1.206 dones han estat assassinades a l’estat espanyol des que es comptabilitzen (2003), segons la Delegació de govern contra la Violència de genere. Les dades de Feminicidi.net apunten 1.417 feminicidis des del 2010. El silenci al si de la llar o en l’entorn de la parella, en general, és un gran aliat dels agressors i una llosa per a les víctimes. El llibre, segons l’autora, no és un manual per a llegir a la platja, és una guia per a conéixer amb profunditat quines són les situacions de perill en cas d’agressions de gènere i saber com s’ha d’intervenir davant del perill de la violència, de com escapar de la gàbia de la intimidació masclista al si de la parella.
L’estudi és fruit d’un treball acadèmic i professional i posa de relleu com han d’actuar les dones que pateixen la violència masclista, en el dia a dia, “desmuntant els mites que es mantenen al voltant d’aquesta xacra… i combina la teoria amb la pràctica per a ser més útil i més eficaç per combatre els agressors”
La professora Encarna Canet destaca en aquesta “guia” que la violència masclista existeix i és constatable. És estructural, perquè afecta a tots els àmbits de la vida de les dones i, per tant, és un problema polític global: “Un problema que ens afecta a tots”.
L’estudi és fruit d’un treball acadèmic i professional i posa de relleu com han d’actuar les dones que pateixen la violència masclista, en el dia a dia, “desmuntant els mites que es mantenen al voltant d’aquesta xacra… i combina la teoria amb la pràctica per a ser més útil i més eficaç per combatre els agressors”. Per a dur a terme aquesta publicació sorgida d’una investigació pacient, Canet ha realitzat nombroses entrevistes a professionals que atenen habitualment les dones que han patit violència de gènere, ja que aporten propostes de funcionament des de l’experiència.
L’autora analitza els mites o falses creences que es transmeten de generació en generació i que ajuden a perpetuar la violència masclista: no tots els maltractadors són iguals, no hi ha un únic patró; un altre mite molt estés rau a considerar que l’alcohol i les drogues són la causa de la violència. I en un altre sentit semblant, hi ha qui també té la falsa idea que l’agressor pateix algun trastorn mental i que, per això, actua d’aquesta manera. Aquestes falses creences s’emparen en el fet que l’addicció o la malaltia és utilitzada com a atenuant davant d’una possible condemna del delicte.
També, dins de l’anàlisi global per a conéixer les causes de la violència masclista, Canet repassa algunes actituds socials que condemnen les dones per considerar-les autores de la provocació que desencadena la violència. O que justifiquen que elles es mantenen suportant en bucle els seus torturadors perquè estan boges o perquè són masoquistes… o perquè confien en l’esperança d’un canvi: “ell no és així, ell canviarà… en un futur, tot anirà bé!”
Avui en dia, els mites s’han actualitzat i ens troben amb el que Miguel Lorente, expert en violències masclistes, anomena “neomites”, com ara la Síndrome d’Alienació parental (SAP), la “proliferació” de denúncies falses i la consideració dels homes com les veritables víctimes. Respecte a aquest tema de les denúncies falses, caldria remarcar que el Grup d’Experts en Violència domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va publicar el 2009 una anàlisi de 530 sentències penals dictades a l’Estat Espanyol per violència masclista, de les quals només un cas (0,19%) es podria considerar una possible denúncia falsa. En el mateix sentit, el catedràtic de Dret Penal Fernández Teruelo minimitza la gravetat de les possibles denúncies falses assegurant que és molt difícil que una denúncia falsa prospere i que, de tota manera, pot haver-hi denúncies falses en qualsevol altre àmbit de la criminalitat, no únicament en el de la violència masclista… i d’això no es parla!
Miguel Lorente, remarca l’autora, diu que la violència masclista és un maltractament moral que s’autojustifica. L’agressor tracta de fer valdre les seues idees i posició per damunt de les de la dona i actua violentament perquè creu que ha d’imposar un ordre que ella està alterant i, per tant, l’ataca en ser refutada la seua autoritat.
L’autora critica les institucions per ineficaces. Les intervencions que duen a terme les institucions en l’actualitat pequen d’epidèrmiques, adverteix Canet
L’anàlisi és una radiografia realitzada de manera científica amb “microscopi” i arranca de la recerca sobre l’origen de les violències per a posar a l’abast possibles solucions, malgrat saber de bestreta que no existeix un remei que puga aturar, globalment i definitiva, aquesta plaga. L’autora critica les institucions per ineficaces. Les intervencions que duen a terme les institucions en l’actualitat pequen d’epidèrmiques, adverteix Canet: “s’actua en el nivell assistencial i individual, és a dir, com que no es considera un problema contra el conjunt de les dones, tampoc s’adopten solucions polítiques estructurals que ataquen les causes primeres de la violència”. Per tant com que no es té en compte la prevenció… es manté la violència estructural. El maltractament, les violències, són un dany contra la dona, i de vegades contra els fills, i comporten un patiment físic, sexual o psicològic, moltes vegades precedit d’amenaces, de coaccions o de privació arbitrària de la llibertat individual.
Cal doncs un canvi radical del model social i una nova orientació del tractament de la violència masclista des de l’educació i les institucions, l’apoderament de les dones i un canvi del model social patriarcal.
En la recent presentació del llibre d’Encarna Canet, l’escriptora Anna Moner feia un repàs de la lluita feminista des que Mary Wollstonecraft va publicar Vindicació dels drets de la dona el 1792. Un repàs sobre la mirada clínica i artística del segle XIX, “profundament misògina”, que va establir una concepció de la dona que, en un grau considerable, encara s’arrossega avui en dia. Desfer el nus d’aquest mal històric no està resultant gens fàcil.
