De tant en tant apareix als mitjans de comunicació la notícia, normalment de l’estranger, que alguna persona ha fet una donació econòmica rellevant perquè algun projecte, sigui del camp que sigui, pugui fer-se realitat. Una notícia que no s’acostuma a remarcar, però que hom pensa que és de justícia fer-ho visible i reconèixer-ho. I això ens porta a l’edició d’aquest llibre.
L’Ateneu Barcelonès concedeix triennalment el Premi d’Assaig Ateneu Barcelonès a la millor tesi doctoral en Ciències Socials i Humanitats presentades a les universitats catalanes, valencianes o balears.
Des de fa uns anys l’Ateneu Barcelonès concedeix triennalment el Premi d’Assaig Ateneu Barcelonès a la millor tesi doctoral en Ciències Socials i Humanitats presentades a les universitats catalanes, valencianes o balears. Aquesta magnífica iniciativa és deguda a la disposició testamentària del soci i ponent de la secció de Filosofia de l’Ateneu Barcelonès, llicenciat en Pedagogia i Filosofia de la Universitat de Barcelona i lluitador sindical –fou empresonat durant el franquisme– Carles Guitart.
Gràcies a la generositat del senyor Guitart i a la unió del mencionat Ateneu i l’editorial Afers, notables recerques que sense aquesta ajuda possiblement no es publicarien o tindrien moltes dificultats per editar-se, ara són una realitat. Això ha fet que a hores d’ara s’hagin premiat i editat els següents títols: El lliure pensament a Catalunya (1868-1923): cultures, identitats i militàncies anticlericals en transformació d’Albert Palà Moncusí, La influència del pensament de Joan Fuster en les cultures polítiques dels Països Catalans (1960-1992) d’Antoni Rico i El segon Reich i Catalunya. Alemanya vista des de la cultura i la política catalanes entre 1890 i 1914 de Xavier Fleck.
Tres grans àmbits: el Segon Reich alemany com a referent institucional català, els grans difusors de la cultura germànica a Catalunya i la rellevància dels catalans que visqueren o viatjaren al país germànic per motius laborals o pensionats.
L’autor, el doctor Xavier Fleck, ens presenta un treball minuciós i innovador, ens acosta a la relació que van tenir alguns intel·lectuals i polítics catalans amb la cultura i política alemanya durant el període català de la Renaixença, Modernisme, Noucentisme i, a un nivell més polític, des de les Bases de Manresa fins a la creació de la Mancomunitat de Catalunya.
Des d’un inici, Fleck ens esmenta que el seu treball està focalitzat en tres grans àmbits: el Segon Reich alemany com a referent institucional català, els grans difusors de la cultura germànica a Catalunya i la rellevància dels catalans que visqueren o viatjaren al país germànic per motius laborals o pensionats per diferents institucions, com ara la Diputació Provincial de Barcelona o la Junta de Ampliación de Estudios.
El parer d’aquells que van viatjar durant el període del Segon Reich és una important font en aquest llibre per poder comprendre la visió que tenien certs intel·lectuals de l’Imperi alemany. Una experiència que era parcial perquè aquests estudiosos acostumaven a visitar o viure en només una o dues ciutats alemanyes, fet que distorsionava com era veritablement la societat, la política i la cultura arreu del territori alemany.
L’arribada a la presidència de la Diputació de Barcelona d’Enric Prat de la Riba, futur president de la Mancomunitat, va ser fonamental per iniciar aquests contactes intel·lectuals i polítics amb Alemanya.
L’arribada a la presidència de la Diputació de Barcelona d’Enric Prat de la Riba, futur president de la Mancomunitat, va ser fonamental per iniciar aquests contactes intel·lectuals i polítics amb Alemanya. Per a Prat de la Riba l’imperi alemany era un exemple institucional per a la cultura política catalana. Tot i això, abans del segle XX existia una part important de la intel·lectualitat catalana que era contrària a la política de Bismarck, sobretot per la seva diplomàcia agressiva. En són un exemple els nombrosos textos de Miquel dels Sants Oliver.
No obstant, el pas dels anys va fer que la política i la cultura catalana anessin adquirint una certa simpatia cap al sistema institucional alemany degut a la seva gran pau interior, fet que va fer créixer la seva societat i cultura, en un moment en què Catalunya vivia un període convuls en diferents àmbits. Tot i que també van sorgir opinions, algunes completament oposades, respecte a aquest marc polític i cultural idoni.
Quan a inicis del segle XX el moviment anarquista va adquirir una major presència en la política catalana, diversos economistes i intel·lectuals catalans, com ara Eugeni d’Ors, van considerar que la socialdemocràcia alemanya era l’opció més adient entre el capitalisme liberal i l’anarquisme.
La relació entre Catalunya i Alemanya mitjançant el poeta Joan Maragall, Eugeni d’Ors i el wagnerisme. Els constants i diversos canvis culturals que van tenir lloc a Catalunya a les acaballes del segle XIX hi van facilitar l’entrada i, al mateix temps, la difusió de la cultura alemanya.
L’autor del llibre també esmenta que la historiografia catalana ha tractat la relació entre Catalunya i Alemanya mitjançant el poeta Joan Maragall, Eugeni d’Ors i el wagnerisme. Els constants i diversos canvis culturals que van tenir lloc a Catalunya a les acaballes del segle XIX hi van facilitar l’entrada i, al mateix temps, la difusió de la cultura alemanya. Una situació que va produir-se en el moment que la cultura catalana deixava enrere el positivisme i l’historicisme pel simbolisme i el modernisme, i posteriorment pel noucentisme.
Estic d’acord amb l’autor que queda pendent –potser s’hi anima amb el temps– l’estudi del període de la República de Weimar (1918-1933) i des de l’ocupació militar i la divisió entre les dues repúbliques fins a la Bundesrepublik actual. Tanmateix, hom pensa que seria adient que es fes un treball similar però en el cas anglès. Tornat al llibre ressenyat, Xavier Fleck ha realitzat un interessant i acurat treball que ens ha esclarit i apropat a una temàtica i període que fins ara ens mancava. Per tant, és un estudi molt recomanable per entendre certes actituds polítiques i culturals del nostre País de finals del segle XIX i inicis del segle XX.
