Benvolgut lector,
Haurà de perdonar-me. Rilke m’ha arraconat en un cul-de-sac difícil i incòmode des de la primera pàgina. “Res no toca menys una obra d’art que les paraules crítiques: només porten malentesos més o menys afortunats”. Les promeses prèvies a la lectura són perilloses, predisposen la mirada a comprendre el que un vol i a extreure’n allò que li serveixi. Hagués estat un bon moment per a retirar-me a qualsevol altra obra menys exigent amb el lector… Però les promeses se’ns amaguen com ressentiments que lluiten per emergir des del més profund, i ja feia temps que m’hi havia compromès. No es tracta només d’una qüestió pràctica, no em malinterpreteu, l’encant més subtil, però, de les cartes de Rilke rau en el fet que no s’oblida mai de nosaltres —sense ni adonar-se’n. És més, qui sap si ja pensava, a partir d’aquell Kappus, en tots els joves poetes en plena formació a qui arribarien les seves cartes?
No em disposo a fer crítica, seria discordant amb tot el discurs exposat del qual depèn necessàriament el meu. Rilke planteja que la crítica a l’art, a la poesia, acaba sent contraproduent per a la seva interpretació. El jove nòmada no ofereix, tal i com podrien haver estat les expectatives de qualsevol alumne ambiciós, un manual per a compondre poesia, ni tampoc la labor correctora d’un editor. El que s’articula en aquesta correspondència és el plantejament d’una poètica lúcida i cautelosa. L’autor viatja i divaga fins a la dissolució de tota companyia per interrogar la seva ànima en el buit, fins a sentir l’eco dels seus versos… “n’hi ha prou de sentir que podríem viure sense escriure per no haver de fer-ho de cap de les maneres”.Rilke, però, se’n mostra incapaç; a voltes furtiu s’esprem les ombres més secretes, però sempre en direcció cap a la calma, a la recerca de la veritat interna que il·lumina la seva poesia. Les ànimes despleguen les ales quan tenen desolacions vastíssimes; la solitud és una llaga que ens palpem i deixem sagnar mentre escrivim.
Rilke va decidir confessar-se a un complet desconegut, amb l’esperança de donar unes guies que orientessin el jove en la cartografia de l’imaginari que s’erigeix com essència de l’individu. Des de la seva particularitat, amb desassossec, parla a l’estudiant. Hi troba potser un retorn, un nou bri de frescor per contemplar-se des d’enfora
És potser per això que Rilke va decidir confessar-se a un complet desconegut, amb l’esperança de donar unes guies que orientessin el jove en la cartografia de l’imaginari que s’erigeix com essència de l’individu. Des de la seva particularitat, amb desassossec, parla a l’estudiant. Hi troba potser un retorn, un nou bri de frescor per contemplar-se des d’enfora. “Llegeixi els versos com si fossin d’un altre i així sentirà al racó més profund del seu cor fins a quin punt són seus”. Però Rainer no és pas un anacoreta, el pes de la seva espiritualitat no descarta pas ni l’amor ni les sensualitats que implica, no oblidem que adopta el nom amb què la seva cèlebre amant el bateja.
Cal tornar a les solituds de la infantesa, on tot es vivia en un paral·lelisme vers aquella alteritat que era el món dels grans, allà on tot es movia de pressa i en remot. Però l’ànima que es comença a sentir aleshores s’esculpeix, es modela i refina a partir dels amors que vivim i també a partir de tots aquells que s’obliden abans no existeixin, criogenitzats i que, de vegades, semblen clavar-nos les pupil·les des de la inèrcia. Hi ha lectures que ens assetgen com nusos, les pendents que encara no tens ni adquirides i que un dia, resseguint de manera desinteressada les prestatgeries d’una llibreria del centre, se’t presenta, en un exemplar lleugeríssim d’Ela geminada, tal vegada.
És un exercici descarnat, el d’escriure cartes, és la voluntat de tot aquell qui envia cartes crear una dimensió on es poguessin abocar dos subjectes; el vincle, però, és finíssim. No existeixen ni temps ni espai comuns. S’assoleix la puresa comunicativa amb la creació d’una condició pròpia i particular, fora de la diacronia assumint el risc que el missatge es perdi en el canal per sempre. El remitent està disposat a jugar-se en tot moment un extracte de la seva enteresa més íntima.
