Al País Valencià hi ha cinc universitats públiques. Comptem amb tres universitats que podem qualificar de generalistes per les titulacions que imparteixen (de València, Jaume I i d’Alacant), una que podem qualificar bàsicament de politècnica, encara que compta amb estudis de belles arts (Politècnica de València), i una altra (Miguel Hernández d’Elx), que es va construir a partir dels estudis de medicina i l’enginyeria agronòmica, però que s’ha eixamplat considerablement en altres graus i enginyeries fins a esdevenir una universitat generalista o d’àmplia oferta. Totes cinc universitats publiquen llibres i revistes científiques en suport paper i en suport digital, comptem a més amb una estructura administrativa més o menys complexa, però l’editorial de la UMH sols publica en format digital materials de classe i algunes actes de congressos. En 2019 es van publicar uns 375 llibres, 140 dels quals PUV, 83 UPV, 70 la UJI i UA, i una dotzena la UMH.
La funció de les editorials universitàries està definida en cada universitat, però, en síntesi, podríem dir que la seua missió seria editar els materials elaborats pels membres de la comunitat universitària com a resultat de la investigació, el que anomenem monografies d’investigació, i els textos relacionats amb la docència. A banda de la difusió del coneixement, que pot ser en forma de llibre o en suport de revistes, i els materials per a millorar la docència, les editorials universitàries també fem divulgació científica destinada al gran públic, assaig, edició de clàssics, i altres publicacions d’interès institucional. Sovint les universitats col·laborem amb altres universitats, altres administracions públiques, com ara la Institució Alfons el Magnànim, o amb editorials comercials, com són Afers, Bromera o Tirant lo Blanch, per citar sols algunes editorials valencianes.
Darrerament les comissions estatals d’avaluació ja no tenen el prejudici de penalitzar els autors que publiquen en les seues universitats.
En últim terme, les editorials universitàries (PUV, PUA, Editorial UPV, Publicacions de la UJI, Editorial UMH) depenem de l’arribada d’originals de la pròpia comunitat universitària, encara que en algunes ocasions publiquem llibres d’autors d’altres universitats que ens presenten els seus materials, bé pel prestigi d’una editorial universitària, com seria el cas de les PUV (l’editorial universitària més ben situada a tot l’Estat segons el rànquing SPI de 2018) o perquè hi ha una col·lecció especialitzada ben considerada en l’àrea de coneixement. És ací on trobem el principal problema per a captar els nostres autors: el professorat necessita publicar en l’editorial que estiga millor considerada en la seua àrea de coneixement (les 16 primeres editorials millor considerades pel professorat universitari de l’Estat espanyol són comercials) perquè això li reporta (o li reportava) una major consideració dels seus llibres. Publicar en una editorial comercial de prestigi o ben situada vol dir, en la pràctica, que l’autor (o el departament o la pròpia universitat, com passa amb moltes de les revistes millor situades) ha de pagar generosament els costos d’edició. Darrerament les comissions estatals d’avaluació ja no tenen el prejudici de penalitzar els autors que publiquen en les seues universitats.
Dos fenòmens negatius per a les universitats i per al País Valencià: alguns equips editorials abandonen la publicació de la revista, o es produeix una emigració dels autors cap a revistes d’altres universitats.
Les monografies d’investigació o els manuals docents que podríem considerar com a manuals de referència, per a poder ser editats per les universitats públiques valencianes, han de passar una avaluació externa de dos experts en la matèria, i posteriorment, o prèviament, un consell de publicacions o comité editorial, segons el cas, ha d’aprovar l’edició de l’original. Aquesta avaluació externa, en canvi, no la solen fer les editorials comercials.
En l’edició de les revistes científiques, cada universitat té una història i una política. La majoria de les revistes es publiquen sols en format digital i accés obert, encara que algunes mantenen també l’edició en paper per a vendre o per a intercanvis. En alguns casos, l’editorial universitària no assumeix cap funció en l’edició de les revistes de la respectiva universitat, sols hi assumeix algunes funcions o sols se n’encarrega d’algunes revistes, mentre que les altres depenen de la Biblioteca o d’altres unitats, o bé assumeix el suport a totes les revistes i manté la plataforma institucional d’accés lliure. Cada universitat té la seua casuística i la seua història.
A través dels portals institucionals de les respectives universitats es pot accedir gratuïtament a una considerable quantitat d’articles científics recents o històrics: Roderic i la web de Publicacions UV; Poli[papers]; e-revistes de la UJI, o Revistes.ua.es.
Aquest moviment pot ser neutre en algunes àrees de coneixement, però en les ciències socials i humanes, o la biologia, més relacionades amb l’entorn, fa que els temes locals perden interés.
Les mateixes tendències que penalitzaven la consideració dels llibres publicats en la pròpia universitat han afectat, i afecten, les revistes en la mesura que, si es vol aconseguir el segell de qualitat de la FECYT, per exemple, no hi poden publicar més del 30% d’articles d’investigació signats per autors de la respectiva institució, a pesar que les revistes científiques de les universitats valencianes envien a avaluar externament els articles que s’hi presenten. Això està produint dos fenòmens negatius per a les universitats i per al País Valencià: alguns equips editorials abandonen la publicació de la revista, o es produeix una emigració dels autors cap a revistes d’altres universitats i, a canvi, autors d’altres universitats publiquen en les revistes de les universitats valencianes. Aquest moviment pot ser neutre en algunes àrees de coneixement, però en les ciències socials i humanes, o la biologia, més relacionades amb l’entorn, fa que els temes locals perden interés en benefici d’altres línies d’investigació. En paral·lel a aquest fenomen, són poques les revistes que publiquen articles en català i pocs els autors que vulguen publicar en català. Al final, tot està condicionat per les comissions d’avaluació de l’ANECA o de la FECYT i la necessitat del professorat d’anar superant barreres i aconseguint trams d’investigació.
A pesar de tots aquests condicionants, les universitats públiques donen suport a les seues revistes amb l’objectiu de situar-les en els rànquings (FECYT, SCOPUS, ESCI, WOS…). Això no obstant, també ajuden els grups d’investigació perquè publiquen en les grans revistes de referència, pagant, encara que siga amb l’excusa de garantir l’accés obert, perquè les universitats pugen en els rànquings d’acord amb l’impacte dels articles publicats pels seus professors i investigadors.
Les administracions públiques tenim la responsabilitat de publicar i difondre el coneixement que es genera a les universitats, i això és el que intentem fer les editorials de les cinc universitats públiques valencianes, i amb aquests llibres, a més d’ajudar el PDI, mirem de mantenir i crear un col·lectiu ampli de lectors especialitzats o dels qui busquen en la divulgació científica estar al dia per a entendre millor el món i la nostra societat.
Josep Forcadell, Publicacions de la Universitat d’Alacant
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
