Joan Baldoví és, ara mateix, l’únic líder que ha estat capaç de traçar una ruta per a quan governem. Ha posat damunt la taula un programa polític viu, obert, que convida la ciutadania a sumar-s’hi amb propostes i a caminar colze a colze amb la gent. Perquè el nostre projecte de país no es fa des d’un despatx a Madrid, sinó des de cada plaça de cada poble.
He escrit moltes vegades que ens feia falta programa, que calia tornar a mirar cap amunt i recuperar la il·lusió més enllà de demanar la dimissió de Carlos Mazón i de tots els seus còmplices. Hui escric per reconéixer que ja estem pujant els cims del nostre País. I ho fem gràcies a una militància que exigeix, que empeny i que, fins i tot quan el vent bufa en contra, continua escalant la muntanya.
Per saber exigir cal també saber reconéixer quan s’està avançant bé. La reconnexió avança pel bon camí, sense cap dubte. Però, i l’obertura? No pot esdevindre una sopa de sigles que ens faça perdre l’orientació. La marca és Compromís, i eixa és la nostra cordada, la que té trajectòria, estructura i força per arribar al cim. Tenim tot el que cal per formalitzar la federació de partits i deixar enrere les capelletes, les pedretes i les quotes de poder que ens fan ensopegar.
Hem de superar aquesta etapa que ens impedeix guanyar altura, tant electoralment com políticament. Si ens quedem discutint qui porta el mapa en lloc de mirar junts la muntanya, sempre ens passaran per davant aquells que, sense tindre més força, saben avançar units. Nosaltres hem vingut a fer país, no a repartir motxilles de càrrecs.
I que quede clar: als nostres líders no els trien des de Madrid. Els triem ací, entre totes i tots, amb les mans brutes de treball i la mirada posada en recuperar la dignitat i la decència del nostre País. Eixa és la diferència entre ser una colònia i ser una nació. Entre pujar per compte propi o esperar que ens arrosseguen des de Madrid. Qui no ho tinga clar, deuria plantejar-se si està on vol o realment ha de reubicar-se en altres projectes. Ser regidor de poble ajuda a no perdre mai de vista que estem per a servir la nostra gent, la que viu al costat de casa.
En aquest procés d’obertura hem d’encaixar programes per a governar i per a liderar una nova etapa al País Valencià. Una etapa que mire més amunt, que inspire i que mostre cares noves, relleus de lideratges que mantinguen viu el nostre valencianisme polític. Necessitem nous noms i cognoms que es deixen la pell, que carreguen la motxilla del projecte amb valentia i que pugen sense por, sabent que darrere hi ha tot un poble que els dona corda i confiança.
Perquè si volem arribar al cim més alt —a la sobirania popular i nacional del nostre país— només ho farem junts, amb coratge, amb programa i amb la mirada posada en l’horitzó. Ara és moment de continuar escalant i remuntant. Sense excuses. Sense renúncies. I amb la il·lusió de saber que cada passa ens acosta al País Valencià que volem.
