És Laia Regincós, directora i editora d’Edicions de la Ela Geminada —una editorial gironina fundada el 2011— i creadora de la col·lecció Idil·lis de literatura eròtica en català.
Laia, entres a dirigir Ela Geminada el 2018. Amb motiu del nou canvi de direcció, presentes un nou equip, un nou disseny i la creació de nous projectes editorials. Explica’m una mica què penses que has aportat a l’editorial.
Després de set anys dirigint la Ela sola em semblava que era bon moment per compartir el projecte amb persones que tenen ganes de treballar i que hi creuen. Dos caps pensant sempre són millor que un de sol i estava cansada de mi mateixa, la vida d’editor pot ser molt solitària. Amb el nou disseny dels llibres només volia fer palès el canvi, una ventada, una nova etapa. Pel que fa al que he aportat al projecte, diria que una cosa molt òbvia: un relleu generacional que és naturalíssim, i dono gràcies a l’antic director que al 2018 em va fer confiança.
En aquesta nova ventada vas incorporar una col·lecció de literatura eròtica en català, Idil·lis. Com era la situació de l’erotisme literari català fins ara?
Quan vaig crear Idil·lis volia reivindicar aquest gènere sovint considerat de segona tot partint de la idea que, si volem una literatura catalana plena, hem de conrear tots els gèneres. L’objectiu és explorar les possibilitats de l’erotisme: la literatura eròtica pot entonar-nos però alhora parlar-nos de moltes coses, plantejar debats, i fer-nos riure o gaudir de la mateixa manera que també pot incomodar-nos molt. La cultura ja ho té, això, oi?
La qüestió és recuperar un patrimoni molt català: l’escatologia, la grolleria, la disbauxa. I què carai, toca trencar tabús i vergonyes històricament incrustades. Vaig inspirar-me en les col·leccions dels 80 de la Marrana, la Piga i la Sonrisa Vertical perquè em semblaven projectes estripats de l’època i no podia ser que no tinguéssim res així avui en la nostra llengua. Potser ens hem quedat massa temps a la banda del seny i hem d’anar recuperant la rauxa de manera totalment desacomplexada.
La col·lecció Idil·lis ja porta nou títols publicats, que destaquen per la diversitat i la inclusió: Anaïs Nin, Pedrolo, Ella Baxter, Marta R. Gustems, Emma Becker, Marquès de Sade, Jaume Creus, de nou la Nin i la valenciana MR. Què tenen en comú a banda de l’erotisme de qualitat?
La literatura eròtica abans de tot és literatura, i aquest és un lema sota el qual intentem treballar. També perquè hi hagi diversitat: des de llibres que et fan petar de riure, d’altres que fan reflexionar sobre el desig, d’altres que volen posar calent, d’altres que exalten la sexualitat i d’altres que incomodaran molt. En el sexe no tot són flors i violes, i no podem pretendre no tocar aquest tema. També penso molt en aquella frase de la Marçal: “L’escala fosca del desig no té barana”.
Quins són els principals desafiaments que trobes a l’hora d’editar llibres de temàtica eròtica en català? I com es gestiona la línia entre erotisme i pornografia?
La vergonya. A les fires, que és on podem interactuar més amb els lectors, és veu moltíssim. I quan ve algú i ens demana l’últim títol perquè l’hi falta sense preocupar-se si el del costat el sent, li admiro la desinhibició: la vida així deu ser molt més divertida. Per la resta, no suposa cap repte. El català és igual de vàlid per a aquests registres com qualsevol altra llengua. Qui digui que el català no és sexi és que no el parla, i estic tipa que ens ho arribem a qüestionar fins i tot els catalanoparlants. Ens falta alguna paraula de vocabulari nou per no haver de dir-ho en anglès, però és que el món va molt de pressa. Però bé, si ens cal ens ho inventem.
Pel que fa a erotisme-pornografia, no cal gaire gestió, la pornografia és una possibilitat més dins de l’erotisme. Si està ben narrat i no sembla una visita al ginecòleg és una meravella.
Edicions de la Ela Geminada també és dels pocs segells en català que publica filosofia. Això mereix una celebració en temps en què aquesta disciplina es considera poc menys que una assignatura que cal eliminar dels plans d’estudi.
Publiquem filosofia gairebé per militància. Sincerament és preocupant que se’n llegeixi tan poca. Jo dic: menys autoajuda i més filosofia. Però suposo que fa mandra o por enfrontar-s’hi i en tenim prou amb quatre frases Mr. Wonderful ben mastegades. La nostra vida no sembla feta per llegir filosofia: vol temps i paciència.
Entre això i els gamarussos que volen eliminar-la de l’escola, sembla que només haguem de viure per treballar com mesells i no plantejar-nos res. Jo soc on soc avui gràcies al meu professor de filosofia de l’institut. Durant els episodis de rebel·lia adolescent i quan tot és una merda, la filosofia pot obrir-te una escletxa i de pas t’endreça el cap.
Quins nous projectes barrines per incloure al teu segell?
De moment hem parlat que tenim ganes de publicar més gent viva. Però val a dir que les obsessions em travessen constantment i desemboquen en llibres de la Ela, així que ves a saber què ens espera.
Queda clar que l’aposta d’Ela Geminada és impulsar la cultura catalana des de la perifèria i contribuir al teixit cultural de Girona. És important reivindicar la descentralització de Barcelona, oi?
M’encanta la capital però cal fer atractives les comarques per treballar en el món de la cultura, que ningú que s’hi vulgui dedicar hagi de marxar-ne. I la importància dels teixits culturals populars, que no tota la cultura ha de sortir des de les institucions i els ajuntaments. M’agrada pensar que hi aportem un granet de sorra. També defenso la idea de poder encarar i aixecar un projecte amb perspectiva de país des de fora de Barcelona. Sense deixar, és clar, de mantenir una vinculació especial amb terres gironines: d’aquí editar Prudenci i Aurora Bertrana o Joaquim Ruyra, per exemple.
