No posa l’accent —no l’ha de posar— en els aspectes comercials del gènere, tot i que hi fa alguna referència puntual ben interessant. Se centra, sobretot, a caracteritzar-lo, a definir un gènere “sovint considerat com a indefinible”, afirma.
Fa una pila d’anys que vaig conèixer Gabriel Sendra. Llavors dirigia amb Maribel Marco Edicions del Bullent i la distribuïdora que compartien, Sendra-Marco —ara, ja retirats tots dos, me’ls solc trobar any rere any a la fira del llibre de València. La relació de Gabriel amb el món del llibre venia de lluny, però: va començar, si no vaig errat, amb el seu pas per la llibreria Concret Llibres, on degué arribar, m’imagino, de la mà del també pegolí Valerià Miralles. Vaja, que si d’alguna cosa en sap una mica Gabriel és de com va això de fer i vendre llibres.
Doncs bé, no sé exactament per què, un dia em comentava com havien canviat els gustos dels lectors durant els anys que ell s’havia dedicat a viure entre munts i munts de prestatgeries. Jo sempre havia pensat que l’estrella de les vendes havia estat la novel·la, la narrativa en general. La percepció que tenia Gabriel no era precisament aquesta. Durant els anys seixanta i setanta, em deia, el que triomfava era l’assaig o, si més no, alguns tipus d’assaig. M’imagino que la literatura d’idees —passeu-me l’etiqueta, imprecisa i potser errònia, però de segur que m’enteneu— era ben necessària en aquells temps convulsos —llegiu més convulsos, perquè els actuals, Déu n’hi do— i foscos del final de la dictadura franquista i el que va venir després. I m’imagino, també, que Gabriel parlava des de la seva experiència particular.
El llibre explora el que l’autor denomina “les fronteres de l’assaig”, que situa en el periodisme, la filosofia, la història, la ciència, l’autoajuda, la literatura infantil i juvenil i el còmic.
M’ha semblat oportú començar amb aquesta reflexió sobre com de fluctuant pot ser l’impacte dels gèneres en els lectors —o en les vendes, que no sempre deu ser el mateix—, malgrat que soc conscient que en Primera lliçó sobre l’assaig Gonçal López-Pampló no posa l’accent —no l’ha de posar— en els aspectes comercials del gènere, tot i que hi fa alguna referència puntual ben interessant. Se centra, sobretot, a caracteritzar-lo, a definir un gènere “sovint considerat com a indefinible”, afirma.
López-Pampló situa l’assaig com a “quarta gran categoria de classificació literària, al costat de la narrativa, la poesia i el teatre” i el defineix de la manera següent —la citació és llarga però ens en dona totes les claus interpretatives, tot i que l’autor mateix, amb molt bon criteri, la qualifica de “prototípica i insuficient, com ho són totes les definicions”—:
Escrit en prosa, es fonamenta en una enunciació subjectiva que renuncia a la ficció i estableix l’anomenat pacte autobiogràfic. En l’assaig predomina l’argumentació com a tipologia textual més habitual, però sobretot com a orientació global de sentit. Els llibres d’assaig solen acompanyar-se de paratextos que, convencionalment, permeten la seua identificació davant del públic, que els diferencien en el conjunt de l’oferta editorial. Finalment, a aquest gènere literari li correspon, de manera paradigmàtica, una funció social d’orientació intel·lectual, que el lector no tan sols assumeix, sinó que també reclama quan la troba a faltar.
És a partir d’aquesta definició —i d’establir-ne dues modalitats bàsiques, l’assaig deliberatiu i l’assaig divulgatiu— que construeix la part central del llibre, en què analitza les cinc coordenades esmentades: escriptura en prosa, pacte autobiogràfic, argumentació, paratext i funció social. Així mateix, el llibre explora el que l’autor denomina “les fronteres de l’assaig”, que situa en el periodisme, la filosofia, la història, la ciència, l’autoajuda, la literatura infantil i juvenil i el còmic —algunes d’aquestes categories em sembla que queden fins i tot més enllà de la frontera, però no és el lloc de discutir-ho. El manual es completa amb una reflexió sobre l’assaig en el camp literari actual que fa el paper alhora de resum i de sondeig del futur d’aquest gènere, amb una bibliografia organitzada molt convenientment en diferents seccions —referències teòriques sobre l’assaig, referències teòriques generals i obres de creació citades— i amb un sempre útil índex analític.
Una reflexió sobre l’assaig en el camp literari actual que fa el paper alhora de resum i de sondeig del futur d’aquest gènere, amb una bibliografia organitzada molt convenientment en diferents seccions —referències teòriques sobre l’assaig, referències teòriques generals i obres de creació citades.
Un apunt final. L’estiu passat passejava pel centre de Barcelona i em vaig quedar mirant l’aparador d’una llibreria de vell. Sobre un faristol i en un lloc privilegiat hi havia un llibre que em va cridar l’atenció: Assajant l’assaig, de Miquel Saperas. Podia veure en la coberta el peu d’impremta: Barcelona, 1949. Malauradament, era diumenge i no el vaig poder comprar, però com que internet soluciona aquestes coses, ja el tinc a les mans. És una edició en paper de fil, numerada i amb una dedicatòria de l’autor. No ho haurien de fer pas, però de vegades els títols confonen i aquest llibre no és una reflexió sobre el gènere, sinó un aplec de diferents textos, bàsicament un parell de pròlegs, un discurs i una sèrie de semblances d’escriptors i pintors. Tot plegat, no deixa de tenir un cert interès. No sé si López-Pampló el coneix —possiblement sí— però jo aprofito per recomanar-vos que hi feu una ullada, si el podeu aconseguir, com també us recomano que llegiu Primera lliçó sobre l’assaig.
Ah!, una darrera cosa. He aconseguit fer una ressenya sobre un llibre que analitza l’assaig sense esmentar ni Michel de Montaigne ni Joan Fuster. Crec que mereixo un premi. Òbviament, López-Pampló els esmenta profusament, ben sovint, agafats de la maneta, respectivament, com a pare fundador del gènere i com a figura cabdal en l’àmbit català. No podria ser d’una altra manera. Per cert, ara mateix em pregunto si tot això que acabo d’escriure cau dins del gènere assagístic. Ja m’ho direu després de llegir Primera lliçó sobre l’assaig.
