Federico Puertos Grimaltos es dedica al comerç exterior… i a escriure. Treballa i tecleja des de Castelló (la Ribera Alta), l’antiga Castelló de Xàtiva o Castelló de Carcaixent, com era conegut antigament. És la tardor i sembla la primavera, alguns tarongers i magraners floreixen en aquesta part de la comarca, desorientats per un clima que se’ns escapa de les mans. Passegem i parlem. És aquest home, ell mateix, qui, a través de diverses plataformes com ara Amazon, Smashwords o Apple, s’autoedita els seus llibres… que acaben imprimint-se a Anglaterra, Txèquia o Polònia, “sota demanda” del comprador. En només tres dies, el client rebrà el llibre a casa editat exclusivament per a ell. En pocs anys ha escrit 1609, Galeón, que s’ha publicat en castellà i en anglés. Tosca. Diari d’una gossa extraordinària, publicat en valencià i traduït ara al castellà, La residencia, publicat en castellà, i un quart T’espere en Santa Anna, publicat només en valencià.
Com funciona aquest negoci? Perquè no vas editar els teus llibres en alguna editorial com ho fa tot el món?
Em vaig fer arrere en repassar diverses propostes per a publicar la meua primera novel·la i els vaig demanar als proposants que m’enviaren les condicions del contracte per poder estudiar-les, abans de signar cap document que em lligara per a tota la vida. Quan vaig llegir els esborranys dels contractes de dues editorials els vaig contestar directament que no m’interessava. A la tercera li vaig proposar que canviara tres o quatre clàusules de les quaranta que hi havia registrades i no em vam fer cas… i, a una quarta, li vaig fer tantes preguntes sobre les clàusules abusives que em presentaven en el document contractual… que em contestaren que, o bé signava com estava, o tot quedaria en orris, en res. I Així vam quedar!
Com va trobar l’alternativa editorial en la qual ha publicat els seus llibres?
Jo viatge molt per Europa a causa de la meua feina. No sé si per casualitat o per causalitat vaig conéixer una correctora professional que treballava per a una gran editorial i que acabava de deixar-se la feina per a muntar-se una empresa més discreta dedicada a la correcció, maquetació i edició, tant en paper com en digital, de llibres de qualsevol gènere. Tot això al servei de l’entramat empresarial d’Amazon.
Aleshores, vaig començar a estudiar els avantatges i els inconvenients de publicar amb ella i el seu equip… i em vaig decidir. Al final, em vaig aventurar a entregar-li el meu projecte per a fer una revisió i correcció ortogràfica integral, la maquetació i l’edició completa… i signàrem un contracte amb unes clàusules en les quals les dues parts estàvem totalment d’acord. I la maquinària es va posar en marxa.
Realment no és el mètode més usual, però a vosté li ha funcionat, no?
Aquesta alternativa a les editorials tradicionals m’ha obert els ulls, encara que hi ha gent que hi està en contra.
Els canvis produïts per l’activitat d’aquesta companyia gegant en què he publicat ho han revolucionat tot… i açò no és el futur, és el rabiós present. Només en l’ara succeix l’aventura!
Quan veig que d’ençà que es fa una comanda fins que arriba a casa del comprador passen només dos o tres dies i el llibre acaba de ser imprés “a la carta” a Anglaterra, Polònia, França, Madrid o Barcelona… encara em sorprén. La filosofia de la impressió és la següent: IBD és la Impressió Sota Demanda (IBD) o Publicació sota demanda (POD-Print Of Demand). M’agrada com funciona perquè, en certa manera, saps que el llibre està penjat en la pàgina de la plataforma i no s’imprimeix fins que algú decideix comprar-lo. Ho trobe perfecte, perquè ja no fan falta tirades de 500, 1.500, 2.500 llibres destinats a la distribució en les llibreries i biblioteques. Això ens evita les fortes pèrdues financeres que pateixen algunes editorials convencionals en l’hipotètic cas que el llibre no tingués una gran demanda.
Pel que fa als llibres digitals, la descàrrega és immediata després de fer la compra. Les vendes en aquest format han augmentat en un percentatge molt alt des de la pandèmia de la Covid-19. És més barat, encara que molta gent prefereix el paper.
Vosté presenta l’original, després de les últimes galerades… i què és el que passa després?
Primer em vaig donar d’alta en Hisenda com a autor i editor i tots els meus llibres porten el seu ISBN i Dipòsit Legal i, és clar, es poden vendre en totes les llibreries com qualsevol altra obra d’una editorial tradicional. He distribuït els meus llibres per tot l’Estat espanyol i els he venut també pels cinc continents.
Fiscalment com s’ho fa? Com s’ho apanya?
Vaig consultar amb un advocat i em vaig donar d’alta amb la plataforma editorial signant amb un contracte per a Espanya i un altre per a la fiscalitat dels EUA i la resta del món. En tot aquest procés quedava clar quant cobraria jo per cada llibre en paper i quan pel llibre en digital. I quin royalty em tocaria mensualment per totes les vendes. En paper sempre és més car, en digital pot costar un llibre tres o quatre euros. I, de vegades, ens pirategen… i no hi podem fer res. Hi ha hagut casos de pirateria que, en una etapa posterior, acaben comprant-te un llibre… perquè ja et coneixen… i proven. Tot està registrat en la xarxa… i tot acaba sabent-se. Quan a l’iPod i les lectures digitals he de dir que, de vegades, algú comença un llibre i només acaba llegint unes planes… i la Plataforma editorial et paga la part proporcional de les pàgines consumides, les llegides!
