El guerriller antifranquista Florencio Pla Meseguer, la Pastora, va morir el primer de gener del 2004 a Olocau (el Camp de Túria), a 86 anys.
Nascut el primer de de febrer del 1917 al mas de la Pallissa del Tossal, a Vallibona (els Ports), en una família humil, en què era el menor de set germans, va ser assignat legalment com a xiqueta amb el nom de Teresa Pla Meseguer, ja que tenia una indefinició genital congènita —posteriorment, diagnosticada com a hipospàdia perineal i escrot bífid—. Aquesta circumstància va marcar tota la seua vida, atés que vivia en un món rural amb rígides normes de gènere que no compartia ni internament ni en la seua identitat personal.
La seua infantesa i joventut va estar condicionada per una educació escassa i els treballs de pastor i jornaler en diverses masies de la zona, incloent-hi la de la Pastora a la Pobla de Benifassà. En aquest entorn, ja envoltat de presència guerrillera, va viure episodis que serien claus per a la seua decisió d’integrar-se en la resistència antifranquista.
L’any 1949 es va produir el moment decisiu: després d’un assalt de la Guàrdia Civil que va acabar amb la mort del propietari del mas on treballava i d’una humiliació prèvia a mans de forces de l’ordre, Florencio va optar per integrar-se en la Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó. En aquell moment va adoptar una indumentària i identitat masculines, tallant-se els cabells, canviant el seu nom legal i adoptant el malnom de Durruti. Tanmateix, va ser anomenat la Pastora en els cercles guerrillers i, sovint, també en la premsa sensacionalista de l’època.
Florencio va formar part activa de la guerrilla entre el 4 de febrer del 1949 i el 7 d’octubre del 1950, un període en què va sobreviure a la repressió brutal del règim franquista i al desgast físic i emocional que suposava una vida en lluita constant. Tot i la dissolució del seu grup i la fugida d’altres companys a França, ell va continuar sobrevenint, primer amagat als Ports i després a Andorra, on va ser detingut per la policia andorrana el 5 de maig del 1960 i entregat a la Guàrdia Civil.
Va ser jutjat en consells de guerra a Tarragona i València. En el primer, va ser condemnat a dues penes de 25 anys de presó per atracaments. En el segon, a pena de mort per delictes greus sense proves convincents, incloent-hi —sense fonament— l’autoria de múltiples assassinats. La pena va ser commutada a 30 anys de presó, dels quals va complir 17 en diferents centres penitenciaris, fins que va rebre un indult el juliol del 1977.
Després de recuperar la llibertat, Florencio va aconseguir legalment el canvi de nom al registre civil el 25 de març del 1980, per a viure com a home fins a la seua mort. Va ser incinerat i soterrat al Cementiri General de València.
La figura de Florencio Pla Meseguer, La Pastora, ha transcendit la simple anècdota guerrillera per convertir-se en un símbol complex de resistència contra la dictadura franquista i dels límits rígids dels rols de gènere en el context del segle XX. La seua experiència personal, marcada per la persecució, la supervivència i la lluita, ha inspirat obres literàries, musicals i cinematogràfiques que dignifiquen la memòria d’una vida que es va veure silenciada i mitificada alhora.
Fonts: Miquel Alberola, “La Pastora, el maqui del Maestrat“, El Temps, 1988 / Raquel Ricart, Florencio Pla: la Pastora. Una vida de novel·la, El Món d’ahir / Ferran Bono, “La dignidad recobrada de Florencio Pla, ‘la Pastora’, un monstruo creado por el franquismo para atemorizar”, El País, 2023 / Violeta Tena, “Desmuntar la Pastora per a recuperar Florencio Pla”, El Temps, 2023 / Viquipèdia
