Després de demanar-ho Pedro Sánchez als governs europeus, Brussel·les va aprovar a començaments del mes de juny l’anomenada «excepció ibèrica», consistent a introduir un límit al preu del gas utilitzat per produir energia elèctrica per tal d’abaratir-la. Aquest límit va entrar en vigor el 14 de juny del 2022 i funcionarà fins al 31 de maig del 2023 a Espanya i Portugal. Aquesta «excepció ibèrica» porta una lletra petita, perquè les companyies elèctriques reben una compensació dels consumidors en funció del consum realitzat; la compensació cobreix suposadament la diferència entre el topall posat al preu del gas i el cost real del gas usat per a produir l’electricitat; si bé les companyies elèctriques ho inclouen en la factura com un nou concepte poc transparent.
En els dos mesos i mig que funciona aquest sistema la rebaixa de la llum per a les llars se situa en el 13,5 % segons les estimacions de l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) i del 16 % segons les del Ministeri per a la Transició Ecològica. En qualsevol cas, aquest mes d’agost ha estat la segona factura més cara que hem hagut de pagar en les nostres llars, cosa que ja va passar al juliol. El rebut mitjà de la llum s’ha encarit en un any el 70% i porta des del setembre del 2021 per sobre dels 100 euros el MWh, un nivell mai assolit fins ara. Segons dades de Selectra, el principal comparador de tarifes elèctriques que opera a Espanya, el quilowatt hora arriba des de començament d’any a una mitjana de 22,2 cèntims en les tarifes del mercat lliure, un preu molt superior al d’anys anteriors, ja que la mitjana era de 13,58 el primer semestre de l’any passat, fet que suposa un encariment del 63 % en tot just un any.
Davant d’aquesta situació, Carlos Martín, director del Gabinet Econòmic de CCOO, afirma que «part de la inflació es deu a les mesures de guerra comercial adoptades contra Rússia» i adverteix que «si no es prenen mesures, tindrem el risc d’entrar en un procés de destrucció de l’economia».
Podem concloure que si l’excepció ibèrica suposa un abaratiment del cost de l’electricitat d’aproximadament un 15 % (segons les estimacions més solvents), l’escalada del cost de l’electricitat (i de la inflació) per a les llars (i per a la mateixa indústria) és insuportable. De manera que aquesta mesura està molt lluny de resoldre el problema de fons de la guerra comercial liderada pels EUA i de l’especulació del capital financer amb les matèries primeres iniciada abans fins i tot de l’inici de la guerra a Ucraïna el mes de març passat. Els descomptes estan bé, però el Govern no pot amagar que aquestes mesures s’adopten davant del temor a un esclat social i més que res per no tocar un cèntim dels beneficis de les multinacionals de l’electricitat, i encara menys posar en qüestió la sacrosanta propietat privada dels grans mitjans de producció; encara que això comporte un procés de destrucció de l’economia.