Concretament en algunes d’aquestes plataformes existeix una biblioteca virtual que es manté amb una borsa monetària important dels subscriptors i els guanys acaben repartint-se entre l’empresa i els autors i autores que allí publiquen. En fi, és un altre món, no sé si pitjor o millor, però a mi em funciona.
Com ha triat la llengua a l’hora d’escriure? Ha fet vosté 1609, Galeón en anglés i castellà, La Residencia, en castellà… i ha escrit Tosca. Diari d’una gossa extraordinària en valencià i l’últim T’espere en Santa Anna, que acaba de publicar en valencià.
En 1609, Galeón parlava dels germans Cervantes, Miguel i Rodrigo, que s’embarcaren en un vaixell cap a les nostres costes després de deu anys d’exili i desterrament. Anys més tard, el 1609, l’any de l’expulsió dels moriscos, l’enfonsament d’una nau a prop de Dénia s’emportà molts secrets al fons de la mar. Quatre segles després, en 2009, un jove bussejador alemany trobarà entre les restes del vaixell enfonsat les respostes a tota aquesta trama.
Tot això ho havia embastat arran d’unes investigacions que jo havia fet feia algun temps… i em va semblar millor fer-ho en castellà pels personatges que farcien la història, que eren castellans. Però Tosca, el nom fictici d’una gossa intel·ligentíssima que vaig tenir fa temps i que era com de la família, em resultava més natural construir el llibre en la llengua en la qual la vam viure, la llengua de casa.
A la meua gossa li deien Maia, però quan jugàvem i es rebolcava per terra i botava entre les séquies del terme… aplegava a casa plena de fang i pols. La meua àvia Amparo ens deia sempre: “Llaveu la gossa, que ve plena de tosca”. I la memòria no falla: en el llibre l’he anomenada Tosca en record de l’àvia estimada.
Per últim, Santa Anna és un antic ermitori, alberg i balneari que es troba en un entorn paradisíac i que era i és un lloc referencial per a la gent de Castelló i els pobles dels voltants. T’espere en Santa Anna dóna vida de nou, hi reprenen ànima i cos, tots aquells personatges que vivien i treballaven allí, fa tant de temps. Ara és un lloc estimat a Castelló i els pobles de la rodalia, un lloc a recuperar allà dalt de la muntanyeta del Greu de la Saliva. La novel·la està ficcionada des de la història real i en ella apareixen aquells que la regien, els treballadors del balneari i l’hotelet… i el pas fugaç dels hostes que venien a buscar allí un tros del paradís terrenal.
En general, la meua pretensió és escriure els meus llibres i publicar-los en valencià, castellà i anglés. És clar… sempre que puga fer-ho. I amb aquest sistema acaben venent-se, no ho dubte! Però, alerta! No tinc res contra les editorials tradicionals… que treballen i fan el que poden.
Quina és la proporció de demanda dels seus llibres des del punt de vista lingüístic?
Mire, estic venent un 55% d’obra en castellà i un 45%, aproximadament, en valencià. Desconec ara la demanda en anglés, però també és important. Els meus lectors i clients, segons l’estadística, són joves i gent de mitjana edat, entre els vint-i-vuit i els cinquanta-tres anys. Per posar només un exemple: de Tosca en castellà n’he venut uns 1.800, mentre que en valencià n’he venut uns 1.400. Humilment… no està malament, no?
Ha venut llibres en valencià en altres països?
Fora de València i de la resta de l’Estat, m’han comprat llibres en valencià als EUA i dintre d’aquell país sobretot a Florida, també a Itàlia, França i Austràlia, entre altres. De vegades, i no ho sabem, allò que fem interessa a molta gent que no ho sospitaríem mai. Inclús si la història està escrita en una llengua menuda com la nostra!
Acabem la conversa, entre tarongers, en una tardor càlida i térbola.
Una telefonada d’un importador de fruites i hortalisses des d’Holanda ens interromp i fa baixar dels núvols l’escriptor i ara comerciant. S’entenen en anglés “a les dues bandes del fil”, amb algunes paraules soltes mesclades amb neerlandés. Tot per a fer una comanda de dos camions de pebres –pimentons– verds, grocs i vermells, de diferents grandàries: petits i mitjans per al mercat anglés, txec i alemany. Pebres i pebrots de la Ribera, verds, grocs i vermells, que seran distribuïts i consumits per tota Europa. Els rojos faran cap a la ciutat alemanya de Bremen, a la txeca Praga i a la britànica Evesham. Els verds i grocs s’enfilaran cap a Birminghan i Londres. I els de segona qualitat de tots els colors tiraran cap a Torí, Itàlia.
Esbalaït, vaig descobrint tot el món de la distribució dels pimentons atenent al gust i als colors desitjats dels consumidors del nord i del sud del continent. Federico penja, telefona una dotzena de vegades i posa en marxa tota la maquinària per a completar l’encàrrec, mentre cavil·la –diu, assegura– sobre la pròxima història que acabarà filant, maquetant i editant ell mateix amb l’ajuda d’un important entramat editorial internacional.
