem sempre: Llenguaferits, som-hi!
Que us dure molts anys la passió!
PD: La Veu dels Llibres està editada 100% en valencià i treballa per articular el corredor mediàtic català-valencià-balear. Necessitem el vostre suport econòmic: dona i agermana’t a través d’aquest enllaç. És bonificable.
